Inspirant-se en el conte de Stefan Zweig Història d’un ocàs, el contratenor revisitarà l’última festa organitzada per aquella Madame de Prie en hores baixes que, en el fons, només desitjava suïcidar-se sumptuosament davant dels seus antics admiradors per denunciar, així, la fragilitat que impregnava un món que alhora no podia ni volia renunciar a la seva fastuositat hipòcrita. En canvi es va veure abocada a un final d’un patetisme que despertaria més d’una rialla cruel. A mesura que emergeixi la història d’aquesta tràgica cortesana, la fastuositat de la sumptuosa vetllada barroca començarà a trontollar, fins a donar pas a una patètica protesta contra la fragilitat de tot plegat, que probablement també desvetllarà més d’una crua riallada.