No ens agrada mirar enrera. No acostuma a ser fàcil i, menys encara, còmode. Si ho fem, correm el risc de veure que la nostra vida no és la que pensàvem que seria, que no em estat a l’alçada del que ens havíem proposat, que no hem sabut acomplir el nostre somni. De la mateixa manera, podem adonar-nos que hem superat obstacles que creiem impossibles, que hem aconseguit coses que no imaginàvem, i que, a poc a poc (o amb massa pressa) anem vivint la vida que volíem.

De tot això ens parla el MERRILY de Sondheim i Furth. Ens obliga a mirar enrera i ens planteja, durant 20 anys de la vida d’uns personatges que podríem ser qualsevol de nosaltres, preguntes que moltes vegades no sabem respondre: “com he arribat fins aquí?, quan va trencar-se?, quan és que ens oblidem del somni?, com és que tot ha anat diferent?”

L’èxit ens modifica, els somnis s’ajusten, els anys ens sorprenen, els amics ens fan créixer… i per això aquest musical ens fa riure i ens emociona, ens fa pensar i dubtar i, finalment, ens diu que en qualsevol moment podem tornar enrera, recordar aquell instant precís en que el somni era clar i poderós i recuperar el rumb de la nostra vida.

Fa 10 anys, un crític molt savi deia parlant del nostre primer espectacle que esperava que amb els anys arribéssim a autors com Sondheim. I hi hem arribat. Precisament ara que, forçats per aquest desè aniversari, ens trobem en un moment de reflexió sobre el que hem fet, el que no i, sobre tot, el que volem seguir fent. Els autors ens han concedit el permís per a fer una nova dramatúrgia de l’espectacle buscant-ne l’essència, portant-lo a un format que permeti potenciar l’emoció de la història, buscant un cop més la proximitat amb el públic i situant als intèrprets com a peça clau d’aquesta funció plena d’ironia i emoció.

Un gran espectacle que ens fa tornar a sentir petits i afortunats.

Coach actoral: Elena Fortuny.