Hi ha DONES que, en moments determinats en un par\u00e8ntesi de soledat enmig del batibull del carrer, de la feina o de la festa, obren la capseta, s\u00b4observen atentament al mirall i amb l\u00b4ajuda de la borla de peluix perfumat reparen els estralls que la vida ha fet en els seus rostres. Una repassada de p\u00f3lvores,un retoc de pintallavis i el contacte suau i c\u00e0lid de carei basten per reprendre l\u00b4al\u00e8 i tornar a capbussar-se en el remol\u00ed del present.<\/p>\n
Heus ac\u00ed, doncs,un punt de partida d\u00b4aquest ESPECTACLE: una enorme polvorera de carei i mirall, descomposada en angles rectes i en perspectives fugades, on les dames, les dones, la dona, s\u00b4emmirallen, s\u00b4examinen, proven, una vegada i una altra, de retocar el seu aspecte, de dissimular el pas del temps, de trobar la qu\u00edmica de la BELLESA i, per tant, de la felicitat. D\u00b4aqu\u00ed la seva preocupaci\u00f3 pel maquillatge, per l\u00b4eleg\u00e0ncia de les robes i les pells, per la llu\u00efssor dels diamants, que concentren en uns quants mil\u00cdmetres c\u00ecbics tota la perfecci\u00f3 de l\u00b4Univers.<\/p>\n
Tot sembla indicar que la joventut \u00e9s una etapa destinada al frac\u00e0s de la vellesa, que l\u00b4amor acaba: sent soledat conpartida, que les ESPERANCES condueixen a la DESESPERACI\u00d3 i la vida al no-res… i malgrat tot, elles ho intenten, una i altra vegada ho intenten, reinventen l\u00b4amor, esperen el timbre del tel\u00e8fon i la visita d\u00b4alg\u00fa que les estimar\u00e0, (aquesta vegada \u00e9s de veres). Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, l\u00facides, enfonsades, pat\u00e8tiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i ens arrenquen les rialles de la boca com si ens arrenquessin els queixals corcats; rialles dolorides, alliberadores, i amb l\u00b4arrel sagnant.<\/p>\n
Elles esperen, i mentre esperen, canten. Canten perque la m\u00fasica \u00e9s la mesura m\u00e9s exacte del seu sentiment; passen l\u00b4arquet per les cordes tensades del sistema nervi\u00f3s i canten seguint les pulsacions de la seva sang i el ritme de les seves emocions. Canten, doncs, i amb el cor. I de vegades, ballen; el seu ball \u00e9s intern, personal i ferotge. Els seus moviments quotidians exploten en repeticions, en empentes, en agressions. Ballen els seus tics, salten i s\u00b4agiten i la seva dansa no \u00e9s cap recerca d’harmonia formal, ni de bellesa t\u00e8cnica. La seva dansa crida i parla.<\/p>\n
Perqu\u00e8 aquest \u00e9s un espectacle de dones; no \u00e9s un espectacle sobre dones, ni contra elles ni al seu favor. Simplement \u00e9s una MIRADA divertida des de la part fernenina del m\u00f3n, all\u00ed on el sexe i els sentiments s\u00b4ajunten, es barregen i es confonen; des de la dona quehi ha en tots nosaltres. Absolutament en tots.<\/p>\n
I aix\u00f2 \u00e9s el que hi ha.<\/p>\n
Basat en Relats de Dorothy Parker<\/p>","protected":false},"featured_media":12217,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-58072","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/58072","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12217"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}