Quan l’Atlàntida em va proposar continuar el projecte “fem un musical” sabia que el repte era majúscul.  “Fem un musical” a través de “Joseph i l’increïble abric en tecnicolor” havia arrelat amb força a la ciutat, per tant calia seguir aquell camí iniciat el 2011 on els alumnes tocaven, alguns per primera vegada, el gènere escènic més complet: el teatre cantat; altrament dit: teatre musical.

Ens calia un títol majestuós, “El Mikado o el poble de Titipú”. Un clàssic universal de les operetes de W. S. Gilbert i A. Sullivan estrenada el 1885 al Teatre Savoy de Londres i que des d’aleshores  s’ha representat i estès pel món.

Titipú, un poble molt i molt llunyà, d’un Japó exòtic, on governa un emperador que es fa les lleis a mida, on el poble no és escoltat i sobreposa els interessos personals per sobre de totes les coses, on es jutja per l’aparença, on el poder és totalment corrupte…  Sort que aquesta joia plasma una societat de fa 132 anys, que no té res a veure en la que vivim.