Mitja vida amb Sondheim? De fet, els seguidors d’aquest compositor novaiorquès ens hem passat mitja vida cantussejant les seues melodies. Quan fèiem la tria de cançons per a l’espectacle vam quedar astorats de l’enorme quantitat de versos que dedica Sondheim a la parella. N’hi havia tantes que no va ser gens difícil escollir-ne unes quantes per a contar una història. Una història de dos que es troben i decideixen encetar un camí junts: mitja vida compartida amb les ganes, els dubtes, les pors, els malentesos, les ràbies i les esperances de totes les parelles de dos.

Stephen Sondheim ha sabut, com pocs, captar l’essència de les complexes relacions entre les persones i expressar-la amb una música i unes lletres que arriben alhora al cap i al cor. Els seus personatges fugen del maniqueisme i troben motius per a desitjar el que és indesitjable i esquinçar el que més s’estimen en situacions tan reals que ens recorden a nosaltres mateixos a cada instant. Sondheim sap provocar i desafiar el seu públic i s’alça com a resposta a la històrica frivolitat que molts han retret al musical de Broadway. Cada espectacle nou regalima originalitat i representa un repte intel·lectual per a qui busca alguna cosa més que els lluentons i les plomes damunt d’un escenari.

L’any 2005 va complir Sondheim setanta-cinc anys i en fa gairebé cinquanta que escriu música i lletres per a musicals i pel·lícules. A València també ho volíem celebrar i li vam dedicar aquest espectacle. Óscar Peñarroya, Joan Martínez i M. Carme Mateu es proposaren seduir-nos amb les seues armes més fulminants: un piano sincer i dues veus formidables.

Ens hem passat mitja vida taral·lejant les seues cançons i qui sap si l’altra mitja ens sorprendrem ficats en situacions que Sondheim ja ha musicat, com un mag que ha previst tot allò que, tard o d’hora, ens tocarà de viure.