#MoltMésQueUnaPàginaWeb
El setembre de 2015, durant una conversa informal amb l’Arnau, un amic, va tornar a sorgir un tema que feia temps que ens preocupava: el gran buit existent al voltant de la història del teatre musical a Catalunya. Aquesta manca de coneixement no només afectava el públic, sinó també els mateixos professionals del sector.
No era estrany que alguns directors, quan ens demanaven recomanacions d’obres del teatre musical, acabessin dient-nos: « musicals de veritat, no aquestes obres que trobes tu, Toni.»
Aquella frase, desafortunada però al meu entendre mai pronunciada amb mala intenció, evidenciava una realitat: el desconeixement d’un patrimoni cultural ric i valuós que, al llarg dels anys, havia hagut de superar nombroses dificultats i havia quedat massa sovint relegat a un segon pla.
Va ser aleshores quan vam entendre que calia oferir una nova mirada. Una mirada que reivindiqués la història del teatre musical fet a Catalunya, que recuperés la memòria dels seus creadors i dels seus espectacles, i que contribuís a donar-los el reconeixement que mereixien. D’aquella reflexió, iniciada a finals de 2015, en naixeria poc després Teatremusical.cat.
El primer pas va ser modest, però significatiu. Vam començar ampliant l’entrada de la Viquipèdia dedicada al teatre musical, incorporant-hi un llistat de produccions catalanes. Aquell recull, que encara avui es manté, va ser el primer intent de posar ordre i visibilitat a un patrimoni massa sovint oblidat.
Ben aviat, però, ens vam adonar que un simple llistat era insuficient. La història del teatre musical català mereixia molt més que una relació de títols. També vam constatar que, tant en la definició del gènere com en la seva història, la contribució catalana pràcticament no existia. Era evident que calia crear un espai propi.
Va ser llavors quan va sorgir la pregunta que ho canviaria tot: i si féssim una pàgina web dedicada exclusivament al teatre musical que s’ha fet a Catalunya?
Des del primer moment ens la vam imaginar en català, oberta a tothom i amb la voluntat de convertir-se en un punt de trobada per a la memòria, la divulgació i l’actualitat del gènere. Només faltava trobar-li un nom.
La resposta va arribar gairebé de manera immediata: Teatremusical.cat.
Era un nom senzill, directe i inequívoc. Definia exactament el que volíem que fos aquell projecte. La rauxa ens havia regalat el nom a la primera; el seny, en canvi, ens feia pensar que un domini tan evident feia temps que devia estar ocupat.
Aquella mateixa matinada vam sortir de dubtes. Vam comprovar la disponibilitat del domini i, contra tot pronòstic, era lliure. No ens ho vam pensar dues vegades: el vam adquirir de seguida.
Aquell gest, aparentment petit, marcava el naixement de Teatremusical.cat.
Ara tocava convertir una idea en una realitat. Més enllà del nom, calia definir quin havia de ser el projecte. Teníem clar que no volíem una simple pàgina d’actualitat, ni una pestanya d’una franquícia, sinó una plataforma que ajudés a preservar, explicar i reivindicar el teatre musical fet a Catalunya.
La primera decisió va ser estructurar el web en diferents àmbits. Hi havia d’haver un espai dedicat a la història, amb fitxes de les produccions que s’havien estrenat al nostre país; un apartat d’actualitat que seguís les novetats del sector; i una secció d’articles en profunditat que permetés contextualitzar els espectacles, els creadors i els moments més significatius del gènere.
Però aviat va aparèixer una altra pregunta: i si també expliquem el teatre musical a través dels vídeos?
En un moment en què el vídeo començava a consolidar-se com una eina imprescindible per informar i preservar la memòria, vam imaginar un canal que complementés les notícies amb números musicals, rodes de premsa, presentacions i altres continguts audiovisuals. També ens il·lusionava la idea de produir entrevistes en profunditat, una cada mes, amb les persones que fan possible el teatre musical català.
I no volíem limitar-nos només als actors i les actrius, que sovint són la cara més visible dels espectacles. També volíem donar veu als directors, dramaturgs, coreògrafs, directors musicals, escenògrafs, figurinistes, tècnics, productors i a tots aquells professionals que, des de l’anonimat, contribueixen decisivament a aixecar el teló.
Una altra secció havia de recollir el patrimoni editat: llibres, partitures, enregistraments discogràfics i altres materials relacionats amb el teatre musical català. L’objectiu era construir, de manera progressiva, un gran centre de documentació obert a tothom.
La idea de fons era tan senzilla com ambiciosa: si explicàvem el teatre musical català amb rigor, objectivitat i profunditat, acabaríem contribuint al reconeixement que, al nostre entendre, feia massa temps que mereixia.
Aquelles primeres reunions també van servir per imaginar el futur. Sobre la taula ja hi va aparèixer la possibilitat de crear uns premis dedicats exclusivament al teatre musical català, així com altres iniciatives que encara avui continuen esperant el seu moment en un calaix. Les idees no faltaven; el que sí que sabíem era que calia avançar sense presses. El projecte que ens plantejàvem ja era prou ambiciós, a poc a poc i bona lletra.
Amb el concepte definit, només faltava donar-li forma. Vam contactar amb una empresa especialitzada en el desenvolupament de pàgines web, els vam explicar la filosofia del projecte: un web que transmetés des del primer moment que el teatre musical català tenia, per fi, una casa pròpia.
La primera proposta de disseny va arribar pocs mesos després. Amb les reformes i actualitzacions necessàries, aquella estructura inicial va acabar acompanyant el projecte durant una dècada, des del 2016 fins al 2026. També va ser en aquell moment, quan els creadors de la web van prendre una decisió que acabaria convertint-se en un dels trets d’identitat de la marca: el lila seria el color corporatiu de Teatremusical.cat.
Mentre la web prenia forma, vam començar a compartir el projecte. Una de les primeres va ser l’Íñigo, a qui havíem conegut el 2012, quan ja es trobava immers en la investigació que culminaria amb els tres volums de Desde Al sur del Pacífico hasta Más allá de la luna, una obra de referència sobre la història del teatre musical a l’Estat espanyol.
Quan li vam explicar què estàvem preparant, va entendre de seguida l’essència del projecte. Compartíem la mateixa voluntat de documentar un patrimoni massa sovint ignorat, i això va fer que les dues iniciatives acabessin alimentant-se mútuament. De fet, el futur apartat de publicacions de Teatremusical.cat va permetre incorporar, al tercer volum del seu estudi, la relació d’enregistraments discogràfics del teatre musical català. Era un senyal que anàvem pel bon camí.
Si hi havia un aspecte que ens generava vertigen era el periodisme. Ningú de nosaltres ho era, ni ho som. Vam intentar incorporar dos periodistes osonencs al projecte, convençuts que ens aportarien l’experiència que ens faltava. Tot i mostrar interès, finalment van declinar la proposta.
En aquell moment allò que vam viure com una decepció, amb el pas dels anys, hem entès que aquella aparent feblesa es va acabar convertint en una de les grans fortaleses de Teatremusical.cat. No estàvem condicionats per les dinàmiques del periodisme cultural català i això ens va permetre construir un model propi, basat en la documentació, la investigació i el rigor històric.
Conscientment, ens vam anar especialitzant fins a convertir-nos en investigadors i historiadors del teatre musical català. Una tasca que, amb el temps, ens ha portat també a l’àmbit acadèmic, contribuint a introduir l’estudi del teatre musical en espais universitaris en Màsters i Doctorats on, en molts casos, fins aleshores no havia tingut presència.
Un altre dels grans reptes era el vessant audiovisual. Teníem molt clar que el vídeo havia de ser una part essencial del projecte, però ens faltava experiència tècnica. En aquell moment va ser providencial retrobar-nos amb en Gerard. Ell ens va assessorar en l’elecció del material d’enregistrament, ens va ensenyar a gravar, editar i entendre el llenguatge audiovisual, i va participar en les primeres produccions del canal i en Toni va recuperar la que segurament és la seva afició fora de l’àmbit teatral.
Deu anys després, continua formant part de l’equip. És una de les persones que millor simbolitza l’esperit amb què va néixer Teatremusical.cat: un projecte construït gràcies a la suma de moltes complicitats, amistats i persones que, des del primer dia, van creure que el teatre musical català mereixia ser explicat amb la mateixa passió amb què s’havia creat.
El 22 de juny de 2016, amb la web pràcticament enllestida, vam publicar el primer vídeo de Teatremusical.cat. Era una petita carta de presentació del projecte: un recorregut visual per les diferents seccions del portal que permetia descobrir, per primera vegada, com seria aquell espai dedicat exclusivament al teatre musical català.
Les imatges anaven acompanyades d’una selecció de cançons emblemàtiques del nostre teatre musical, totes interpretades en català: Les veles s’inflaran, Consells del casament, Ell és bo, Potser aquest cop, Tu estàs amb mi, El gran número de Califòrnia i La clau del foc. No va ser una tria casual. Aquella banda sonora simbolitzava, des del primer minut, la diversitat, la riquesa i el talent del teatre musical fet a casa nostra.
Amb els principals ingredients al forn, només faltava prendre una última decisió: escollir el dia del naixement de Teatremusical.cat.
La primera idea va ser l’11 de setembre. La Diada Nacional de Catalunya tenia una càrrega simbòlica evident i connectava amb la voluntat de reivindicar un patrimoni cultural propi. Però precisament per la transcendència institucional i informativa d’aquella jornada vam entendre que havia d’estar al costat i que no coincidís.
Finalment vam optar pel 12 de setembre. La decisió no va ser casual. D’una banda, era un petit homenatge a l’esperit fundacional d’aquella primera TV3, que havia iniciat les emissions el 10 de setembre de 1983, a les portes de la Diada. De l’altra, setembre és, tradicionalment, el mes en què els teatres de Catalunya tornen a aixecar el teló.
No podíem imaginar un moment més adient. El 12 de setembre de 2016, Teatremusical.cat començava el seu camí amb la voluntat de convertir-se en un espai de referència per al teatre musical català i, sobretot, amb la convicció que explicar la pròpia història era el primer pas perquè aquesta fos reconeguda.
La primera resposta va arribar uns dies abans. El 3 de setembre de 2016 vam fer la nostra primera sortida per gravar un assaig: la presentació de Moustache. També vam enregistrar un reportatge sobre la primera lectura d’El despertar de la primavera. Era el nostre debut sobre el terreny i, alhora, la primera vegada que aplicàvem el model audiovisual que havíem imaginat des del principi.
Recordem perfectament la sorpresa d’alguns equips periodístics i professionals del teatre quan veien que gravàvem amb dues càmeres, amb un so especialment cuidat i amb la voluntat d’oferir el mateix tractament tant a les grans produccions com a les companyies que tot just començaven. Per a nosaltres no hi havia categories: totes les propostes formaven part del mateix patrimoni cultural i mereixien ser documentades amb el mateix respecte.
De fet, avui impressiona recuperar el vídeo de la primera lectura d’El despertar de la primavera. Molts dels intèrprets que hi apareixen, i que vam entrevistar aquell dia, han acabat construint carreres destacades dins el teatre musical català i estatal. Sense saber-ho, estàvem enregistrant un petit fragment d’història abans que aquesta s’escrivís.
Aquells primers vídeos també tenen una curiositat que ens fa somriure quan els revisitem. En Toni hi apareixia fent una entrada amb un estil molt proper al d’un informatiu televisiu. Per sort en vam fer ben poques. De seguida vam entendre que el més honest era ser transparents i deixar que el protagonisme recaigués en els artistes i en els continguts.
Així va néixer un dels principis que encara avui defineix Teatremusical.cat.
Els referents eren pocs. Admiràvem la gran tasca de TodoMusicales, el portal que entre el 2007 i el 2016 es va convertir en el principal mitjà especialitzat en teatre musical de l’Estat, i també el paper pioner de Teatralnet en la difusió de les arts escèniques a Catalunya. Però el nostre objectiu era diferent: explicar el teatre musical des de Catalunya, en català i amb una mirada centrada en la seva història, el seu patrimoni i els seus professionals.
També ens vam trobar davant d’un altre repte: provar el format de L’Entrevista del més. El 2016 no existien entrevistes audiovisuals llargues i especialitzades dedicades al teatre musical. Els canals de YouTube dels teatres i festivals es limitaven, majoritàriament, a publicar tràilers, o peces promocionals, i els pòdcasts teatrals encara no formaven part del panorama cultural. Tampoc no existia l’ecosistema de creadors de contingut sobre musicals que avui trobem a les xarxes socials.
Per això vam decidir apostar per un model propi: entrevistes en profunditat, reportatges, enregistraments de números musicals i un arxiu audiovisual. Sempre en català i amb la voluntat d’aportar continguts originals que no es podien trobar enlloc més.
Una anècdota il·lustra fins a quin punt el projecte ha anat sovint a contracorrent. L’any 2025 vam rebre un correu de Llista.cat, la plataforma que analitza i classifica els creadors de contingut en català. Ens explicaven que Teatremusical.cat era difícil de categoritzar perquè el nostre model de continguts no encaixava en cap dels perfils habituals de creador digital.
Potser aquesta és, precisament, una de les grans singularitats del projecte. Més que un canal de YouTube o un mitjà digital, Teatremusical.cat ha anat construint, vídeo a vídeo, un arxiu audiovisual del teatre musical català. Amb prop de 1.700 vídeos enregistrats en alta definició (HD) i 4K, s’ha convertit en una de les col·leccions audiovisuals especialitzades més extenses dedicades a les arts escèniques del nostre país, sempre amb el català com a llengua vehicular. I des d’aquí volem agrair novament als tècnics dels teatres que ens faciliten el so i la llum adient per poder-los enregistrar en aquesta qualitat.
Una de les primeres grans satisfaccions va arribar gairebé sense buscar-la. Al cap d’un temps vam saber que diverses escoles de teatre musical utilitzaven L’Entrevista del més com a material de suport per a les seves classes. Aquelles converses, que havien nascut amb la voluntat de preservar la memòria dels professionals del sector, s’havien convertit també en una eina de formació per a les noves generacions d’intèrprets i creadors.
Fins avui n’hem enregistrat més de vuitanta, aportant un contingut únic i en català a les xarxes. Totes han estat preparades i conduïdes per en Toni, que sempre ha entès aquestes converses com una oportunitat per escoltar, aprendre i deixar testimoni de trajectòries que formen part de la història del teatre musical català. Amb molts dels entrevistats hi ha acabat naixent una amistat, però hi ha una entrevista que ocupa un lloc molt especial en el seu record: la de la Núria Feliu. Poc després de la trobada, la mateixa artista li va escriure un correu on li deia que aquella seria «l’entrevista de la seva vida». Unes paraules que, amb el pas del temps, han adquirit un valor encara més emotiu.
Paral·lelament, la web anava creixent. Les visites augmentaven, les fitxes d’espectacles s’ampliaven i, també contribuíem a normalitzar la terminologia pròpia del teatre musical en català. Paraules com llibret, per referir-nos al text d’un musical, o represa, en lloc de l’anglicisme reprise, van començar a aparèixer de manera habitual en els nostres continguts, amb la voluntat d’enriquir i consolidar el vocabulari del gènere en la nostra llengua. I vam eixamplar encara més la mirada del teatre musical començant a enregistrar vídeos de les Òperes del Gran Teatre del Liceu amb la Rosa fent entrevistes als intèrprets internacionals.
Si hi va haver una secció que va costar especialment de fer enlairar, aquesta va ser Sabies que...?. Els primers articles van ser una aportació de l’Íñigo sobre la visita de Stephen Sondheim a Barcelona i un text de la Gemma dedicat a Granja animal. Tot i la qualitat dels continguts, la secció no acabava de trobar la seva personalitat.
El punt d’inflexió va arribar quan el vam convertir en un espai ampli de divulgació. Sabies que…? va esdevenir el lloc on publicar reportatges d’investigació, articles especialitzats, documentals, peces audiovisuals i treballs que anaven més enllà de l’actualitat immediata. També hi vam incorporar els articles que escrivíem per a la revista Entreacte, les col·laboracions radiofòniques i altres projectes de recerca. Sense haver-ho previst, aquella secció es va acabar convertint en un dels espais amb més valor documental de Teatremusical.cat.
L’any 2018 Teatremusical.cat va fer un pas important en la seva consolidació: el projecte es va constituir legalment amb l’Anna i la Rosa com a sòcies. Aquell canvi permetia començar a pensar en iniciatives que, fins aleshores, semblaven massa ambicioses.
Una de les primeres va ser la creació dels Premis Teatremusical.cat. Durant l’estiu de 2019 vam redactar les primeres bases amb la voluntat de posar en valor l’excel·lència del teatre musical català i reconèixer uns professionals que, sovint, quedaven fora dels grans guardons escènics. Una de les primeres institucions a qui vam presentar el projecte va ser l’AADPC, gràcies a l’Ester, i a la bona acollida que va tenir vam entendre que la idea tenia recorregut. Tot i això, encara faltaven complicitats perquè es pogués convertir en realitat.
Aquell impuls definitiu no arribaria fins a l’abril de 2021, gairebé de manera inesperada.
Aquell dia estàvem enregistrant una nova edició de L’entrevista de més. En Gerard no hi podia assistir i, en el seu lloc, ens van acompanyar la Júlia i en Carles. El que havia de ser una col·laboració puntual es va convertir en un punt d’inflexió per al projecte. En Carles va decidir incorporar-se de manera estable a l’equip de Teatremusical.cat i ben aviat va assumir el repte de reformular les bases dels premis, aportant-hi una nova mirada i una estructura més sòlida.
Amb la seva empenta i la col·laboració d’en Jan, aquell projecte que feia anys que esperava el seu moment va acabar prenent forma. El 21 de novembre de 2022 a la Sala Aquarella de Barcelona naixien els Premis Teatremusical.cat, els primers guardons especialitzats dedicats exclusivament al teatre musical de la història de Catalunya. Més que uns premis, representaven la culminació d’una idea que havia acompanyat Teatremusical.cat pràcticament des dels seus inicis: contribuir no només a explicar el teatre musical català, sinó també a reconèixer-lo.
Amb el pas dels anys, Teatremusical.cat també ha acabat obrint camins que no havíem previst. Un d’ells ha estat el vessant audiovisual. La qualitat tècnica dels enregistraments ens ha portat, de manera natural, a convertir-nos també en una productora audiovisual especialitzada en arts escèniques. Hem cobert per encàrrec estrenes, esdeveniments, i hem produït enregistraments multicàmera d’espectacles, videoclips, reportatges i altres peces audiovisuals que contribueixen a preservar la memòria del teatre musical català.
La voluntat d’innovar també va donar lloc a un nou format. L’any 2023 va néixer Converses, una idea impulsada per en Carles que hem anat fent créixer fins a convertir-la en un espai de reflexió compartida entre professionals de diferents generacions. Cada edició aprofundeix en temes diversos del teatre musical, posant en diàleg experiència i noves mirades. Aquest setembre arribarà la quarta edició, que inclourà una conversa presencial dedicada a la història del teatre musical català, amb una visita al fons documental del Museu de les Arts Escèniques (MAE) i alguna altra sorpresa que desvetllarem ben aviat.
Si hi ha una expressió que resumeix la filosofia de Teatremusical.cat és l’etiqueta #moltmésqueunapàginaweb. Perquè, des dels inicis, el projecte ha volgut anar molt més enllà de la informació i la divulgació.
Aquesta voluntat també s’ha traduït en l’edició de publicacions. Fins ara hem publicat dos volums del Pom de cançons de teatre musical català, una col·lecció de partitures que neix d’una convicció que hem defensat en nombroses ocasions: si els intèrprets, les escoles o les corals no disposen del material, és molt més difícil que entrin a l’ADN de la cultura catalana.
Gràcies a la generositat de compositors i lletristes, hem pogut editar nou cançons contemporànies originals i distribuir-les gratuïtament entre escoles de teatre, conservatoris, biblioteques, grups d’aficionats, corals, contribuint així a ampliar el repertori de teatre musical en català. I el tercer Pom de cançons ja és en preparació i veurà la llum al novembre.
En aquesta mateixa línia cal destacar també la Revista dels Premis Teatremusical.cat, una publicació que acompanya cada edició dels guardons i que ha esdevingut molt més que un programa de mà. A més de recollir la trajectòria dels nominats, incorpora articles d’investigació, reflexió i anàlisi signats per especialistes del sector. Des de la primera edició, aquests textos han anticipat debats i obert noves línies de pensament, convertint la revista en una aportació singular al patrimoni bibliogràfic del teatre musical català.
I així ens acostem al present. La temporada 2025-2026 ha estat, probablement, una de les més intenses que hem viscut. Sense deixar de banda la cobertura diària de l’actualitat teatral, Teatremusical.cat va ser seleccionat entre els 32 projectes participants del programa Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura i, posteriorment, entre els 10 semifinalistes del premi. Tot va començar gràcies a una frase de la Sílvia: «Ens hi hem de presentar.» Aquella intuïció ens va obrir la porta a un any de treball compartit amb altres iniciatives culturals i a un programa de formació amb professionals i ponents internacionals que ens ha ajudat a definir millor qui som, què aportem i cap a on volem créixer.
Aquella experiència també ens va reafirmar en una idea que ens acompanya des del primer dia: no n’hi ha prou amb explicar el teatre musical català, també cal contribuir a fer-lo créixer.
Amb aquest esperit, una de les idees que feia anys que guardàvem al calaix va començar, finalment, a fer-se realitat. El 19 de setembre de 2025 vam obrir la convocatòria de la I Beca Barcelona Crea Teatre Musical, una iniciativa destinada a impulsar la creació de nous musicals en català. Menys d’un any després, el 18 de juny de 2026, es presentava el primer fruit d’aquesta aposta: Ara que estem junts, una adaptació de la novel·la de Roc Casagran liderada per Andreu Roqueta. Productores no vadeu!
Aquests deu anys de treball voluntari pel teatre musical català també ens han permès sumar-nos a iniciatives que difícilment hauríem imaginat quan vam començar. L’any 2021 vam produir, al costat de Marisol González, la versió digital d’amor X amor, un projecte que va implicar la publicació de més de cinquanta vídeos en un sol dia. També hem col·laborat en l’organització d’Originals II, el cicle dedicat als compositors catalans de teatre musical, i hem impulsat projectes audiovisuals de gran format per preservar la memòria del nostre patrimoni escènic.
Entre aquests destaca el vídeo commemoratiu del centenari de Pel teu amor, l’obra d’on va néixer Rosó, la cançó més enregistrada de la història del teatre musical català. Amb en Marc i en Roger vam crear la versió del centenari, mentre que un altre dels projectes més especials va ser la producció d’un vídeo de dotze minuts que enllaça totes les obres de Dagoll Dagom. Hi van participar en Joan, l’Eudald, la Maria i l’Andrea, amb la direcció musical de l’Eudald i la realització audiovisual d’en Gerard, en Toni i el magnífic ull de colorista i fotògraf d’en Jordi.
Mirant enrere, potser aquesta aventura es resumeix millor amb una frase: «Com que no sabien que era impossible, ho van fer.» Una dècada després, continua sent una bona manera d’explicar l’esperit amb què va néixer —i amb què continua caminant— Teatremusical.cat.
Però, per damunt de qualsevol xifra o reconeixement, la satisfacció més gran continua arribant en forma de missatge. Cada vegada que una companyia que tot just comença ens dona les gràcies per haver explicat el seu projecte; quan un autor ens escriu perquè vol que la seva obra formi part de l’arxiu històric; o quan una actriu del West End ens demana les imatges d’una actuació a Catalunya perquè ens confessa que mai abans no l’havia trobada enregistrada amb aquella qualitat, entenem que tot l’esforç ha valgut la pena.
Són aquests gestos els que donen sentit a deu anys de feina. Saber que Teatremusical.cat és útil per als professionals, els estudiants, els investigadors i els aficionats és, sens dubte, el millor premi que podíem rebre.
A tots vosaltres, gràcies. Per la confiança, per les complicitats i per haver fet vostre aquest projecte.
També hi ha l’altra cara de la moneda. Amb els anys hem comprovat com diversos mitjans de comunicació catalans i espanyols han utilitzat vídeos, cartells o informacions elaborades per Teatremusical.cat sense demanar autorització ni citar-ne l’autoria. En alguns casos, fins i tot, aquests materials han estat retallats, modificats o alterats amb eines d’intel·ligència artificial.
Quan ens hi hem posat en contacte per demanar, simplement, que es respectés l’autoria dels creadors i se cités la procedència del material, sovint no hem obtingut resposta. En altres ocasions, la contestació ha estat que buscarien el mateix contingut en una altra font, sense citar-la i modificant-lo amb intel·ligència artificial.
És una pràctica que lamentem profundament. El respecte per la propietat intel·lectual i pel treball dels professionals hauria de formar part dels principis bàsics de qualsevol mitjà de comunicació. Alhora, aquesta situació també evidencia que, amb el pas dels anys, Teatremusical.cat s’ha consolidat com una font de consulta i documentació per al sector. Hauríem preferit que aquest reconeixement anés sempre acompanyat de la citació corresponent, però és una mostra més de la credibilitat que el projecte ha construït al llarg d’aquesta dècada.
Ara encetem una temporada molt especial: la del nostre desè aniversari. I ho fem amb el canvi més visible des del naixement del projecte. Després de deu anys de trajectòria, Teatremusical.cat estrena una pàgina web completament renovada, més ràpida, més intuïtiva i amb un cercador molt més potent. A partir d’ara, qualsevol nom que aparegui en una fitxa —sigui un intèrpret, un director, un músic, un escenògraf, un figurinista o qualsevol altre professional dels oficis teatrals— es converteix en una porta d’entrada a la seva trajectòria dins del teatre musical català. Amb un sol clic es pot consultar tot el seu recorregut.
La nova web també incorpora una secció inèdita: Tal dia com avui, un espai que permet descobrir, dia a dia, quins espectacles de teatre musical es van estrenar al llarg de la història. Una nova eina per continuar recuperant i divulgant la memòria del nostre patrimoni escènic.
Aquesta evolució ha estat possible gràcies a la suma de moltes complicitats. Una part fonamental del projecte és la Biblioteca AFM, l’arxiu físic especialitzat en teatre musical més extens de Catalunya, amb més de 14.000 documents. Aquest fons documental ha permès il·lustrar l’arxiu històric de Teatremusical.cat i construir la base de dades més completa dedicada al teatre musical català i una de les més importants de l’Estat. A aquesta tasca s’hi afegeix un arxiu audiovisual de 87 TB de material enregistrat durant els darrers deu anys, una documentació sense precedents que ha contribuït a preservar la memòria d’un gènere que, fins fa ben poc, gairebé no havia estat documentat de manera sistemàtica.
Aquest aniversari ens carrega d’energia. Aquesta temporada celebrarem també la cinquena edició dels Premis Teatremusical.cat, publicarem el tercer volum del Pom de cançons de teatre musical català i impulsarem una nova convocatòria de la Beca Barcelona Crea Teatre Musical, amb l’objectiu de continuar donant suport als creadors i contribuir al creixement de l’ecosistema del teatre musical a Catalunya.
Quina bona idea la que vam tenir una nit de setembre de 2015.
Res del que heu llegit hauria estat possible sense els artistes, les companyies, els teatres, els col·laboradors i, sobretot, els milers de persones que, durant aquesta dècada, ens heu llegit, ens heu obert les portes i heu confiat en la nostra feina.
Moltes gràcies. Aquest projecte és, sobretot, mèrit de tots.
L’equip de Teatremusical.cat
El setembre de 2015, durant una conversa informal amb l’Arnau, un amic, va tornar a sorgir un tema que feia temps que ens preocupava: el gran buit existent al voltant de la història del teatre musical a Catalunya. Aquesta manca de coneixement no només afectava el públic, sinó també els mateixos professionals del sector.
No era estrany que alguns directors, quan ens demanaven recomanacions d’obres del teatre musical, acabessin dient-nos: « musicals de veritat, no aquestes obres que trobes tu, Toni.»
Aquella frase, desafortunada però al meu entendre mai pronunciada amb mala intenció, evidenciava una realitat: el desconeixement d’un patrimoni cultural ric i valuós que, al llarg dels anys, havia hagut de superar nombroses dificultats i havia quedat massa sovint relegat a un segon pla.
Va ser aleshores quan vam entendre que calia oferir una nova mirada. Una mirada que reivindiqués la història del teatre musical fet a Catalunya, que recuperés la memòria dels seus creadors i dels seus espectacles, i que contribuís a donar-los el reconeixement que mereixien. D’aquella reflexió, iniciada a finals de 2015, en naixeria poc després Teatremusical.cat.
El primer pas va ser modest, però significatiu. Vam començar ampliant l’entrada de la Viquipèdia dedicada al teatre musical, incorporant-hi un llistat de produccions catalanes. Aquell recull, que encara avui es manté, va ser el primer intent de posar ordre i visibilitat a un patrimoni massa sovint oblidat.
Ben aviat, però, ens vam adonar que un simple llistat era insuficient. La història del teatre musical català mereixia molt més que una relació de títols. També vam constatar que, tant en la definició del gènere com en la seva història, la contribució catalana pràcticament no existia. Era evident que calia crear un espai propi.
Va ser llavors quan va sorgir la pregunta que ho canviaria tot: i si féssim una pàgina web dedicada exclusivament al teatre musical que s’ha fet a Catalunya?
Des del primer moment ens la vam imaginar en català, oberta a tothom i amb la voluntat de convertir-se en un punt de trobada per a la memòria, la divulgació i l’actualitat del gènere. Només faltava trobar-li un nom.
La resposta va arribar gairebé de manera immediata: Teatremusical.cat.
Era un nom senzill, directe i inequívoc. Definia exactament el que volíem que fos aquell projecte. La rauxa ens havia regalat el nom a la primera; el seny, en canvi, ens feia pensar que un domini tan evident feia temps que devia estar ocupat.
Aquella mateixa matinada vam sortir de dubtes. Vam comprovar la disponibilitat del domini i, contra tot pronòstic, era lliure. No ens ho vam pensar dues vegades: el vam adquirir de seguida.
Aquell gest, aparentment petit, marcava el naixement de Teatremusical.cat.
Ara tocava convertir una idea en una realitat. Més enllà del nom, calia definir quin havia de ser el projecte. Teníem clar que no volíem una simple pàgina d’actualitat, ni una pestanya d’una franquícia, sinó una plataforma que ajudés a preservar, explicar i reivindicar el teatre musical fet a Catalunya.
La primera decisió va ser estructurar el web en diferents àmbits. Hi havia d’haver un espai dedicat a la història, amb fitxes de les produccions que s’havien estrenat al nostre país; un apartat d’actualitat que seguís les novetats del sector; i una secció d’articles en profunditat que permetés contextualitzar els espectacles, els creadors i els moments més significatius del gènere.
Però aviat va aparèixer una altra pregunta: i si també expliquem el teatre musical a través dels vídeos?
En un moment en què el vídeo començava a consolidar-se com una eina imprescindible per informar i preservar la memòria, vam imaginar un canal que complementés les notícies amb números musicals, rodes de premsa, presentacions i altres continguts audiovisuals. També ens il·lusionava la idea de produir entrevistes en profunditat, una cada mes, amb les persones que fan possible el teatre musical català.
I no volíem limitar-nos només als actors i les actrius, que sovint són la cara més visible dels espectacles. També volíem donar veu als directors, dramaturgs, coreògrafs, directors musicals, escenògrafs, figurinistes, tècnics, productors i a tots aquells professionals que, des de l’anonimat, contribueixen decisivament a aixecar el teló.
Una altra secció havia de recollir el patrimoni editat: llibres, partitures, enregistraments discogràfics i altres materials relacionats amb el teatre musical català. L’objectiu era construir, de manera progressiva, un gran centre de documentació obert a tothom.
La idea de fons era tan senzilla com ambiciosa: si explicàvem el teatre musical català amb rigor, objectivitat i profunditat, acabaríem contribuint al reconeixement que, al nostre entendre, feia massa temps que mereixia.
Aquelles primeres reunions també van servir per imaginar el futur. Sobre la taula ja hi va aparèixer la possibilitat de crear uns premis dedicats exclusivament al teatre musical català, així com altres iniciatives que encara avui continuen esperant el seu moment en un calaix. Les idees no faltaven; el que sí que sabíem era que calia avançar sense presses. El projecte que ens plantejàvem ja era prou ambiciós, a poc a poc i bona lletra.
Amb el concepte definit, només faltava donar-li forma. Vam contactar amb una empresa especialitzada en el desenvolupament de pàgines web, els vam explicar la filosofia del projecte: un web que transmetés des del primer moment que el teatre musical català tenia, per fi, una casa pròpia.
La primera proposta de disseny va arribar pocs mesos després. Amb les reformes i actualitzacions necessàries, aquella estructura inicial va acabar acompanyant el projecte durant una dècada, des del 2016 fins al 2026. També va ser en aquell moment, quan els creadors de la web van prendre una decisió que acabaria convertint-se en un dels trets d’identitat de la marca: el lila seria el color corporatiu de Teatremusical.cat.
Mentre la web prenia forma, vam començar a compartir el projecte. Una de les primeres va ser l’Íñigo, a qui havíem conegut el 2012, quan ja es trobava immers en la investigació que culminaria amb els tres volums de Desde Al sur del Pacífico hasta Más allá de la luna, una obra de referència sobre la història del teatre musical a l’Estat espanyol.
Quan li vam explicar què estàvem preparant, va entendre de seguida l’essència del projecte. Compartíem la mateixa voluntat de documentar un patrimoni massa sovint ignorat, i això va fer que les dues iniciatives acabessin alimentant-se mútuament. De fet, el futur apartat de publicacions de Teatremusical.cat va permetre incorporar, al tercer volum del seu estudi, la relació d’enregistraments discogràfics del teatre musical català. Era un senyal que anàvem pel bon camí.
Si hi havia un aspecte que ens generava vertigen era el periodisme. Ningú de nosaltres ho era, ni ho som. Vam intentar incorporar dos periodistes osonencs al projecte, convençuts que ens aportarien l’experiència que ens faltava. Tot i mostrar interès, finalment van declinar la proposta.
En aquell moment allò que vam viure com una decepció, amb el pas dels anys, hem entès que aquella aparent feblesa es va acabar convertint en una de les grans fortaleses de Teatremusical.cat. No estàvem condicionats per les dinàmiques del periodisme cultural català i això ens va permetre construir un model propi, basat en la documentació, la investigació i el rigor històric.
Conscientment, ens vam anar especialitzant fins a convertir-nos en investigadors i historiadors del teatre musical català. Una tasca que, amb el temps, ens ha portat també a l’àmbit acadèmic, contribuint a introduir l’estudi del teatre musical en espais universitaris en Màsters i Doctorats on, en molts casos, fins aleshores no havia tingut presència.
Un altre dels grans reptes era el vessant audiovisual. Teníem molt clar que el vídeo havia de ser una part essencial del projecte, però ens faltava experiència tècnica. En aquell moment va ser providencial retrobar-nos amb en Gerard. Ell ens va assessorar en l’elecció del material d’enregistrament, ens va ensenyar a gravar, editar i entendre el llenguatge audiovisual, i va participar en les primeres produccions del canal i en Toni va recuperar la que segurament és la seva afició fora de l’àmbit teatral.
Deu anys després, continua formant part de l’equip. És una de les persones que millor simbolitza l’esperit amb què va néixer Teatremusical.cat: un projecte construït gràcies a la suma de moltes complicitats, amistats i persones que, des del primer dia, van creure que el teatre musical català mereixia ser explicat amb la mateixa passió amb què s’havia creat.
El 22 de juny de 2016, amb la web pràcticament enllestida, vam publicar el primer vídeo de Teatremusical.cat. Era una petita carta de presentació del projecte: un recorregut visual per les diferents seccions del portal que permetia descobrir, per primera vegada, com seria aquell espai dedicat exclusivament al teatre musical català.
Les imatges anaven acompanyades d’una selecció de cançons emblemàtiques del nostre teatre musical, totes interpretades en català: Les veles s’inflaran, Consells del casament, Ell és bo, Potser aquest cop, Tu estàs amb mi, El gran número de Califòrnia i La clau del foc. No va ser una tria casual. Aquella banda sonora simbolitzava, des del primer minut, la diversitat, la riquesa i el talent del teatre musical fet a casa nostra.
Amb els principals ingredients al forn, només faltava prendre una última decisió: escollir el dia del naixement de Teatremusical.cat.
La primera idea va ser l’11 de setembre. La Diada Nacional de Catalunya tenia una càrrega simbòlica evident i connectava amb la voluntat de reivindicar un patrimoni cultural propi. Però precisament per la transcendència institucional i informativa d’aquella jornada vam entendre que havia d’estar al costat i que no coincidís.
Finalment vam optar pel 12 de setembre. La decisió no va ser casual. D’una banda, era un petit homenatge a l’esperit fundacional d’aquella primera TV3, que havia iniciat les emissions el 10 de setembre de 1983, a les portes de la Diada. De l’altra, setembre és, tradicionalment, el mes en què els teatres de Catalunya tornen a aixecar el teló.
No podíem imaginar un moment més adient. El 12 de setembre de 2016, Teatremusical.cat començava el seu camí amb la voluntat de convertir-se en un espai de referència per al teatre musical català i, sobretot, amb la convicció que explicar la pròpia història era el primer pas perquè aquesta fos reconeguda.
La primera resposta va arribar uns dies abans. El 3 de setembre de 2016 vam fer la nostra primera sortida per gravar un assaig: la presentació de Moustache. També vam enregistrar un reportatge sobre la primera lectura d’El despertar de la primavera. Era el nostre debut sobre el terreny i, alhora, la primera vegada que aplicàvem el model audiovisual que havíem imaginat des del principi.
Recordem perfectament la sorpresa d’alguns equips periodístics i professionals del teatre quan veien que gravàvem amb dues càmeres, amb un so especialment cuidat i amb la voluntat d’oferir el mateix tractament tant a les grans produccions com a les companyies que tot just començaven. Per a nosaltres no hi havia categories: totes les propostes formaven part del mateix patrimoni cultural i mereixien ser documentades amb el mateix respecte.
De fet, avui impressiona recuperar el vídeo de la primera lectura d’El despertar de la primavera. Molts dels intèrprets que hi apareixen, i que vam entrevistar aquell dia, han acabat construint carreres destacades dins el teatre musical català i estatal. Sense saber-ho, estàvem enregistrant un petit fragment d’història abans que aquesta s’escrivís.
Aquells primers vídeos també tenen una curiositat que ens fa somriure quan els revisitem. En Toni hi apareixia fent una entrada amb un estil molt proper al d’un informatiu televisiu. Per sort en vam fer ben poques. De seguida vam entendre que el més honest era ser transparents i deixar que el protagonisme recaigués en els artistes i en els continguts.
Així va néixer un dels principis que encara avui defineix Teatremusical.cat.
Els referents eren pocs. Admiràvem la gran tasca de TodoMusicales, el portal que entre el 2007 i el 2016 es va convertir en el principal mitjà especialitzat en teatre musical de l’Estat, i també el paper pioner de Teatralnet en la difusió de les arts escèniques a Catalunya. Però el nostre objectiu era diferent: explicar el teatre musical des de Catalunya, en català i amb una mirada centrada en la seva història, el seu patrimoni i els seus professionals.
També ens vam trobar davant d’un altre repte: provar el format de L’Entrevista del més. El 2016 no existien entrevistes audiovisuals llargues i especialitzades dedicades al teatre musical. Els canals de YouTube dels teatres i festivals es limitaven, majoritàriament, a publicar tràilers, o peces promocionals, i els pòdcasts teatrals encara no formaven part del panorama cultural. Tampoc no existia l’ecosistema de creadors de contingut sobre musicals que avui trobem a les xarxes socials.
Per això vam decidir apostar per un model propi: entrevistes en profunditat, reportatges, enregistraments de números musicals i un arxiu audiovisual. Sempre en català i amb la voluntat d’aportar continguts originals que no es podien trobar enlloc més.
Una anècdota il·lustra fins a quin punt el projecte ha anat sovint a contracorrent. L’any 2025 vam rebre un correu de Llista.cat, la plataforma que analitza i classifica els creadors de contingut en català. Ens explicaven que Teatremusical.cat era difícil de categoritzar perquè el nostre model de continguts no encaixava en cap dels perfils habituals de creador digital.
Potser aquesta és, precisament, una de les grans singularitats del projecte. Més que un canal de YouTube o un mitjà digital, Teatremusical.cat ha anat construint, vídeo a vídeo, un arxiu audiovisual del teatre musical català. Amb prop de 1.700 vídeos enregistrats en alta definició (HD) i 4K, s’ha convertit en una de les col·leccions audiovisuals especialitzades més extenses dedicades a les arts escèniques del nostre país, sempre amb el català com a llengua vehicular. I des d’aquí volem agrair novament als tècnics dels teatres que ens faciliten el so i la llum adient per poder-los enregistrar en aquesta qualitat.
Una de les primeres grans satisfaccions va arribar gairebé sense buscar-la. Al cap d’un temps vam saber que diverses escoles de teatre musical utilitzaven L’Entrevista del més com a material de suport per a les seves classes. Aquelles converses, que havien nascut amb la voluntat de preservar la memòria dels professionals del sector, s’havien convertit també en una eina de formació per a les noves generacions d’intèrprets i creadors.
Fins avui n’hem enregistrat més de vuitanta, aportant un contingut únic i en català a les xarxes. Totes han estat preparades i conduïdes per en Toni, que sempre ha entès aquestes converses com una oportunitat per escoltar, aprendre i deixar testimoni de trajectòries que formen part de la història del teatre musical català. Amb molts dels entrevistats hi ha acabat naixent una amistat, però hi ha una entrevista que ocupa un lloc molt especial en el seu record: la de la Núria Feliu. Poc després de la trobada, la mateixa artista li va escriure un correu on li deia que aquella seria «l’entrevista de la seva vida». Unes paraules que, amb el pas del temps, han adquirit un valor encara més emotiu.
Paral·lelament, la web anava creixent. Les visites augmentaven, les fitxes d’espectacles s’ampliaven i, també contribuíem a normalitzar la terminologia pròpia del teatre musical en català. Paraules com llibret, per referir-nos al text d’un musical, o represa, en lloc de l’anglicisme reprise, van començar a aparèixer de manera habitual en els nostres continguts, amb la voluntat d’enriquir i consolidar el vocabulari del gènere en la nostra llengua. I vam eixamplar encara més la mirada del teatre musical començant a enregistrar vídeos de les Òperes del Gran Teatre del Liceu amb la Rosa fent entrevistes als intèrprets internacionals.
Si hi va haver una secció que va costar especialment de fer enlairar, aquesta va ser Sabies que...?. Els primers articles van ser una aportació de l’Íñigo sobre la visita de Stephen Sondheim a Barcelona i un text de la Gemma dedicat a Granja animal. Tot i la qualitat dels continguts, la secció no acabava de trobar la seva personalitat.
El punt d’inflexió va arribar quan el vam convertir en un espai ampli de divulgació. Sabies que…? va esdevenir el lloc on publicar reportatges d’investigació, articles especialitzats, documentals, peces audiovisuals i treballs que anaven més enllà de l’actualitat immediata. També hi vam incorporar els articles que escrivíem per a la revista Entreacte, les col·laboracions radiofòniques i altres projectes de recerca. Sense haver-ho previst, aquella secció es va acabar convertint en un dels espais amb més valor documental de Teatremusical.cat.
L’any 2018 Teatremusical.cat va fer un pas important en la seva consolidació: el projecte es va constituir legalment amb l’Anna i la Rosa com a sòcies. Aquell canvi permetia començar a pensar en iniciatives que, fins aleshores, semblaven massa ambicioses.
Una de les primeres va ser la creació dels Premis Teatremusical.cat. Durant l’estiu de 2019 vam redactar les primeres bases amb la voluntat de posar en valor l’excel·lència del teatre musical català i reconèixer uns professionals que, sovint, quedaven fora dels grans guardons escènics. Una de les primeres institucions a qui vam presentar el projecte va ser l’AADPC, gràcies a l’Ester, i a la bona acollida que va tenir vam entendre que la idea tenia recorregut. Tot i això, encara faltaven complicitats perquè es pogués convertir en realitat.
Aquell impuls definitiu no arribaria fins a l’abril de 2021, gairebé de manera inesperada.
Aquell dia estàvem enregistrant una nova edició de L’entrevista de més. En Gerard no hi podia assistir i, en el seu lloc, ens van acompanyar la Júlia i en Carles. El que havia de ser una col·laboració puntual es va convertir en un punt d’inflexió per al projecte. En Carles va decidir incorporar-se de manera estable a l’equip de Teatremusical.cat i ben aviat va assumir el repte de reformular les bases dels premis, aportant-hi una nova mirada i una estructura més sòlida.
Amb la seva empenta i la col·laboració d’en Jan, aquell projecte que feia anys que esperava el seu moment va acabar prenent forma. El 21 de novembre de 2022 a la Sala Aquarella de Barcelona naixien els Premis Teatremusical.cat, els primers guardons especialitzats dedicats exclusivament al teatre musical de la història de Catalunya. Més que uns premis, representaven la culminació d’una idea que havia acompanyat Teatremusical.cat pràcticament des dels seus inicis: contribuir no només a explicar el teatre musical català, sinó també a reconèixer-lo.
Amb el pas dels anys, Teatremusical.cat també ha acabat obrint camins que no havíem previst. Un d’ells ha estat el vessant audiovisual. La qualitat tècnica dels enregistraments ens ha portat, de manera natural, a convertir-nos també en una productora audiovisual especialitzada en arts escèniques. Hem cobert per encàrrec estrenes, esdeveniments, i hem produït enregistraments multicàmera d’espectacles, videoclips, reportatges i altres peces audiovisuals que contribueixen a preservar la memòria del teatre musical català.
La voluntat d’innovar també va donar lloc a un nou format. L’any 2023 va néixer Converses, una idea impulsada per en Carles que hem anat fent créixer fins a convertir-la en un espai de reflexió compartida entre professionals de diferents generacions. Cada edició aprofundeix en temes diversos del teatre musical, posant en diàleg experiència i noves mirades. Aquest setembre arribarà la quarta edició, que inclourà una conversa presencial dedicada a la història del teatre musical català, amb una visita al fons documental del Museu de les Arts Escèniques (MAE) i alguna altra sorpresa que desvetllarem ben aviat.
Si hi ha una expressió que resumeix la filosofia de Teatremusical.cat és l’etiqueta #moltmésqueunapàginaweb. Perquè, des dels inicis, el projecte ha volgut anar molt més enllà de la informació i la divulgació.
Aquesta voluntat també s’ha traduït en l’edició de publicacions. Fins ara hem publicat dos volums del Pom de cançons de teatre musical català, una col·lecció de partitures que neix d’una convicció que hem defensat en nombroses ocasions: si els intèrprets, les escoles o les corals no disposen del material, és molt més difícil que entrin a l’ADN de la cultura catalana.
Gràcies a la generositat de compositors i lletristes, hem pogut editar nou cançons contemporànies originals i distribuir-les gratuïtament entre escoles de teatre, conservatoris, biblioteques, grups d’aficionats, corals, contribuint així a ampliar el repertori de teatre musical en català. I el tercer Pom de cançons ja és en preparació i veurà la llum al novembre.
En aquesta mateixa línia cal destacar també la Revista dels Premis Teatremusical.cat, una publicació que acompanya cada edició dels guardons i que ha esdevingut molt més que un programa de mà. A més de recollir la trajectòria dels nominats, incorpora articles d’investigació, reflexió i anàlisi signats per especialistes del sector. Des de la primera edició, aquests textos han anticipat debats i obert noves línies de pensament, convertint la revista en una aportació singular al patrimoni bibliogràfic del teatre musical català.
I així ens acostem al present. La temporada 2025-2026 ha estat, probablement, una de les més intenses que hem viscut. Sense deixar de banda la cobertura diària de l’actualitat teatral, Teatremusical.cat va ser seleccionat entre els 32 projectes participants del programa Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura i, posteriorment, entre els 10 semifinalistes del premi. Tot va començar gràcies a una frase de la Sílvia: «Ens hi hem de presentar.» Aquella intuïció ens va obrir la porta a un any de treball compartit amb altres iniciatives culturals i a un programa de formació amb professionals i ponents internacionals que ens ha ajudat a definir millor qui som, què aportem i cap a on volem créixer.
Aquella experiència també ens va reafirmar en una idea que ens acompanya des del primer dia: no n’hi ha prou amb explicar el teatre musical català, també cal contribuir a fer-lo créixer.
Amb aquest esperit, una de les idees que feia anys que guardàvem al calaix va començar, finalment, a fer-se realitat. El 19 de setembre de 2025 vam obrir la convocatòria de la I Beca Barcelona Crea Teatre Musical, una iniciativa destinada a impulsar la creació de nous musicals en català. Menys d’un any després, el 18 de juny de 2026, es presentava el primer fruit d’aquesta aposta: Ara que estem junts, una adaptació de la novel·la de Roc Casagran liderada per Andreu Roqueta. Productores no vadeu!
Aquests deu anys de treball voluntari pel teatre musical català també ens han permès sumar-nos a iniciatives que difícilment hauríem imaginat quan vam començar. L’any 2021 vam produir, al costat de Marisol González, la versió digital d’amor X amor, un projecte que va implicar la publicació de més de cinquanta vídeos en un sol dia. També hem col·laborat en l’organització d’Originals II, el cicle dedicat als compositors catalans de teatre musical, i hem impulsat projectes audiovisuals de gran format per preservar la memòria del nostre patrimoni escènic.
Entre aquests destaca el vídeo commemoratiu del centenari de Pel teu amor, l’obra d’on va néixer Rosó, la cançó més enregistrada de la història del teatre musical català. Amb en Marc i en Roger vam crear la versió del centenari, mentre que un altre dels projectes més especials va ser la producció d’un vídeo de dotze minuts que enllaça totes les obres de Dagoll Dagom. Hi van participar en Joan, l’Eudald, la Maria i l’Andrea, amb la direcció musical de l’Eudald i la realització audiovisual d’en Gerard, en Toni i el magnífic ull de colorista i fotògraf d’en Jordi.
Mirant enrere, potser aquesta aventura es resumeix millor amb una frase: «Com que no sabien que era impossible, ho van fer.» Una dècada després, continua sent una bona manera d’explicar l’esperit amb què va néixer —i amb què continua caminant— Teatremusical.cat.
Però, per damunt de qualsevol xifra o reconeixement, la satisfacció més gran continua arribant en forma de missatge. Cada vegada que una companyia que tot just comença ens dona les gràcies per haver explicat el seu projecte; quan un autor ens escriu perquè vol que la seva obra formi part de l’arxiu històric; o quan una actriu del West End ens demana les imatges d’una actuació a Catalunya perquè ens confessa que mai abans no l’havia trobada enregistrada amb aquella qualitat, entenem que tot l’esforç ha valgut la pena.
Són aquests gestos els que donen sentit a deu anys de feina. Saber que Teatremusical.cat és útil per als professionals, els estudiants, els investigadors i els aficionats és, sens dubte, el millor premi que podíem rebre.
A tots vosaltres, gràcies. Per la confiança, per les complicitats i per haver fet vostre aquest projecte.
També hi ha l’altra cara de la moneda. Amb els anys hem comprovat com diversos mitjans de comunicació catalans i espanyols han utilitzat vídeos, cartells o informacions elaborades per Teatremusical.cat sense demanar autorització ni citar-ne l’autoria. En alguns casos, fins i tot, aquests materials han estat retallats, modificats o alterats amb eines d’intel·ligència artificial.
Quan ens hi hem posat en contacte per demanar, simplement, que es respectés l’autoria dels creadors i se cités la procedència del material, sovint no hem obtingut resposta. En altres ocasions, la contestació ha estat que buscarien el mateix contingut en una altra font, sense citar-la i modificant-lo amb intel·ligència artificial.
És una pràctica que lamentem profundament. El respecte per la propietat intel·lectual i pel treball dels professionals hauria de formar part dels principis bàsics de qualsevol mitjà de comunicació. Alhora, aquesta situació també evidencia que, amb el pas dels anys, Teatremusical.cat s’ha consolidat com una font de consulta i documentació per al sector. Hauríem preferit que aquest reconeixement anés sempre acompanyat de la citació corresponent, però és una mostra més de la credibilitat que el projecte ha construït al llarg d’aquesta dècada.
Ara encetem una temporada molt especial: la del nostre desè aniversari. I ho fem amb el canvi més visible des del naixement del projecte. Després de deu anys de trajectòria, Teatremusical.cat estrena una pàgina web completament renovada, més ràpida, més intuïtiva i amb un cercador molt més potent. A partir d’ara, qualsevol nom que aparegui en una fitxa —sigui un intèrpret, un director, un músic, un escenògraf, un figurinista o qualsevol altre professional dels oficis teatrals— es converteix en una porta d’entrada a la seva trajectòria dins del teatre musical català. Amb un sol clic es pot consultar tot el seu recorregut.
La nova web també incorpora una secció inèdita: Tal dia com avui, un espai que permet descobrir, dia a dia, quins espectacles de teatre musical es van estrenar al llarg de la història. Una nova eina per continuar recuperant i divulgant la memòria del nostre patrimoni escènic.
Aquesta evolució ha estat possible gràcies a la suma de moltes complicitats. Una part fonamental del projecte és la Biblioteca AFM, l’arxiu físic especialitzat en teatre musical més extens de Catalunya, amb més de 14.000 documents. Aquest fons documental ha permès il·lustrar l’arxiu històric de Teatremusical.cat i construir la base de dades més completa dedicada al teatre musical català i una de les més importants de l’Estat. A aquesta tasca s’hi afegeix un arxiu audiovisual de 87 TB de material enregistrat durant els darrers deu anys, una documentació sense precedents que ha contribuït a preservar la memòria d’un gènere que, fins fa ben poc, gairebé no havia estat documentat de manera sistemàtica.
Aquest aniversari ens carrega d’energia. Aquesta temporada celebrarem també la cinquena edició dels Premis Teatremusical.cat, publicarem el tercer volum del Pom de cançons de teatre musical català i impulsarem una nova convocatòria de la Beca Barcelona Crea Teatre Musical, amb l’objectiu de continuar donant suport als creadors i contribuir al creixement de l’ecosistema del teatre musical a Catalunya.
Quina bona idea la que vam tenir una nit de setembre de 2015.
Res del que heu llegit hauria estat possible sense els artistes, les companyies, els teatres, els col·laboradors i, sobretot, els milers de persones que, durant aquesta dècada, ens heu llegit, ens heu obert les portes i heu confiat en la nostra feina.
Moltes gràcies. Aquest projecte és, sobretot, mèrit de tots.
L’equip de Teatremusical.cat
