El Concert per a violoncel en si m és l’última obra que Dvorák va compondre als Estats Units, el febrer de 1895. El vol simfònic del seu inici anuncia una magnificència orquestral que reforçarà la posició d’un solista -aquí Pablo Ferrández, bon coneixedor de l’obra- que, seguint la tradició romàntica, es vol irreductible. El moviment lent evocarà la memòria de Josefina Cermakova, de qui Dvorák havia estat enamorat, per donar pas des del contrast a un finale marcial, que crida a la mobilització heroica de les energies físiques i emocionals amb l’acció inconfusible del triangle i la complicitat del concertino a les proximitats de la fi, en prodigiós duet amb el violoncel.

L’espectacularitat de les composicions de Dvorák, que sovint incorporen ritmes i melodies de la Bohèmia natal, es retroba a les Danses simfòniques de la West Side Story de Bernstein. Després d’haver descobert l’exultant i irònica obertura de la seva opereta Candide, basada en un esbojarrat text de Voltaire, es podrà gaudir amb la trama musical d’una pel·lícula que reescriu la impossibilitat dels amors shakespearians en el context d’una metròpoli multicultural.