Una colla de gats amics es reuneixen per cantar-li a la lluna plena, però la seva cantada es veu interrompuda per un estrany: un gat negre que acaba d’arribar a la ciutat.

La primera reacció del grup és de rebuig, no perquè sigui negre, sinó perquè un gat negre porta mala sort, ho diuen els humans.

Mica en mica, tots els membres del grup es van apropant al nouvingut i fent-se amics d’ ell , excepte el Botins, el líder, que el refusa sense cap motiu aparent. Aquesta actitud posa en un compromís a la resta de companys, que es troben entre els dos, sense saber cap a quin cantó decantar-se.

El Botins utilitza la seva vella amistat per fer xantatge al grup i aconseguir que l’ajudin a posar al gat negre en ridícul per fer-lo marxar. Però després tots se senten malament.

La casualitat vol que el Botins sigui enxampat pels de la gossera i tancat en una gàbia. Els seus companys es disposen a rescatar-lo , inclòs el gat nou, que jugarà un paper important, malgrat ell mateix, en l’aventura de l’alliberament.

Un cop tots han tornat junts al seu lloc de reunió, torna a sorgir el problema del rebuig, però el Botins ha entès que no es pot rebutjar a ningú i que , encara que no arribin a ser amics, l’important és que no siguin enemics.

Finalment els gats miolen la seva cantada a la lluna com pertoca