El nou director artístic aposta per situar la llengua catalana al centre, impulsar una companyia estable de joves intèrprets i reforçar la connexió del teatre amb el sector professional i el territori.

Josep Maria Mestres assumirà la Direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a partir de la temporada 2027-2028 amb un projecte que reivindica el paper del teatre com a servei públic i vol consolidar la institució com un referent de les arts escèniques del país.

Mestres arriba a aquesta nova responsabilitat amb un ampli coneixement del TNC, on ha dirigit deu espectacles, set a la Sala Gran i tres a la Sala Petita. Aquesta temporada també dirigirà La Mare Coratge i els seus fills, dins la darrera temporada de Carme Portaceli al capdavant de la direcció artística del teatre.

«Al TNC m’hi trobo com a casa. Una casa que m’estimo i que vull gran i forta», ha afirmat Mestres, que planteja una nova etapa en què el talent dels professionals de les arts escèniques es posi al servei de la societat, sense renunciar a l’excel·lència artística ni a l’ambició cultural.

La llengua catalana, al centre del projecte

Un dels eixos principals de la proposta és situar la llengua i la cultura catalanes al centre de l’activitat del TNC. Mestres defensa que el teatre ha de continuar ampliant les relacions amb els equipaments públics de la resta de l’Estat i amb institucions europees i internacionals, però des d’una perspectiva de reciprocitat i amb una aposta clara per la projecció cultural catalana.

«Per a mi, la paraula dita és la base del fet teatral. És per això que la llengua, a l’escenari, cal estimar-la i respectar-la», ha assenyalat el futur director artístic.

El projecte també vol establir un diàleg permanent entre patrimoni i contemporaneïtat. Els textos clàssics es conceben com a materials vius, susceptibles de ser revisitats des de les preguntes del present. En aquest sentit, Mestres vol afavorir que dramaturgs i directors del país redescobreixin, reescriguin i reelaborin obres del repertori català i universal, combinant el respecte pel patrimoni amb la llibertat creativa.

Paral·lelament, aposta per potenciar l’autoria contemporània catalana, tant dins del TNC com en la seva projecció exterior.

Una companyia estable de dotze intèrprets menors de 35 anys

La creació de la Companyia del Teatre Nacional de Catalunya serà una de les principals novetats estructurals de la nova etapa. La iniciativa vol afavorir processos de treball continuats, facilitar l’accés dels nous intèrprets a la pràctica professional i oferir oportunitats al talent jove.

La primera promoció estarà formada per dotze intèrprets professionals menors de 35 anys, seleccionats mitjançant un procés d’audicions obertes. Els membres de la companyia tindran contractes estables i continuats durant dues temporades. Només en els espectacles que ho requereixin s’incorporaran puntualment intèrprets externs de diferents edats.

Durant la primera temporada, la companyia prepararà i estrenarà un espectacle basat en un text del patrimoni teatral, preferentment català. A la segona temporada, combinarà la gira d’aquesta primera producció amb la preparació d’un segon muntatge, concebut inicialment com un encàrrec de nova dramatúrgia escrit específicament per al grup.

Un cop completades les dues temporades, el TNC avaluarà l’experiència de la primera promoció abans de posar en marxa la següent, amb la voluntat d’introduir-hi les millores necessàries.

Mestres defensa que la companyia no ha de funcionar com un projecte aïllat, sinó com una peça integrada en la dinàmica artística del teatre.

Un teatre exigent, obert i connectat amb la societat

El nou projecte vol reforçar la funció de servei públic del TNC i consolidar-lo com un espai exigent i accessible, capaç d’arribar a nous públics sense renunciar a la complexitat de les propostes ni a l’excel·lència artística.

«Respectar prou el públic per oferir-li sempre el millor. No abaixar mai el llistó. No simplificar. No subestimar», ha defensat Mestres, que aposta per una programació valenta i diversa, pensada per a espectadors de totes les edats.

Aquesta obertura també es traduirà en una aposta per la pluralitat de llenguatges escènics. A més del teatre de text, el projecte vol donar més espai a la dansa, el teatre visual i de gest, el circ, les arts performatives i les propostes híbrides.

«Totes les disciplines hi han de tenir cabuda», ha remarcat Mestres, que vol que el TNC esdevingui un aparador de l’excel·lència de les arts escèniques del país.

La relació amb el sector professional serà un altre dels àmbits prioritaris. El teatre vol acompanyar els creadors consolidats, generar oportunitats per al talent emergent i assumir riscos artístics. Per reforçar la transparència, també es posarà en marxa una bústia de textos i projectes escènics. Una comissió de professionals s’encarregarà de garantir que les propostes rebudes siguin llegides, valorades i contestades.

La voluntat d’obertura s’estendrà igualment al territori. El projecte planteja establir relacions estables amb altres equipaments i contextos culturals de Catalunya, de manera que el territori no sigui únicament una destinació per a les produccions del TNC, sinó també un punt de partida per desenvolupar nous projectes i complicitats creatives.

Un equip artístic per preparar la nova etapa

La temporada 2026-2027 serà un període de transició en què Mestres comptarà amb l’assessorament artístic d’Ignasi Camprodon i de Gara Roda, traductora i directora d’escena, amb qui compartirà la preparació del nou projecte.

A partir de la temporada 2027-2028, Gara Roda assumirà la coordinació artística del TNC, mentre que Fran Guinot s’incorporarà com a adjunt a la direcció. Guinot ha col·laborat estretament amb Mestres en diversos projectes al llarg de la seva trajectòria.

Amb aquesta proposta, el futur director artístic planteja una nova etapa per al Teatre Nacional de Catalunya que combina la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la renovació del repertori, el suport a les noves generacions d’intèrprets i creadors i una relació més estreta amb el públic, el sector professional i el conjunt del territori.