L’espectacle comença amb un desig de felicitat i de renaixement del món en forma de shchedrivka. A l’era precristiana la gent creia en el poder de la cançó i confiava que les seves paraules i els bons desitjos per una persona en concret es farien realitat. Avui, aquests desitjos cantats s’adrecen a tothom i per a tota la vida. Qui els canta són supervivents. Fugen de la guerra i de la persecució, testimonis de la violència i dels bombardeigs. Dones d’Ucraïna i Bielorússia que ara viuen a Polònia i volen aturar-se i parlar juntes a l’escenari. Fan servir el poder de les seves veus per anomenar tot allò què no pot ser dit amb paraules. No volen ser escoltades com a víctimes, sinó com a protagonistes de les seves pròpies històries.

«El nostre espectacle tracta de les dones i la guerra. Dels mecanismes de defensa i de responsabilitat. De la nostra reacció a una guerra a Europa. Dels rituals de la violència de guerra contra les dones i els civils, que són inmutables.»

En aquest projecte, l’esperança i l’amor transcendeixen la crueltat humana. En escena hi ha un grup de mares ucraïneses, poloneses i bielorusses i els seus fills. La polifonia de veus porta jocs infantils plens de vida, cançons tradicionals, encanteris i declaracions polítiques contundents. Són refugiades de Mariúpol, Kíiv, Irpín i Khàrkiv. Algunes van fugir de la guerra; d’altres, de la persecució. Totes tenen un lloc al Cor de Mares, l’encarnació de la saviesa col·lectiva i transgeneracional que permet imaginar un món sense guerra. Al cor, s’ajunten les experiències individuals i l’imaginari col·lectiu, per tal de sanar a través de la comunitat.