Durant la temporada de reposició de Cómeme el Coco, Negro al Teatre Coliseum de Barcelona vam organitzar un homenatge al Paral·lel i al Mestre de la Prada que portava per subtítol De la Gran Via al Paral·lel.

Perquè ho vam fer? El motiu és ben senzill: els ho devíem a tots dos. Per una banda el Mestre Juan de la Prada és l’autor de la majoria de cançons del “Coco”, i justament havia mort uns dies abans d’estrenar-se la versió anglesa de Cómeme el Coco, Negro (Nuts Coco Nuts) al Festival d’Edinburgh, on moltes de les seves cançons havien estat traduïdes a l’anglès. Per altra banda, quan La Cubana va crear l’espectacle l’any 1989, ho havia fet inspirant-se en el Paral·lel i en tota la gent del món de les varietats que en aquells moments encara existia a Barcelona.

Després de dinou anys, quan la companyia celebrava el seu vint-i-cinquè aniversari amb la reposició de Cómeme el Coco, Negro es troba que el Mestre de la Prada ja no hi és i que el gènere teatral que havia servit de font d’inspiració també havia desaparegut: havia desaparegut del Paral·lel i de tota la ciutat al gener del 1996, sense fer quasi soroll i sense poder-lo acomiadar com cal.

Va ser tot un èxit: Es va fer un acte molt festiu i emotiu, però gens nostàlgic. Es van repartir 2.000 invitacions, de les quals 1.300 es van donar a les primeres persones que van anar a fer cua aquell mateix dia a les taquilles del Teatre Coliseum de la Gran Via de Barcelona. Aprofitant l’escenografia del “Coco” es va muntar un espectacle especial, on a part dels components de La Cubana d’aquell moment, hi van participar artistes del Paral·lel de totes les èpoques i amants del gènere, com ara: Lita Claver “La Maña”, Pirondello, Merche Mar, Israel, Doña Soledad (Josep Ferré), Pastora Reyes, Amparo Moreno, Annabel Totusaus, Toni Torres, Pierrot, Lidia Moreno, Núria Feliu, Eva Sorel, Ondina, Christine, Carmen de Mairena, Regina do Santos i Sara Montiel, que van interpretar cançons del Mestre Juan de la Prada majoritàriament.