►Cròniques del Barri Xinès de Barcelona del 21 al 24 de novembre de 2024.

►Un espectacle de la companyia Produccions Aleatòries.

►És una idea d’en Pere Sagristà-Ollé que també en signa la dramatúrgia i direcció escènica.

►L’intèrpret i cantant serà la Maria Colom, acompanyada al piano per en Sebastià Bover, amb les resolucions videogràfiques i altres aptituds d’en Didac Rodríguez, i amb la col·laboració especial de Rosa Pérez.

►Cròniques del Barri Xinès de Barcelona vol ser un espectacle evocador d’un temps on l’actual barri del Raval va ser un indret d’esbarjo en el sentit més ampli del terme, mitificat i conegut mundialment, menyspreat per falsos moralistes i enaltit per patums literàries del més alt nivell. On s’hi barrejaven -en la més perfecta de les harmonies- la gent humil i treballadora amb l’anomenada “escòria social”. I tot això, ho intentarem fer, treien la pols a les partitures d’alguns vells tangos, revivint poemes de l’època, mostrant imatges i noticiant fets…luctuosos (o, potser, no tant).

►Amb aquest l’espectacle, Pere Sagristà-Ollé,  artífex i creador clou “voluntàriament” la seva trajectòria com director escènic. Després de 45 anys (1979-2024) de donar instruccions “sur les planches”, i amb una mica més de 50 espectacles estrenats, aquestes “Cròniques” seran el seu darrer mutis escènic. 

_________________________________

►La maternitat d’Elna del 12 de desembre de 2024 a l’1 de gener de 2025.

►A partir de l’obra d’Assumpta Montellà, amb la dramatúrgia de Pablo Ley Fancelli, la direcció de Josep Galindo, la selecció musical de Luc Olivier Sánchez i Rosa Galindo.
►L’interpreten la Rosa Galindo i en Franco Piccinno.

►És una coproducció de Projecte Galilei, Fortià Viñas i Teatre Eòlia Produccions.

►A mesura que l’exèrcit republicà es retira davant de l’última embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de centenars de milers de persones. El moment més greu es produeix el gener de 1939, quan gairebé mig milió de persones van fugir a França. És així com comença, per a molts, el drama de l’exili, inhumana tragèdia col·lectiva que s’evidencia en els camps de concentració francesos com el d’Argelers.

►La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condicions higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos.

►Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en unes circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes. L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).