Diu Alfonso de Vilallonga que sovint, quan toca el piano mirant de compondre, s’equivoca i acaba tocant «la nota del costat». Però no són poques les vegades que aquesta nota equivocada acaba incorporant-se a la cançó o bé fins i tot canviant completament la melodia de la qual havia de formar part. D’aquí el títol d’aquest espectacle, una proposta en la qual el mateix autor es converteix en personatge. L’espectacle arrenca amb un Vilallonga que no sap ben bé com resoldre el compromís de compondre una peça de teatre musical. S’obrirà aquí una digressió que portarà el personatge a parlar-nos dels seus orígens aristocràtics i de la seva sensació de ser una nota incorrecta, producte de l’error, en la melodia familiar. Una tria de músics, actors i cantants, peculiars i carismàtics, l’ajudaran a bastir un espectacle durant el qual interpretarà moltes de les seves cançons, que ens parlen d’impossibilitats, d’alegries absurdes, de desamor i de la recerca del perquè de tot plegat. Com és que sempre obre la porta que no toca? Val més una nota equivocada que la correcta? És ell mateix el producte d’un error? S’ho pregunta Alfonso de Vilallonga durant un espectacle en el qual mirarà de resoldre aquestes qüestions amb l’ajuda de la veïna del costat, la dona de fer feines o, fins i tot, el seu avantpassat: el Baró de Maldà original.