►3, 4 i 5 d’octubre a les 20 h

►Amb la direcció i la dramatúrgia d’Alba Collado, la interpretació de Judit M Gené, el figurinisme de Jessica Sibina Aranda, l’escenografia d’Ivet Duran o l’assessoria musical de Rafel Plana Honorato.

►Jo, Judit, Juditha és una peça de creació que posa el focus en el teatre visual i en la música electrònica en directe. L’obra gira entorn la Judit, un personatge que transita entre la divinitat i la carnalitat, entre la vida i la mort per desplegar un prisma que reflexiona sobre la revolució en totes les seves dimensions: la més crua, la més alegre, la més subjectiva i la més històrica. El text dramàtic, que va escriure l’Alba Collado durant el 2020 – 2021, parteix de les notes de veu que la Judit M, la protagonista, va recopilar durant la tardor del 2019 després de la sentència als polítics independentistes coneguda com “la batalla d’Urquinaona”. Va ser parlant l’una amb l’altre que es van adonar que no es posaven d’acord amb el que cadascuna considerava com a revolució, encara que indubtablement per ambdues havien sigut els dies més violents i més traumàtics que havien viscut en tota la seva vida, que els hi van canviar la manera de viure i veure la política.

►Aquesta discussió les va portar a voler tensar el concepte “revolució” per veure què és per a elles i la gent jove, què va ser per la generació dels seus pares o avis (que han viscut la postguerra) i què ha significat històricament. La perspectiva juvenil és imprescindible per entendre la voluntat d’aquest projecte, en tant que la gent de la seva generació, o elles mateixes, no han vist cara a cara la violència: no van viure ni els atemptats de les torres bessones, no han viscut cap dictadura ni han patit els efectes del feixisme (o només han vist la seva petjada), ni han viscut una època en què les lluites socials hagin sigut fortes o violentes d’una manera sostinguda. Les úniques mostres de violència real que han viscut han sigut molt puntuals i no han causat cap mort, ja sigui l’1 d’octubre, la tardor del 2019, el 15M o Can Vies. És per això que han sentit la necessitat d’explorar el concepte real de revolució, perquè es pregunten com es pot somiar en ella si ningú no sap què significa ni tampoc està disposat a acceptar la seva complexitat.

►Sinopsi:

►Jo, Judit, Juditha comença amb l’experiència que la Judit M. Gené viu durant els fets d’Urquinaona de 2018. Durant aquestes manifestacions, es grava a si mateixa per mostrar el testimoni de la violència que va experimentar durant aquelles jornades. Aquesta violència, a posteriori, esdevé pràcticament còmica, però representa un dels moments més impactants que ella -com molts altres joves-, va viure.

A partir de la nostra experiència hem volgut parlar de la Judit, un personatge imaginari que es transforma, es multiplica, es divinitza i es trenca per mostrar-nos la complexitat que suposa, i que ha suposat, fer la revolució. Un personatge que ens mostra el munt de runes i destrucció que les revolucions han generat en el paisatge de la Història. Existeix alguna manera de canviar el món sense haver d’enderrocar-ho tot?

►La Companyia La Sibil·la està formada per la Jessica Sibina i l’Alba Collado, que en aquest projecte han treballat conjuntament amb la Judit M. Gené.

►Neix al marc de l’Institut del Teatre, institució on es forma la Jessica Sibina Aranda en escenografia i l’Alba Collado en direcció i dramatúrgia. Ambdues comparteixen promoció i coincideixen en diverses classes, fet que les porta a decidir treballar conjuntes en alguns projectes universitaris. De seguida, sorgeix una sinergia fruit dels nexes entre les metodologies emprades per les dues professionals. És aleshores quan fan la seva primera peça juntes, Romeo, Julieta, etc. (2021), un projecte en què l’Alba fa la direcció i l’adaptació del text clàssic de Shakespeare i la Jessica fa el disseny i la confecció de tots els vestuaris. El procés de creació s’esdevé d’una manera molt intuïtiva i molt fàcil i, allò que al principi semblava que no pogués funcionar, acaba esdevenint una gran proposta artística que consolida la relació laboral entre elles dues.

►És arran de la confiança establerta, del diàleg i de l’entesa entre les dues que decideixen engegar aquest projecte, amb la voluntat de generar un equip humà integrat per dones joves que els hi permeti desenvolupar la seva poètica com a creadores. És degut al fet que tenen interessos plàstics similars (i també metodològics) que les recerques individuals es poden complementar i potenciar, alhora que també els hi permeten un gran espai de llibertat, en provenir i voler-se dedicar a tasques diferenciades dins del procés de creació. Ara, que han finalitzat els seus estudis, volen professionalitzar-se dins d’una companyia, per continuar generant projectes escènics, alhora que els hi permeti desplegar la seva metodologia de treball.