FLOR SIMBÒLICA de la doble vida, la doble conducta, que ens serveix tant per reflectir una ciutat, Barcelona, com la protagonista principal de la comèdia musical. Ens trobem davant de la interpretació, una vegada més, del mite de la belle de jour, o del que en català es traduiria amb l’expressió de «fer la puta i la Ramoneta».

Però FLOR DE NIT no és només el símbol d’aquella curiositat laboriosa i noctàmbula que fou la Barcelona d’entreguerres o la metàfora que representa ROSA, la protagonista de la comèdia, sinó que també és el nom del cabaret on es reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i de les dones d’alterne, com si fós una cruïlla de frontera, precisament al Paral.lel.

Any 1991. ELS JOCS OLÍMPICS s’acosten i cal destruir per construir. Cal enderrocar el vell local de FLOR DE NIT i, en les hores prèvies a l’enderroc, SEBASTIÀ REYNALS, el vell cronista de la ciutat, rememora allò que va ser FLOR DE NIT en aquells anys d’esperança que anaren del 1929 al 1936, a través s’un flash-back quasi ininterromput. Davant de l’espectador apareix el doble joc de la vida quotidiana en diferents nivells socials d’una Barcelona en transició i el contrapunt de les actuacions dels artistes al cabaret FLOR DE NIT.

El cabaret és qui duu el nom, però tota la ciutat i totes les seves classes socials juguen a la doble conducta, excitats pels temps de revolució cultural i política que s’acosten.

Sobre aquest fons, el triangle format per QUIMET, l’anarquista idealista sense sort; ROSA, la noia obrera que vol assolir la seva pròpia identitat, i SEBASTIÀ REYNALS, l’intel.lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides o del mal, serveix d’ordit sentimental bàsic per a totes les altres relacions socials i psicològiques.

FLOR DE NIT no és un espectacle nostàlgic basat en escenes convencionals de cabaret i en cançons del passat. FLOR DE NIT és una proposta dramàtica que utilitza elements significatius d’allò que fou la ciutat i la seva alegria nocturna, però recreant absolutament la música i la lletra d’aquesta transferència.

La música recull, en qualitat d’homenatge, el que va ser l’eclecticisme d’un temps situat entre l’avantguarda i el populisme. Però tant la música com la lletra passen pel filtre del gust receptor contemporani.

És a dir, FLOR DE NIT no és un musical arqueològic. FLOR DE NIT és un musical que converteix la rememoració del passat en metàfora del present: tant en la forma com en el fons. Una constant, jo crec, en la meva obra.

MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN