Ens situem a la Barceloneta de l’any 1973. Un dia qualsevol, en Ramonet, un venedor de calçadors a domicili, truca a la porta del De La, un quinqui amb qui sovint coincideix en una timba de pòquer il·legal. De La explica a en Ramonet un projecte pel qual necessita un col·laborador. Hi ha molts diners en joc. En realitat, més que un projecte es tracta d’una apropiació: arribar abans de les màfies «oficials» organitzades pels estaments de poder (guàrdia civil, monges i capellans inclosos) i robar el bebè acabat de néixer de La Bella Rosita, una artista del Paral·lel sense massa èxit. En Ramonet, convencent-se que, en realitat, el que faran és donar una millor vida a una criatura condemnada a la misèria i l’exclusió social, accedeix a participar en el robatori. L’objectiu final és vendre’l als Brufau, una família de la zona alta de la ciutat, però no tot surt com havien planejat. Els estereotips de gènere s’esmicolen davant de la mirada paternalista d’en Ramonet que es troba atrapat en la seva ignorància.