NOTA SOBRE LA VERSI\u00d3<\/p>\n
L\u2019any 1963, data de la primera traducci\u00f3 catalana de l\u2019\u00d2pera de tres rals<\/em>, Joan Oliver havia tingut la idea de traslladar l\u2019acci\u00f3 a la Barcelona de comen\u00e7ament de segle. Dins l\u2019Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona, que fou qui estren\u00e0 l\u2019obra en unes memorables sessions al Palau de la M\u00fasica Catalana, no van creure convenient aquesta transposici\u00f3. Pensaven, amb un criteri respectable, que calia estrenar un Brecht tal com era, ja que aquest autor era representat per primera vegada d\u2019una manera \u201cno clandestina\u201d en llengua catalana.<\/p>\n Ara, vint-i-un anys despr\u00e9s\u00a0 d\u2019aquella estrena, hem cregut que la idea de Joan Oliver podia ser aprofitada, sobretot tenint en compte un primer fet que ens sembla fonamental: l\u2019\u00d2pera de tres rals<\/em> \u00e9s una estructura dram\u00e0tica que no es pot modificar en all\u00f2 que t\u00e9 d\u2019essencial i que \u00e9s ja del domini p\u00fablic: la seva cr\u00edtica del m\u00f3n capitalista i de la societat burgesa a trav\u00e9s del m\u00f3n del delicte i de la marginaci\u00f3, que en s\u00f3n productes i que en serveixen de mirall concavat. Brecht i Weill recorren, doncs, a una deformaci\u00f3 que b\u00e9 podr\u00eda ser qualificada d\u2019\u201desperp\u00e8ntica\u201d. \u00c9s, d\u2019altra banda, la par\u00f2dia d\u2019un drama musical, m\u00e9s d\u2019una opereta que d\u2019una \u00f2pera pr\u00f2piament dita. \u00c9s un pastitx a partir d\u2019una obra del segle XVIII, The beggar\u2019s opera<\/em>, de Gay i Popusch, que ja cont\u00e9 tots els elements de cr\u00edtica social que trobem en el text de Brecht.<\/p>\n I si \u00e9s un pastitx- aix\u00ed ho cr\u00e8iem Mario Gas i jo- \u00bfper qu\u00e8 no fer la transposici\u00f3 que Joan Oliver ja havia pensat fa vint-i-un anys?<\/p>\n Brecht i Weill van traslladar l\u2019acci\u00f3 de l\u2019\u00f2pera de Gay i Popusch al Londres victori\u00e0. Despr\u00e9s, als anys cinquanta, Giorgio Strelher la va passar al Chicago dels anys trenta. A la idea de trasladar-la a Barcelona, hom podria objectar-hi dues coses:<\/p>\n Que si l\u2019apropem geogr\u00e0ficament a nosaltres l\u2019obra perd \u201cdistanciament\u201d.<\/p>\n Que a Barcelona no \u00e9s tan clara l\u2019exist\u00e8ncia organitzada i molt caracter\u00edstica d\u2019uns baixos fons, com ho fou al Soho londinenc i al Chicago dels g\u00e0ngsters.<\/p>\n A la primera objecci\u00f3, podem respondre que, en no modificar l\u2019estructura brechtiana, el pas a Barcelona (de l\u2019any 1929 en el nostre cas) afegeix encara un nou factor de distanciament.<\/p>\n A la segona, respondr\u00edem que el delicte organitzat com a empresa i el reflex del m\u00f3n capitalista en els baixos fons delictius \u00e9s un fet universal. En aquest sentit, creiem que l\u2019acci\u00f3 pot situar-se en qualsevol gran ciutat del m\u00f3n. Encara m\u00e9s, pensem que a la Barcelona dels anys vint hi havia un \u201cbarri xino\u201d que, sense tenir les proporcions dels dos exemples abans esmentats, s\u00ed que permet de fer cre\u00efble la transposici\u00f3.<\/p>\n Diem \u201ctransposici\u00f3\u201d, no \u201cadaptaci\u00f3\u201d. I \u00e9s cert que l\u2019obra no \u00e9s modificada en cap dels seus trets essencials, en cap de les seves r\u00e8pliques. Hi ha simplement un canvi de noms i de llocs, i algunes alteracions que entrarien perfectament dins les prerrogatives d\u2019un director esc\u00e8nic i d\u2019un traductor per al muntatge de qualsevol obra (com en el cas del muntatge de Giorgio Strelher). Creiem i esperem que aquesta simple transposici\u00f3 faci cre\u00efble que l\u2019acci\u00f3 s\u2019esdev\u00e9 a la Barcelona de l\u2019any\u00a0 1929 i que qualsevol impropietat entra dins el context de les inexactituds pr\u00f2pies de moltes \u00f2peres (pensem, sense anar m\u00e9s lluny, en l\u2019Egipte de l\u2019A\u00efda). Un dels elements caracter\u00edstics dels llibrets d\u2019\u00f2pera \u00e9s justament la inversemblan\u00e7a, que encaixa dins el \u00ab\u00a0culinarisme\u00a0\u00bb del g\u00e8nere i de cr\u00edtica que en fan Brecht i Weill.<\/p>\n Dins aquest apartat de consideracions generals, ens cal parlar tamb\u00e9 de la m\u00fasica. \u00c9s evident que la m\u00fasica de Kurt Weill ha contribu\u00eft a l\u2019\u00e8xit de l\u2019\u00d2pera de tres rals<\/em> tant o m\u00e9s que el text de Brecht. Ens vam preguntar, doncs, si en la nostra transposici\u00f3 aquesta m\u00fasica no hi quedava estranya. I la nostra impressi\u00f3 \u00e9s que no, que no hi queda estranya. Perqu\u00e8, en primer lloc, la m\u00fasica de Weill \u00e9s brillant\u00edssima i forma part del nostre patrimoni musical.<\/p>","protected":false},"featured_media":12520,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-58224","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/58224","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12520"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}