►La mare, el dimoni i jo, una comèdia musical en format de monòleg d’autoficció on l’actor i creador Oriol Grau revisita la seva trajectòria artística amb una mirada tant irreverent com reflexiva. L’espectacle combina humor, música i teatre a través d’una successió d’sketchs que dialoguen amb referències cinematogràfiques, teatrals i de la cultura popular catalana.

►A l’escenari, Grau no està sol. El músic Roger Conesa acompanya el relat amb un espai sonor viu i canviant, demostrant una gran versatilitat instrumental que esdevé un element clau de la posada en escena. Junts construeixen un univers on la fantasia conviu amb la realitat, i on el folklore, Joan Amades i la música dialoguen amb una biografia tant personal com col·lectiva.

►L’espectacle desplega diversos personatges, cadascun amb el seu propi vestuari, que permeten a Grau transitar per diferents etapes i facetes de la seva vida artística. El resultat és un relat escènic que va més enllà de la confessió personal per convertir-se en una reflexió sobre l’èxit, la popularitat i l’oblit en el món mediàtic.

►Oriol Grau és actor, músic, guionista i director, i una figura reconeguda de l’escena audiovisual catalana. Es va fer popular gràcies a la seva imitació de Bernardo Cortés Maldonado al programa de ràdio El Terrat, personatge que posteriorment va traslladar a la televisió sota el nom de Palomino. En el mateix espai també va donar vida a personatges tan recordats com la padrina Josefina i el iaio Perico.

►Durant catorze anys va formar part de l’equip creatiu de la productora El Terrat, participant en alguns dels grans èxits de TV3 com Sense títol o exercint de codirector de la mítica sèrie Plats bruts (1999–2000). La seva trajectòria inclou també la direcció de programes com Moncloa. ¿Dígame? per a Tele 5, així com Romans a la catalana o Els 4 arreplegats, entre d’altres.

►La mare, el dimoni i jo proposa un viatge als inicis artístics de Grau per descobrir-ne la cara més fosca. L’espectacle planteja una revelació inconfessable sobre el seu ascens a la fama i la posterior caiguda i desaparició sobtada del panorama mediàtic català. Què va passar perquè una carrera que es prometia brillant s’estronqués de cop? Què se’n va fer d’aquell Oriol Grau?

►La comèdia, amb ironia i esperit crític, promet desvetllar aquestes preguntes tot convidant el públic a riure i a reflexionar.

►L’espectacle està escrit per Oriol Grau Elias i dirigit per Roberto G. Alonso. La interpretació va a càrrec d’Oriol Grau i Roger Conesa Mathioux, responsable també del disseny sonor. L’escenografia i el disseny d’il·luminació són de Josep Pijuan (Piju), amb disseny audiovisual i gràfic d’Albert Rué. El vestuari és obra de Roberto G. Alonso, amb sastreria de Dolors Claravalls. La producció va a càrrec de Miquel Salom Rull, amb producció executiva de Joan Negrié, i la comunicació i premsa de Míriam Mariné.

La mare, el dimoni i jo és una producció de la Sala Trono que reivindica l’autoficció com a eina escènica per revisitar la memòria, l’humor i les ombres d’una carrera artística.