Quan ningú et busca
Quan ningú et troba
Quan l’inquietud creix mentre proves de pujar a l’arbre més alt que trobes per no perdre de vista l’alegria, l’esperança i per viure amb alguna cosa que s’assembli a la dignitat
( ja ho dic així – «que s’assembli» – perque en aquests temps que corren, si no volen, és dificil d’aconseguir el producte original )
Para
Respira
Escolta
Mira cap a fora
Respira
Camina
Sent el que es mou a l’exterior
Respira
… i prova de prendre consciencia del dins i el fora, sense voler canviar res.
Hi ha un lloc sota la nostra pell
Hi ha un moment quan desactivem el cervell ( si pots creure que això es possible )
… en els que podem tornar a la nostra natura… i amb una mica de » des-esforç » tornar a riure amb/en nosaltres mateixos
Som a la recerca d’aquest lloc… en diem, Sous le François la plage!