►Un homenatge a la cultura i a les grans figueres del transformisme.

►Del 13 de gener al 9 de febrer de 2025.

►Amb autoria del tres vegades guanyador del Premi Born de Teatre Josep Maria Miró, i escrita a partir de la biografia de Roberto G. Alonso, Jo, travesti és un muntatge multidisciplinari que barreja teatre, música i dansa per retre homenatge a l’art del transformisme i a les grans figures i referents de la cultura travesti.

►En paraules del mateix Miró, es tracta d’una “alterficció sobre el transvestisme que reivindica l’art i cultura travesti i la figura de transformistes i imitadors d’estrelles amb una llarga tradició a casa nostra al llarg de tot el segle XX i fins als nostres dies”.

►En efecte, l’espectacle pretén posar en relleu com totes i cada una de les figures dins del moviment travesti han contribuït a la possibilitat que les noves generacions d’artistes d’aquest gènere puguin visualitzar-se dalt dels escenaris.

►Tal com ho exposa el director i dramaturg: 
► “El moviment queer i la cultura drag s’han pogut visualitzar i reafirmar – esdevenint fins i tot mainstream – perquè abans hi va haver una sèrie de persones que, amb la seva manera de viure i de veure l’espectacle, els van obrir camí. Sovint aquests no tenien una militància concreta, però es van trobar fent política amb la seva manera de ser i expressar-se, per l’època que els va tocar viure, reivindicant la seva identitat davant el món.”

►Protagonitzat pel mateix Roberto G. Alonso i pel músic Jordi Cornudella, Jo, travesti va estrenar-se per primer cop a la Presó Model de Barcelona, que en el seu dia va ser un espai de repressió del col·lectiu LGTBI, transformant-la en un escenari mitjançant un acte de justícia poètica travesti, després va fer temporada a La Seca, gira per Catalunya i ara arriba a La Villarroel.

►Una coproducció de Cia. Roberto G. Alonso amb Festival Grec, Fira Tàrrega, Fundació Joan Brossa i Observatori Europeu de Memòries (EUROM), el muntatge arriba ara a La Villarroel per apropar-nos una obra que parla de lluentons i de plomes, de cançons massa necessàries per ser desoïdes i d’una memòria massa important per ser esborrada.