►Ahir al matí es va presentar al vestíbul del TNC un abans de la temporada 2020-21.
►Decameró, de Davide Carnevali, Narcís Comadira, Dimitris Dimitriadis, Najat El Hachmi, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine, Cristina Morales, Valère Novarina, Perejaume
►L’Hèroe, de Santiago Rusiñol, La nit de la iguana, de Tennessee Williams, L’Emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé, Galatea, de Josep M. de Sagarra.
►SALA PETITA
►DECAMERÓ, d’autors diversos
►De l’1 al 25 d’octubre de 2020
►Un espectacle inaugural que, sota l’esperit decameronià, aplega deu veus singulars amb la vista posada en els nous horitzons que tot just comencem a besllumar
►Han passat cinquanta anys d’ençà que Pier Paolo Pasolini va rodar Il Decameron, una pel·lícula inspirada en la novel·la de Boccaccio i els seus contes majorment eròtics que, al llarg de deu jornades, són narrats per deu joves retirats al camp per esquivar la pesta bubònica que assolava Florència.
►L’obra mestra del florentí reunia des de contalles de l’antiguitat clàssica fins a fabliaux populars medievals, i amb la seva sensibilitat humanista s’erigia en pont entre l’edat mitjana i la modernitat europea. Al seu film de 1970, en canvi, Pasolini va convertir la vida napolitana en la veritable protagonista de la pel·lícula, amb l’afany de retratar una de les poques realitats sociològiques que encara es resistien a ser absorbides per la nova cultura consumista global.
►L’espectacle inaugural de la nova temporada 2020/2021 aplega deu veus singulars sota aquell esperit decameronià, el qual es refugiava de les turbulències més devastadores a fi de no deixar-se arrossegar per un present desconcertant. Tal vegada, en la seva pluralitat, hi podrem trobar alguns punts de claror que ajudin a orientar-nos per fer front als nous horitzons que tot just comencem a besllumar.
►Autoria: Davide Carnevali, Narcís Comadira, Dimitris Dimitriadis, Najat El Hachmi, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine, Cristina Morales, Valère Novarina, Perejaume i fragments de textos de Josep M. Bernet i Jornet.
►Traducció del text de Dimitris Dimitriadis: Joan Casas
►Repartiment en curs
►Producció: Teatre Nacional de Catalunya
►SALA GRAN
►L’HÈROE, de Santiago Rusiñol
►Del 3 de desembre de 2020 al 10 de gener de 2021.
►Lurdes Barba dirigeix aquest mordaç clàssic de Santiago Rusiñol sobre la masculinitat tòxica
►En plena bancarrota nacional, les forces vives peninsulars s’esgargamellen en grotesques crides a l’heroisme, amb l’esperança de silenciar així els bramuls de l’agonia imperial. Enfront de les munions de soldats devastades pel tifus, de tant en tant s’entronitza algun jovenell que ha sobreviscut al pànic de la massacre estatal refugiat en els abusos de l’alcohol i la sexualitat destructiva. I, mentre la maquinària bèl·lica no s’atura, les famílies treballadores malden per retenir uns fills a qui són incapaces d’oferir projectes vitals il·lusionants més enllà de les agres dinàmiques d’una economia productiva buidada d’horitzons afectius.
►Sota la batuta de la directora Lurdes Barba, torna a la Sala Gran la mordacitat de Santiago Rusiñol amb aquesta obra ambientada en la derrota colonial a les Filipines que retrata el retorn d’un jove català convertit en un heroi militar incapaç de superar els violents fantasmes que el persegueixen.
►Direcció: Lurdes Barba
►Dramaturgista: Albert Arribas
Escenografia i vestuari: Silvia Delagneau i Max Glaenzel
►Il·luminació: David Bofarull
►Música original: Jordi Collet
►So: Jordi Bonet
Espai sonor: Jordi Bonet i Jordi Collet
►Moviment coreogràfic: Montse Colomé
►Ajudants d’escenografia i vestuari: Josep Iglesias i Adriana Parra
Amb: Manel Barceló, Javier Beltrán, Georgina Latre, Miquel Malirach, David Marcé, Joan Negrié, Albert Prat, Ferran Rañé, Rosa Renom, Mima Riera, Albert Salazar i Albert Tallet
►Producció: Teatre Nacional de Catalunya
►SALA GRAN
►LA NIT DE LA IGUANA, de Tennessee Williams
De l’11 de febrer al 28 de març de 2021
►La directora Carlota Subirós torna a endinsar-se en l’erotisme crepuscular de Tennessee Williams
►Anys quaranta, en un racó perdut de la costa del Pacífic a Mèxic. Mentre grups de turistes alemanys celebren en banyador els bombardejos de la Luftwaffe sobre Londres, l’antic reverend Lawrence T. Shannon, reconvertit en guia turístic després d’haver estat expulsat de la seva església i haver passat una temporada en una clínica psiquiàtrica, es retroba amb una antiga amant que regeix un petit hotel costaner.
►La nit de la iguana s’immergeix en el malestar del món globalitzat, íntimament amenaçat per la banalització turística i les seves promeses encapsulades que empenyen a la perpètua insatisfacció davant la manca d’alternatives quotidianes fèrtils. I alhora, emboirada d’un embriagador erotisme crepuscular, l’obra de Tennessee Williams emergeix també com un cant a la bellesa i a l’arriscada vivència de la llibertat.
►Traducció i direcció: Carlota Subirós
►Dramaturgista: Ferran Dordal
►Escenografia: Max Glaenzel
►Vestuari: Marta Rafa
►So: Damien Bazin
►Amb: Joan Carreras, Nora Navas (Resta del repartiment en curs)
►Producció: Teatre Nacional de Catalunya
►SALA PETITA
►GALATEA, de Josep Maria d eSagarra.
►Del 29 d’abril al 23 de maig de 2021
►L’obra més personal de Josep M. de Sagarra, juntament amb Ocells i llops i La fortuna de Sílvia
►Sobre l’estrena de Galatea el desembre de 1948 al Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l’insòlit fred d’aquell hivern —i la manca de calefacció al teatre— van fer que el públic veiés l’obra tremolant amb els abrics posats. L’obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Sagarra es planyia que l’haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. Tot i així, el dramaturg no s’estava de defensar l’obra: «Amb La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps».
►Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana.
►Direcció: Rafel Duran
►Ajudanta de direcció: Ester Villamor
►Escenografia: Rafel Lladó
►Vestuari: Nina Pawlowski
►So: Lucas Ariel Vallejos
►Amb: Anna Azcona, Roger Casamajor, Borja Espinosa, Pep Ferrer, Francesc Garrido, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Carol Muakuku
►Producció: Teatre Nacional de Catalunya
►SALA GRAN
►L’EMPERADRIU DEL PARAL·LEL, de Lluïsa Cunillé
►Del 6 de maig al 13 de juny de 2021
►La dramaturga Lluïsa Cunillé posa en dansa els fantasmes del Paral·lel en una gran simfonia de la bohèmia nocturna barcelonina
►Pocs mesos abans que es proclami la Segona República, Barcelona plora la seva artista més estimada i aclamada: Palmira Picard, «L’Emperadriu del Paral·lel». Mentre la gran avinguda de l’oci barceloní es troba de dol, l’efervescència nocturna ha convocat al bar La Tranquil·litat tota mena d’artesans de l’escenari, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, que s’embriagaran a la salut i memòria de la gran celebritat.
►Com una vibrant simfonia escènica, L’Emperadriu del Paral·lel de Lluïsa Cunillé fa dansar —a ritme de cuplets, proclames polítiques i agudeses tavernàries— l’ebullició popular del Paral·lel dels anys vint i el frenesí dels primers anys trenta, que aviat es veurien condemnats a empassar-se d’un sol glop tanta amargor.
►Direcció: Xavier Albertí
►Escenografia: Lluc Castells
►Il·luminació: Ignasi Camprodon
►So: Jordi Bonet
►Amb: Pere Arquillué, Montse Esteve, Chantal Aimée, Alejandro Bordanove, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Sílvia Marsó, Mont Plans, Jordi Domènech, Aina Sánchez, Roberto G. Alonso, Carme Sansa, Albert Mora
►Producció: Teatre Nacional de Catalunya