►El mestre Gustavo Dudamel, considerat un dels millors del món, s’apodera del Gran Teatre del Liceu el proper 21 de novembre, pocs mesos després de l’inici de la seva titularitat com a director musical de l’Òpera de París i de firmar amb èxit la temporada passada la batuta d’Otello de Verdi al Gran Teatre. El prestigiós director veneçolà amb l’Orchestre de l’Opéra national de Paris oferiran un concert amb un deliciós programa que barreja romanticisme francès i ritmes espanyols amb les composicions de M. Ravel: Alborada del gracioso, W. A. Mozart: Simfonia núm. 31, en Re major KV 297, “París” i la Simfonia fantàstica de H. Berlioz.

►Aquest esdeveniment s’emmarca en l’agermanament del Liceu amb l’Opéra de Paris i l’intercanvi d’orquestres amb els mestres Pons i Dudamel al capdavant, que mostra la bona sintonia entre dues de les institucions operístiques referents a Europa. D’aquesta manera, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu amb el seu mestre titular Josep Pons viatjarà el 9 de gener a la Ciutat de les Llums per oferir El castell de Barbablava de Bartók amb les veus de Aušrinė Stundytė i Sir Bryn Terfel. Amb aquesta nova visita al Gran Teatre, Dudamel solidifica el seu compromís amb el projecte artístic del Liceu i en aquesta mateixa temporada, el reconegut mestre veneçolà tornarà al Teatre al juny per dirigir La flauta màgica de Mozart en el seu debut mundial del títol.

►En aquesta ocasió, dins de la seva gira internacional com a flamant nou titular, el carismàtic i pregistigós mestre i l’Orchestre de l’Opéra national de Paris desgranaran els secrets d’un concert que s’iniciarà amb l’Alborada del gracioso de Ravel, nascuda com una peça de piano (quart número de l’àlbum Miroirs). Aquest recull està present en dos moments diferents de la biografia del compositor: durant la seva joventut (en el mateix moment en què acabava el seu Quartet per a cordes 1904-1905 i també mentre es presentava per darrera vegada al Prix de Rome) i, d’altra banda, quan ja era molt conegut (moment en què va orquestrar dos dels cinc moviments —Une barque sur l’ocean, 1906, i Alborada del gracioso, 1918—). Orquestrador fascinant, Ravel va estrenar aquest moviment a París l’any 1919. El regust espanyol prové de dos elements principalment: per una banda, de la imitació d’una guitarra amb els pizzicatti de violins i arpes, i, per l’altra, del ritme de seguidilla. Aquest treball d’orquestració va arribar de la mà de Sergei Diaghilev, empresari dels Ballets Russos que ja li havia encarregat Daphnis et Chlóe l’any 1909. Diaghilev estava molt impressionat per Espanya i va encarregar diversos ballets amb temes espanyols. Així, la coreografia anomenada Les Menines de Léonide Massine incloïa Alborada del gracioso (en la seva versió de piano) i la Pavane de Gabriel Fauré, entre d’altres. Diaghilev demanaria a Ravel la seva orquestració per a una nova producció per a l’Alhambra Theatre de Londres el 1919.

►El programa continua amb la Simfonia núm. 31, en Re major KV 297, escrita a París per Mozart durant la seva estada a la capital francesa. Aquesta obra escrita en Re major inclou tres moviments molt espectaculars que van tenir un important efecte en el públic de l’època. El compositor juga amb els ritmes, la varietat, les idees i les dinàmiques per tal de construir una obra mestra.

►Clausura el concert la Simfonia fantàstica o també coneguda inicialment com Episodis de la vida d’un artista de Berlioz. Acabada l’abril del 1830, és una obra excèntrica i avantguardista que en aquell moment, es va estrenar a la Sala Gran del Conservatori de París amb la presència de Victor Hugo, Niccolò Paganini i Alexandre Dumas (pare), entre d’altres.

►En aquesta obra en cinc parts, Berlioz explica una història musical amb ell mateix com a protagonista central, i hi mostra situacions físiques i emocionals precises. Un ambiciós programa que recull moments de passió, tendresa, fúria i somnis.

►Gustavo Dudamel
►Començà a rebre classes de violí quan encara era un infant i ja de ben jove va interessar-se per la direcció; així, als 13 anys deixà el violí, que tocava com a membre d’una orquestra juvenil, i es posà a dirigir aprofitant l’absència del director. L’any 1996 va ser nomenat director musical de l’orquestra de cambra Amadeus, i als 18 anys van nomenar-lo director musical de l’Orquesta Sinfónica Juvenil Simón Bolívar de Veneçuela; a partir d’aleshores la seva carrera ha estat imparable. Actualment és el director musical i artístic de la Philharmonic Los Angeles. Ha dirigit cinc produccions al Teatro alla Scala de Milà, tretze a Los Angeles, a més de pujar a l’escenari de la Metropolitan Opera de Nova York, Wiener Staatsoper i Staatsoper de Berlín, tot dirigint Così fan tutte, Carmen, Otello, Tannhäuser o West Side story, a més d’òperes dels compositors John Williams i Olivier Knussen. Convençut que la música té un poder transformador de vides, sempre ha donat suport a iniciatives a favor de l’educació artística i de divulgació de la música clàssica a nous públics. Entre els seus compromisos més recents figuren actuacions amb la Wiener Philharmoniker als festivals de Salzburg i Grafenegg, i amb la Berliner Philharmoniker a la mateixa ciutat de Berlín, a més de dos nous projectes educatius en col·laboració amb la Fundació “la Caixa” i la Dudamel Foundation. Otello serà un dels reptes per a l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, que comptarà amb la dirección de Gustavo Dudamel, recentement guardonat amb el seu tercer Grammy en la 63ª edició dels premis Grammy a la millor interpretació orquestral al capdavant de la Filarmònica de Los Ángeles amb l’àlbum Charles Ives: Complete Symphonies. Gustavo ha dirigit cinc produccions escenificades al Teatre alla Scala de Milà, tretze òperes a Los Angeles, va actuar a la Metropolitan Opera House de Nova York, a la Wiener Staatsoper i a la Staasoper de Berlín amb un repertori que va des de Così fan tutte fins a Carmen, d’Otello aTannhäuser, i de West Side Story a noves òperes de compositors com John Adams i Oliver Knussen.

►Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2020/21 amb Il trovatore en versió concert, i hi ha tornat amb Otello (2020/21).

 ►Orchestre de l’Opéra national de Paris
►L’Orchestre de l’Opéra national de París és una de les orquestres més joves de França, alhora que és una de les més importants, ja que la seva fundació es remunta a la creació per part de Lluís XIV de la Reial Acadèmia de Música fa més de tres segles. És per a aquesta orquestra que compositors com Lully, Rameau, Gluck, Rossini, Meyerbeer, Verdi, Wagner, Gounod, Massenet, Saint-Saëns, Ravel, Stravinsky, Roussel, Poulenc o Messiaen han escrit les seves obres mestres. Els seus 174 músics actuen tant al Palais Garnier com a l’Òpera Bastille. El seu repertori ha continuat ampliant-se, i avui ocupen un lloc destacat en el panorama musical francès i internacional. En gairebé trenta anys, han treballat amb grans mestres com Lorin Maazel, Georges Prêtre, Zubin Mehta, Christoph von Dohnányi, Claudio Abbado, Daniel Barenboim, Myung-Whun Chung, James Conlon, Pierre Boulez, Semyon Bychkov, Valery Gergiev, Philippe Jordan… Grans moments han marcat aquest viatge: la creació de la versió completa de Lulu amb Pierre Boulez, Le Chevalier à la rose dirigida per Karl Böhm o una altra vegada, l’any 1996, Don Giovanni, l’última producció mozartiana de Sir Georg Solti… L’orquestra ha aconseguit una personalitat pròpia que l’ha portat a gravar nombrosos enregistraments, que han guanyat el reconeixement com una de les primeres i millors orquestres del món. Des de l’1 d’agost de 2021, Gustavo Dudamel és el director musical de l’Orchestre de l’Opéra national de Paris.