►Del 6 al 27 d’octubre de 2024.
►El teatre de l’Espai Texas estrena un nou musical: Neon Hand. Es tracta d’un nou espectacle dirigit per Roser Batalla i amb música creada per Joan Vázquez, que debuta com a compositor de la mà de Fran Arráez. L’espectacle, protagonitzat per Rai Borrell, Xavier Mestres i el mateix Vázquez.
►Neon Hand és un espectacle que narra dos viatges paral·lels: un físic, amb Anton i Alain que arriben a Nova York per presentar un musical en un club nocturn la ciutat, i un altre, molt més intern, que explora la complexitat del procés creatiu. A través de trobades misterioses i l’ambient trepidant de la ciutat, la història segueix aquests dos creadors mentre intenten trobar inspiració per escriure una nova obra i s’enfronten a les seves pròpies dinàmiques personals com a lletrista i compositor. Es tracta d’un musical amb tocs de comèdia, suspens, cabaret i novel·la negra, que juga amb els límits entre la realitat i la ficció, convidant el públic a reflexionar sobre temes com les relacions humanes, la creació artística o les diferents masculinitats.
►”Escriure un musical és un procés de col·laboració, en què música, llibret i lletres han d’acabar sent part d’un tot”, explica Joan Vázquez: “Perquè un lletrista i un compositor s’entenguin s’han d’agradar, s’han de conèixer, fer coses junts, passar alguna nit junts sense dormir… per veure la vida de la mateixa manera. Però també s’han de donar espai i és que la convivència costa”. “M’interessava també escriure sobre les diferents masculinitats en joc emmarcades en aquest escenari”, comenta l’autor: “La situació dels personatges m’ha permès explorar dinàmiques entre dos homes entre els quals, aparentment, la sensualitat, no és un factor”.
►Un musical que bascula entre la realitat i la ficció
►Neon Hand s’inspira en la història d’un viatge que va fer l’equip de Paquito Forever per presentar l’espectacle al club de l’actor Alan Cumming a l’East Village novaiorquès. Però tal com es planteja l’autor: “Quant de ficció hi ha realment en les nostres vides?”. Vázquez explora com les experiències personals i emocionals dels creadors es fusionen amb les històries que escriuen i qüestiona fins a quin punt la realitat és una extensió de les ficcions dels autors. A través de les vivències dels protagonistes del musical, l’obra convida a reflexionar sobre l’autoficció com un mitjà per explorar les limitacions, inseguretats i conflictes interns. La línia difosa entre el que és real i el que és creat suggereix que, en molts casos, l’art no només reflecteix la realitat, sinó que també la construeix o la transforma.