VENT DE GARBÍ I UNA MICA DE POR és una obra divertida i trista, em penso.

Formula vella en el teatre, per altra banda. -No és una obra de tesi, en l’estricte sentit de la paraula. Vull dir que no pretén resoldre tots els problemes que ten plantejats al país. Es, atès que sempre és bo classificar les coses—malgrat el risc que això comporta—, dic, una obra testimoni.

Ens hem acostumat a utilitzar la paraula burgès en sentit pejoratiu, i de tantes coses l’hem acusat que, sovint, ens oblidàvem de retreure-li la seva profunda contradicció, que li fa fer allò que en diríem vulgarment tots els papers de l’auca.

Per altra banda, la meva obra passa en el nostre país en les coordenades econòmiques i polítiques del nostre país, i què hi farem si la nostra burgesia no es troba recolzada per Wall Street, ni per la City, i no trobaríem ni buscant-lo amb un llum, algú que ens fes pensar amb el senyor Pierpont Morgan?

He volgut parlar del meu país i de les seves xacres. Si resulta que de passada ens podem adonar que són unes xacres del temps que ens ha tocat viure, més bé que millor. M’agradaria entendre les coses que s’esdevenen al meu voltant i una de les actituds que em sembla més nociva és la incòmoda positura de l’estruç.

La meva obra té antecedents abundants, qualsevol crític, una mica bregat, podrà flairar-los; no en renego ni un.

M’agradaria haver fet una obra entenedora, clara,  divertida, trista i nostra. Això és tot.

Maria Aurèlia Capmany