►El 30 d’abril al Teatre Eòlia de Barcelona.

►Un teatre abandonat. Un home es perd en la nostàlgia i seu a la banqueta d’un vell piano. Mentre toca suaument una maldestra melodia, el món de la música torna a ell amb la força de la seva joventut, i una veu dibuixa els paisatges operístics que guarda dins la seva ànima. Una música que transcendeix el temps i les emocions, una música tan intensa que, en molts aspectes, desafia els límits de la contenció; una música que, per intensa i íntima, gairebé podria considerar-se música prohibida.

►FITXA ARTÍSTICA
►Direcció Musical: Trio Avec Plaisir
►Veu: Kimiyo Nakako
►Violí: Yayoi Kagoshima
►Piano: Nuria S Leiva
►Actor: Marcel Clement
►Direcció artística: Victòria Boixadera
►Dramatúrgia: Marcel Clement
►Il·luminació: Anna Espunya
►Coordinadora del cicle: Anna Feu

►L’Òpera està en perill d’extinció.

►La manca d’estratègies a l’hora d’apropar-la a les noves generacions i al públic en general li han conferit una trista imatge de música prohibida per a la majoria: elitista, inaccessible i llunyana. El desconeixement comporta inevitablement el desinterès i el perjudici, impedint gaudir de la més potent i aclaparadora expressió musical mai creada per l’Home. L’òpera i, més concretament, l’ària operística, representen el pinacle de l’emoció escènica, el clímax d’aquell personatge captiu d’una onada de passions tan intensa que només pot expressar-ho cantant amb tota l’ànima. Això és l’òpera, històries de grans amors i profundes tragèdies, una música intensa que travessa l’espai en un segon i s’enfonsa com un punyal en el cor de l’oient….La sensibilitat i potencia desplegades per Verdi, Wagner o Puccini.

►#ÒperaGlam és un intent de reconciliar al públic profà amb la bellesa colpidora d’aquesta música que, no només no és inaccessible, sinó que ens pertany a tots.