Josep Anselm Clavé és una de les figures indispensables del segle XIX, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. La seva tasca va excedir l’àmbit musical. Constituí una fita indiscutible en l’expansió del moviment coral, fortament vinculat amb l’associacionisme obrer. La seva creació musical va ser pionera tant en la vessant lírica –exemplificada com a la sarsuela bilingüe L’aplec del Remei que presentem– com a l’articulació d’un nou i innovador repertori coral. No menys important va ser la seva faceta literària, poc estudiada fins a dates recents, en què va destacar com un dels primers poetes que va publicar en català. Va seguir unes directrius que es van distanciar de l’actiu moviment de la Renaixença, de ressonàncies medievalistes, però que van aconseguir una popularitat perdurable al repertori coral fins molt entrat el segle XX. La seva ideologia, marcadament republicana i revolucionària, va impregnar el seu model d’associacionisme, orientat cap a la formació i la vertebració de la classe obrera a través dels cors. Clavé va acabar “convertint-se en un mite, no només del republicanisme català del segle XIX, sinó també del conjunt de la cultura catalana”. Aquest caràcter mític va acabar cristal•litzant en una visió de l’obra claveriana que va deformar i filtrar la seva figura sota uns interessos distingits, interpretant-ho com la peça fundacional de la renovació romàntica a la música catalana de meitat del segle XIX.