►El Maldà es troba ubicat en una de les antigues estances del Palau Maldà. Aquest edifici, segons està documentat, va ser ja un focus cultural rellevant en la Barcelona del S. XVIII i començaments del XIX. Així, ho fa constar el conegut Baró de Maldà en el seu dietari ‘Calaix de sastre’. Segons retrata ell mateix en el seu dietari, gran amant del teatre, ell i els seus amics organitzaven amb freqüència vetllades teatrals amb una gran assistència de públic. Assistia amb assiduïtat als concerts de la ciutat i després en feia la crònica, i organitzava sessions musicals a casa. El seu va ser el primer piano forte que va arribar a la ciutat de Barcelona.

►El cicle Maldà 1700 torna un any més, malgrat les dificultats d’enguany, en la seva vuitena edició i amb una versió més reduïda, però amb l’objectiu de mantenir l’essència del cicle any rere any. El Maldà 1700 continua fidel a la intenció de recuperar el fil històric de l’espai que representa la sala, donant difusió a la realitat cultural de la Barcelona del S.XVIII. Aquest any, però a causa de les mesures de protecció contra la Covid-19, sense l’habitual xocolata calenta, experiència que ens permetia reproduir els concerts de cambra que en la seva època anaven acompanyats de xocolatada, tan popular en aquell moment. Així i tot, els assistents rebran un obsequi de xocolata.

►La vuitena edició compta amb dos concerts que ens permetran sentir la música del Seicento italià amb àries, escenes i toccatas de Monteverdi, Caccini i Frescobaldi, entre altres autors, de la mà del reconegut baríton Josep-Ramon Olivé i del virtuosisme de Carles Blanch a la tiorba i l’arxillaüt. En un segon concert del cicle tindrem l’acabat de formar Ensemble Anacronia, que compta amb la presència de músics d’alt nivell, que ens transportaran a les vetllades musicals del Londres de 1764 en les quals s’estrenaven obres recentment publicades, incloent-hi diverses peces del compositor Joseph Haydn, a les quals assistien músics importantíssims com Johann Christian Bach o Karl Friedrich Abel. Dos concerts marcadament diferents que engloben dos períodes ben diferenciats de la música antiga, il·lustrant dos focus culturals molt rellevants de la història musical del continent europeu en la seva màxima esplendor.

►PROGRAMA

►Dg 14/03 a les 12.30h. Veu i tiorba en el Seicento.

►JOSEP-RAMON OLIVÉ I CARLES BLANCH.

►Formació:  Josep-Ramon Olivé, baríton, i Carles Blanch, tiorba i arxillaüt.

►L’Orfeo de C. Monteverdi, una de les primeres creacions operístiques de la història de la música occidental, representa l’eix vertebrador d’aquest programa centrat en la música vocal del Seicento italià per veu de baríton i tiorba o arxillaüt. Les intervencions de l’heroi grec, intercalades amb petits interludis instrumentals, dibuixen el contingut dramàtic de l’òpera estrenada a Màntua el 1607, i deixen pas a fragments de dues altres òperes barroques menys conegudes i ambdues estrenades l’any 1640, com són Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi i Gli amori d’Apollo e di Dafne de F. Cavalli. Cal destacar que el Lamento d’Apollo, que pertany a aquesta última, està escrit per veu de contratenor, i que en aquest concert sentirem per veu de baríton. La música per tiorba del compositor italoalemany Kapsberger, un dels màxims exponents de la corda polsada del barroc, serà el contrapunt d’aquestes escenes operístiques.

►El programa finalitza amb una part dedicada a les cançons del seicento, G. Caccini i G. Frescobaldi, dos dels compositors barrocs més influents, el primer per ser un dels fundadors de l’òpera moderna i el segon per la creació de la notació moderna del tempo i per influir en la música de compositors posteriors com J.S. Bach i H. Purcell.

►Dg 28/03 a les 12.30h. ¿HAYDN ABARROCADO?

►ENSEMBLE ANACRONIA.

►Formació: David Gutiérrez, traverso, Pablo Albarracín, violí, Luis Manuel Beltrán, viola, Marc de la Linde, viola de gamba, Marina López, clavicèmbal

►L’any 1764 van sorgir a Londres una sèrie de vetllades musicals en les quals s’estrenaven obres recentment publicades, incloent-hi diverses peces del compositor Joseph Haydn (1732-1809). Els concerts comptaven amb la presència del clavecinista Johann Christian Bach (1735-1782) i del gambista Carl Friedrich Abel (1723-1787).

►Encara que avui en dia ens pugui semblar anacrònic el fet de tocar música de Haydn amb clavicèmbal i viola de gamba (en un context on el violoncel i el forte piano eren cada vegada més presents), la segona meitat del segle XVIII va ser precisament una època de transició i superposició entre dos estils musicals (barroc i classicisme). El fet d’utilitzar instruments més “propis” del barroc per interpretar obres del primer classicisme pot oferir-nos nous paisatges sonors i riqueses tímbriques que hem anat perdent a causa dels convencionalismes actuals.