OJOS VERDES és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que en el seu dia va donar a conèixer cançons tan memorables com La bién pagá, Ojos verdes, o El día que nací yo…, i que va haver de pagar un preu molt alt per exigir-se a sí mateix viure amb autenticitat. “Miguel de Molina, aquell que va marxar!”. La Piquer es va quedar amb les seves cançons, i nosaltres el vam oblidar.

OJOS VERDES vol recuperar la memòria d’aquella Espanya que Camus definia com el país “on els homes van aprendre que és possible tenir raó i, així i tot, patir la derrota; que la força pot vèncer a l’esperit, i que hi ha moments en que el coratge no té recompensa”.

OJOS VERDES és un viatge per la copla…, la fiesta gitana…, el cafetín árabe…, Lorca, el sentío…, el coraje…, el duende…, el quejío…, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…

OJOS VERDES reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un tipus de música que injustament es relaciona amb el franquisme i que per tant tothom intenta esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.

OJOS VERDES és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Deia Diderot que “La ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”. Precisament aquest és el gran tema d’Ojos Verdes: el prejudici. Els prejudicis. Aquests van ser sempre la base de la biografia personal i artística de Miguel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món encara està impregnat d’absurds prejudicis cap a les llibertats individuals i col.lectives.

OJOS VERDES és un viatge musical per als sentits, per a la consciència, i per a l’emoció.