«Vosaltres els que llegiu encara sou entre els vius; però jo, el que escriu, hauré entrat des de molt temps, a la regió de les ombres» ens diu Poe al començament d’un dels seus relats. Ens parla des de l’ombra i ens adverteix que la vida és un instant fugaç i enlluernador enmig de la tenebra infinita. La influència de l’artista, del POETA, és inacabable. Els seus relats segueixen sempre un ritme rectilini cap a un desenllaçromàntic i desesperat, cerebral i emocional en dosis exactes. Poe, poeta, és una lectura iniciàtica en el sentit que assenyala un camí interior que, un cop iniciat, ja no té retorn i la majoria dels seus lectors, quan el troben, no el deixen mai.

M’agrada pensar, quan contemplo els actors dalt de l’escenari donant vida als seus personatges de cristall, que el POETA ens contempla des de la foscor de la platea. Vull creure que això que hem fet, aquesta extrapolació dramàtica i musical del seu univers literari, no li resultaria estranya.

Aquest espectacle és un tribut al poeta i visionari que ens va iniciar en el misteri i en el plaer de l’angoixa i va saber, com ningú, trobar un punt de llum replendent enmig de la nostra part més obscura.

Joan Lluis Bozzo