Una galeria d’art es l’espai a on els joves personatges de l’opera de Così fan tutte es passegen feliçment tot admirant una peça d’art interactiva que recorda una faldilla gegant. Aquests joves enamorats es “trencaran” al caure en el parany que els prepara el propietari de la galeria Don Alfonso, posant de manifest la fragilitat de les seves relacions amoroses.

La narració continua a traves de l’obra interactiva que passa a ser habitada per l’opera de Don Giovanni. Com tothom sap, Don Giovanni fuig amb el seu criat després d’haver forçat a “Doña Anna” i assassinat al seu pare. Poc després apareixen “Doña Elvira, Masetto i Zerlina” que en un joc escènic ens portaran a un episodi de “teatre dins teatre”: quan haurien de ser les festes de prometatge dels camperols de l’opera de Don Giovanni, aquests camperols presenten com espectacle Les Noces de Figaro. El personatges de l’opera de Don Giovanni es presten a representar el personatge simètric quals correspon dins Les Noces de Figaro. Acabat l’espectacle els camperols tornaran al món de Don Giovanni.

Com diu la cançó final: qui la fa la paga i Don Giovanni acabarà engolit per l’infern, en un cant a la vida i a la llibertat.

Cosi fan tutte, estrenada el 26 de gener de 1790

Mozart va capgirar els prejudicis lúdics del llibret per desenvolupar, darrera la trivial aparença de l’òpera bufa, una amarga al·legoria sobre la relativitat universal dels sentiments.

Les noces de Fígaro, òpera estrenada el 1786. Les noces de Fígaro va ser el resultat de convertir en òpera la comèdia de Beaumarchais, una obra amb fama de revolucionària i subversiva.

Don Giovanni, estrenada el 1787 per encàrrec dels burgesos de Praga, amb el clar propòsit de fer una dura critica privilegis de l’aristocràcia.