Un espectacle teatral és, per definició, el resultat d’un procés de creació col·lectiva, però en el cas de FASHION FEELING MUSIC ho ha estat especialmente. Quan en Lluís Pasqual i en Guillem-Jordi Graells em van demanar quins projectes tenia a la cartera, a banda dels molts “shakespeares”, “txèkhovs” o “brechts” que hi ha a la cartera de tot director d’escena que es preui, els vaig esmentar, com de passada, les ganes que tenis de fer un espectacle amb actors/actrius que també fossin instrumentistes, que hauria de tenir una forta càrrega emotiva, que seria rabiosament contemporani, i que es crearía a partir de la improvisació. I, ves per on, malgrat la poca concreció del projecte, o potser precisament per això, va ser el que més els va seduir.

En Graells em va posar en contacte amb en Lluís Hansen i vam disposar-nos a crear primer una complicitat, i després un material dramatúrgic (situacions, personatges, circumstàncies…), que serviria de base per la primera fase dels assaigs, basada en la improvisació amb els intèrprets. En Carles Puértolas i en Pep Duran, vells companys d’altres “empreses”, s’ocuparien de la composició musical i de la part plàstica, respectivament. Els actors/músics idonis no eren una entelèquia, “existien”.  Són la Judit Farrés, l’Elena Fortuny, el Julio Manrique, la Marta Marco, el Raimon Molins,  el Xavi Sabata, l’Albert Triola. Sense ells, sense el seu imaginari, la seva sensibilitat i la seva generositat, només equiparable al seu talent, aquest espectacle no hauria estat possible. I no es tracta de cap tòpic. A tots ells, moltes gràcies.

FASHION. El món de la moda ens oferia d’entrada un recurs formal perfecte per les nostres intencions. Un món fet, a parts iguals, de glamour i banalitat, que varia cada temporada, que caduca ràpidament, però que, de tant en tant torna en forma de revival més o menys innovador. D’altra banda la passarel·la ens funcionava com a gran metàfora social, alhora que ens donava una clau importantíssima: els personatges s’havien de mostrar de la manera impúdica com ho fan els o les models, a diferència que aquí, a més a més, ens havien de mostrar això que hom ha convingut en anomenar “ànima”.

FEELING. Una de les coses que teníem clares d’entrada era que l’espectacle giraria a l’entorn del món dels sentiments. De seguida ens vam adonar que hi havia moltes més paraules per anomenar sentiments negatius (tristesa, dolor, ira, odi, ràbia, gelosia, enveja, menyspreu…) que no pas positius (amor, amistat, tendresa, solidaritat…i algun matís al voltant d’aquests, però poca cosa més).

Els científics diuen que les emocions són reaccions involuntàries que s’esdevenen al nostre cervell i que indueixen canvis fisiològics útils a l’organisme. Així la por, per exemple, dispara la tensió arterial; se’ns accelera el pols davant un perill imminent… Reaccions que, d’altra banda, són comunes a molts animals.

Però, i els sentiments? Sembla que es manifesten quan aquestes emocions són percebudes per un cervell conscient, per un ésser humà. I, per què tenim sentiments? Ralph Adolfs, especialista en neurologia de les emocions, respon: Ningú no ho sap. Però sospito que tenir consciència de les emocions ens permet controlar-les I no haver d’obeir-les cegament, cosa que ens ajuda a sobreviure. No es pot dur una vida “normal” sent sempre feliç. El cervell humà està dissenyat per ser infeliç i és precisament aquest estat d’infelicitat el que ens ajuda a sobreviure.

Sobreviure. Aquesta és la qüestió. En un món que tendeix a la globalització econòmica, que “mundialitza” la misèria, sobreviure es fa cada vegada més difícil. Sobretot per a una gran majoria que, encara que a vegades la volem oblidar, té cara i ulls, nom i cognoms.

Ja ho veieu, volia fer un espectacle que parlés del món dels sentiments i hem acabat fent una mena de retrat social que es decanta a mirar amb una especial predilecció, o si voleu tendresa, uns personatges que han baixat, han caigut o hna estat víctimes del tren de la globalització econòmica, social i cultural. Som incorregibles! Això sí, hem intentat fer-lo amb els nostres millors “sentiments”.

MUSIC. (Last but not least). Per explicar la música no calen paraules. Així doncs, callo. O, millor encara, dono la paraula a un gran savi, Nietzche, que deia: Sense música la vida seria un error.

Dramatúrgia: Lluís Hansen i Josep Maria Mestres