«La Via Làctia» és el tercer espectacle d'»El cau de l’unicorn», i, com en el cas dels espectacles anteriors, es tracta d’un musical de titelles gegants amb llum negra. L’obra es basa en tres grans eixos: la música, el guió i el llenguatge, per acostar grans i petits tot un seguit de valors: amistat, esforç, generositat, acceptació d’un mateix i com perdre la por a allò que és desconegut. Humor, tendresa, alegria, tristesa i màgia, però també reflexió, són els ingredients de «La Via Làctia».

El protagonista de l’obra és Karim, un nen que viu a Argos, un planeta ubicat al bell mig de La Via Làctia. Els seus habitants s’alimenten amb la llet que brolla de les seves fonts i d’un gran llac, i, a més a més, tenen una característica molt curiosa: com més coses aprenen, més els creix el cap. A tots ells menys a un: en Karim.

La sequera continuada que pateix Argos ha provocat que les fonts deixessin de brollar i les reserves de llet s’estiguin exhaurint. Un missatger ho acaba de comunicar al Consell de Savis que es reuneix a la Cova dels ressons: s’apropen dies de fam si no hi troben cap remei. En Karim es convertirà en l’explorador encarregat de cercar, per tota la Galàxia, un animal amb banyes que dóna llet.