La comèdia musical catalana, nominada als Premis TeatreMusical.cat a millor partitura, es podrà veure del 30 de setembre al 18 d’octubre

La companyia jove No es pot dir torna al Teatre Eòlia amb No es pot saber, una comèdia musical en català que inicia la seva tercera temporada després d’haver aconseguit connectar amb el públic i amb diferents entitats vinculades al col·lectiu LGTBIQ+.

L’espectacle, que es representarà del 30 de setembre al 18 d’octubre, compta aquesta temporada amb una doble novetat. D’una banda, la compositora i directora musical Núria Llausí ha estat nominada a la categoria de Millor Partitura dels Premis TeatreMusical.cat. De l’altra, el muntatge oferirà una funció especial Sing Along el 9 d’octubre a les 20 h, incorporada a petició del públic.

Una història entre la Transició i el present

No es pot saber combina comèdia, música i memòria històrica per posar el focus en les lluites socials del col·lectiu LGTBIQ+ durant la Transició, especialment a Barcelona.

L’obra ret homenatge a una generació de gais i lesbianes que va començar a organitzar-se i a plantar cara a la discriminació i l’homofòbia en un moment en què encara patia persecució policial. El muntatge també aborda l’impacte de l’epidèmia de la sida i les conseqüències que va tenir sobre tota una generació.

La dramatúrgia és de Mario Rebugent, la composició i direcció musical van a càrrec de Núria Llausí, i la direcció escènica és de Martí Torras Mayneris. La música es toca en directe, amb Unai Eizaguirre.

Una companyia jove que consolida el projecte

La companyia No es pot dir està formada per Pau Cardona, Daniel Crespo, Anna Gallart, Xènia Olivella, Marina González, Mar Guarch, Fiona Salvador, Miriam Sanromà, Naís Santapau i Gala Tordera.

El projecte ha anat creixent temporada rere temporada gràcies al treball col·lectiu de la companyia, que també ha enregistrat un disc amb les cançons de l’espectacle, disponible a diverses plataformes.

La proposta ha comptat, a més, amb la complicitat d’entitats relacionades amb el col·lectiu LGTBIQ+, amb l’objectiu de donar visibilitat a una història que recupera una part de la memòria recent de Barcelona.

L’aposta visual de l’espectacle també ha anat evolucionant. El cartell, de caràcter punk, s’ha renovat en cada temporada de la mà de la il·lustradora Cinta Aislante, vinculada també al projecte Ruïnosa i les Strippers de Rahola.

Dues èpoques, una mateixa memòria

La història de No es pot saber transcorre entre la Barcelona de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta i la ciutat actual. És un retrat d’una Barcelona precària i reivindicativa, poblada de marietes, bolleres, transformistes, senyores de Gràcia, dives del Paral·lel i els personatges dels bars de l’època.

La trama segueix dues joves reporteres de ràdio que estrenen programa i aconsegueixen l’oportunitat professional que esperaven. El seu pòdcast, titulat No es pot saber, parteix de la història familiar i es converteix en un èxit, però també les obliga a enfrontar-se amb el seu propi passat.

A través de la família Rodríguez i Savalls i de les seves tres filles, l’obra recorre els anys de la Transició i les transformacions socials que els van acompanyar. Amb la desaparició dels ideals revolucionaris i l’arribada de la sida, les tensions dins la família augmenten i posen sobre la taula els conflictes d’una època marcada per la lluita, la cura, la discriminació i la supervivència.