A principis del segle XXI, la pol·lució, el malbaratament de recursos, l’excés de població i la inconsciència van provocar una crisi climàtica que va portar la humanitat al Gran Desastre: un cataclisme ecològic de proporcions planetàries del qual molt pocs humans es van salvar.

Per no repetir el desastre, els humans que van quedar van haver de transformar-se en trihumans, unitats formades per tres antics humans, ara convertits en una sola persona. El fet de ser tres, fa que els trihumans sempre hagin de pactar per fer qualsevol cosa i això provoca bona entesa entre ells i els evita baralles i guerres. A més, per fer-ho tot més fàcil, els trihumans es comuniquen cantant, una manera molt més fluida, efectiva i agradable de comunicar-se que no a base de paraules ambigües, mentides i crits, com feien els humans.

Quan comença l’òpera som a l’any 3.333 i els trihumans han trobat en unes excavacions arqueològiques un estrany instrument que sembla que els humans feien servir per comunicar-se: un mòbil. Els seus científics han aconseguit desencriptar-lo i, gràcies a ell, han pogut estudiar com eren els humans, dels quals fins avui en sabíem molt poques coses, i què els va portar a provocar el Gran Desastre.

El mòbil trobat pertanyia a una nena humana que el va utilitzar per gravar un blog-diari explicant la seva vida i les seves impressions i pensaments sobre el món que l’envoltava. Amb la informació emmagatzemada al mòbil, els trihumans han pogut descobrir, amb sorpresa, les maneres tan peculiars de funcionar que tenien els humans. I entendre com es relacionaven, com evolucionaven, com s’enamoraven, com es reproduïen i com es barallaven. I com s’ho van fer per destruir el planeta.

La humana propietària del mòbil es deia Greta, i tot sembla indicar que podria tractar-se de Greta Thunberg, la noia sueca que va impulsar els Fridays for Future, el moviment de nens i nenes de tot el planeta en lluita contra el canvi climàtic.