El Raval és el barri que abraça el Gran Teatre del Liceu i és l’espai europeu que té la major densitat d’associacionisme per metre quadrat.

El Liceu, com a emblema cultural del país amb vocació de servei al veïnatge, colidera, amb el moviment associatiu del barri, un projecte comunitari: la creació d’una òpera participativa i cocreada on es reforça el lligam entre la institució i els ciutadans del barri.

Així neix La gata perduda, l’òpera amb la qual el Raval entra al Liceu. Presentar aquesta proposta tan fresca haurà significat tres anys d’un important esforç col·lectiu. Concebuda musicalment per Arnau Tordera, guitarra, vocalista i líder de la banda Obeses, i amb text de Victoria Szpunberg, es mou entre el món líric i el musical, passant pels esclats de músiques del món, que tant sonen pels seus carrers.

Espai vital, talment caòtic, el Raval és el contrapunt perfecte al món de l’establishment. Un autèntic xoc de trens entre les visions apol·línies-dionisíaques d’un Eixample ordenat i un Raval laberíntic. Un conflicte que s’ha volgut endreçar i racionalitzar, però el Raval roman com un nucli urbà amb un gran esperit de resistència. Posem el focus en les persones anònimes: els seus habitants, que, amb la seva hibridació identitària, conviuen al barri. És a partir de les seves anècdotes, vivències, relats, somnis i neguits que s’ha elaborat el llibret.

La gata perduda parla de la lluita d’un barri que no es resigna a ser manipulat. Un barri unit que es rebel·la contra els poders fàctics i és per ell mateix un personatge cabdal que serà interpretat per la massa coral dels cors amateurs del Raval. Al voltant d’aquest barri hi conflueixen personatges que volen especular i utilitzar el Raval per als seus interessos: el magnat que observa el barri des de la part alta de la ciutat; que oculta un secret i mobilitza la curadora, l’arquitecta i el detectiu, per tal que resolguin un entramat de fets que el perjudiquen. La gata representa un personatge que pateix una transformació durant l’òpera; algú que decideix ser lliure, que no es doblega davant dels abusos i representa l’esperança.

En aquest projecte més que mai, el Liceu és mediador, i La gata perduda és el vehicle perfecte per donar veu a la diversitat, i és, a més, un autèntic camí d’integració i desenvolupament de persones.