Aquest projecte es va ajornar a causa de la pandèmia, però tres anys més tard del previst, el nou treball de David Lang aporta llum sobre els temes atemporals de Beethoven: l’amor, l’abús de poder, la supressió dels drets individuals mitjançant la intriga política. Pot l’amor més sincer assegurar la llibertat d’un home? David Lang, un dels compositors més importants del món, reinterpreta l’òpera Fidelio i ens la mostra sota una llum més contemporània i política. Ludwig van Beethoven va trigar anys a escriure la versió definitiva de la seva única obra per a l’escenari, de la qual no només va canviar el títol (inicialment es deia Leonora) sinó que també va produir versions diverses del llibret. Lang ha escrit el seu propi llibret per a aquesta versió de la narració sense utilitzar ni una nota de la música de Beethoven.

A l’òpera original, l’amor de Leonora és suficient per alliberar el seu ésser estimat, empresonat injustament per motius polítics. A Prisoner of the State, Lang qüestiona l’idealisme romàntic davant els costums polítics del segle XXI. La posada en escena, econòmica però convincent, d’Elkhanah Pulitzer situa el mal i l’empresonament al centre de l’escenari: el gran cor de presoners, present durant tota la representació, és el focus visual i musical dominant. El governador (el Pizarro de Fidelio, rellegit per Lang) suggereix en una ària que és «millor ser temut que estimat». El presoner de Lang, igual que el de Beethoven, en una cel·la claustrofòbica i subterrània, experimenta l’alegria de retrobar-se amb la seva «Leonora». Però en la posada en escena de Pulitzer no tenim cap dubte que el Fidelio de Lang té lloc en un món menys indulgent i més familiar que el de Beethoven.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) protagonitza, amb el cor dels presoners i els quatre solistes, una producció ja celebrada com un replantejament contundent i oportú de l’original.

L’òpera Prisoner of the State es va estrenar el 2019 al Lincoln Center de Nova York per la Filharmònica de Nova York. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va encarregar l’obra juntament amb el Barbican (Londres), el De Doelen Concert Hall (Rotterdam), l’Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw de Bruges i l’Òpera de Malmö, fet que afirma la reputació de Barcelona com a centre destacat de la cocreació internacional. D’aquesta manera, L’Auditori i l’OBC mantenen el seu compromís amb la música contemporània i enforteixen la seva posició com a pilar essencial de la cultura catalana al món. La coproducció amb el Grec Festival de Barcelona suposa el retorn de l’OBC a l’escenari de Montjuïc.

Encàrrec i coproducció de L’Auditori, la New York Philharmonic, el De Doelen Concert Hall (Rotterdam), The Barbican (Londres), Bochum Symphony Orchestra Concertgebouw (Bruges), Malmö Opera.