El Petit Príncep és un dels textos literaris més traduïts i difosos arreu del món. Compta amb traduccions a més de 260 idiomes i dialectes, incloent el sard i el sistema de lectura Braille. També és un dels pocs llibres moderns que s’ha traduït al llatí. El 2005 es va traduir al toba, una llengua indígena del nord d’Argentina, i es va convertir en el primer llibre traduït a aquest idioma des del Nou Testament. És el llibre francès més llegit i traduït de tots els temps i se n’han venut més de 140 milions de còpies arreu. Gràcies a la bona acollida entre el públic des de la seva primera publicació i la fama que ha assolit al llarg dels anys, se n’han fet múltiples adaptacions i ha sigut la inspiració per a la creació de moltes obres derivades. Entre les adaptacions: pel·lícules, musicals, sèries animades, obres de teatre, òperes i cançons amb al·lusions a la trama de la narració. Una d’elles, la pel·lícula d’Stanley Donen The little prince (1974), va guanyar un Globus d’Or i va estar nominada als Òscar. També se n’han fet adaptacions sonores, narrades per diversos artistes, que inicialment es van gravar en discs de vinil i cassets i que també es van emetre a la ràdio. L’actor Richard Burton va rebre el premi Grammy a la millor gravació infantil per la seva narració de l’obra el 1974. A més, el text més conegut de SaintExupéry compta també amb un museu propi a Hakone (Japó) i aquest estiu s’ha inaugurat un parc temàtic a Ungersheim (Alsàcia, França). Més enllà d’aquestes propostes culturals i d’oci, El Petit Príncep s’ha integrat als programes escolars de Marroc, Canadà, Corea i Japó, entre d’altres països. Per tant, El Petit Príncep no és només un fenomen d’edició sinó també un fenomen cultural d’abast universal que dóna peu al col·leccionisme i a un moviment fan molt potent arreu del món.