En un espai intemporal, Lea ha estat la possessió de Déu, una criatura per al plaer diví (“pur instint, cristal·lina sensualitat”) que no pot revelar el seu secret. Portador de l’immortal, el personatge central esdevé objecte de vigilància de dos éssers monstruosos, garants de la moral contra un ésser lliure. La primera òpera de Benet Casablancas, amb text de l’escriptor Rafael Argullol, constitueix una peça que plasma l’ideal de fregar l’absolut com l’última de les utopies romàntiques. Una partitura compromesa, amb un equip artístic especialitzat en música contemporània, capitanejat per Josep Pons i amb la posada en escena de Carme Portacelli, una de les millors directores del nostre temps.