{"id":58239,"date":"2026-02-11T12:18:35","date_gmt":"2026-02-11T11:18:35","guid":{"rendered":"https:\/\/teatremusical.cat\/espectacle\/el-retaule-del-flautista-1971\/"},"modified":"2026-06-15T18:25:26","modified_gmt":"2026-06-15T16:25:26","slug":"el-retaule-del-flautista-1971","status":"publish","type":"espectacle","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/espectacle\/el-retaule-del-flautista-1971\/","title":{"rendered":"El retaule del flautista (1971)"},"content":{"rendered":"<p><strong>EL RETAULE DEL FLAUTISTA<\/strong>, de Jordi Teixidor, ha seguit una traject\u00f2ria que ens sembla simptom\u00e0tica de tots els problemes que viu el nostre teatre, tant el comercial com l\u2019anomenat independent. Dins el programa de m\u00e0 del dia de l\u2019estrena en r\u00e8gim no professional, describ\u00edem les primeres etapes d\u2019aquesta traject\u00f2ria. D\u00e8iem que l\u2019obra tenia una primera versi\u00f3 m\u00e9s breu i en castell\u00e0, que havia estat contrastada davant p\u00fablics dispersos, en locals on habitualment no es fa teatre. Despr\u00e9s,\u00a0 ja ampliada i en catal\u00e0, obtingu\u00e9 el premi Josep Ma de Sagarra 1968 i fou estrenada per gener del 1970 al teatre de l\u2019Alian\u00e7a del Poble Nou.<\/p>\n<p>Ara <strong>El retaule del flautista<\/strong> inicia el <strong>Cicle de Teatre Contemporani<\/strong> que Pau Garsaball pensa dur a terme al seu teatre, ja en r\u00e8gim professional.<\/p>\n<p><strong>El retaule del flautista, <\/strong>com a s\u00edntesi i condensaci\u00f3 d\u2019unes experi\u00e8ncies esc\u00e8niques, com a resultat d\u2019un contacte directe amb p\u00fablics no habituals, per sort seva, al teatre comercial que omple la majoria dels nostres escenaris, no deixa de reclamar la presencia i l\u2019assist\u00e8ncia dels p\u00fablics que van determinar la seva creaci\u00f3. Per aix\u00f2 muntar aquesta obra,\u00a0 traslladar-la d\u2019un context a l\u2019altre, comporta una s\u00e8rie de riscs; riscs en la seva mateixa programaci\u00f3 i riscs en la manera d\u2019enfocar-ne l\u2019escenificaci\u00f3. Xavier F\u00e0bregas ha destacat m\u00e9s d\u2019una vegada el paral\u00b7lelisme d\u2019<strong> El retaule del flautista <\/strong>amb formes de teatre popular molt nostres, com s\u00f3n la sarsuela i el sainet.<\/p>\n<p>Donat que Jordi Teixidor, en escriure la seva obra, tendia tamb\u00e9 a incorporar t\u00e8cniques brechtianes, almenys com a exercici formal que servia de suport a un contingut de gran simplicitat i claredat, calia que la direcci\u00f3 no defug\u00eds cap d\u2019aquests dos elements: el de la sarsuela i el de l\u2019exercici \u00e8pic, o al menys cr\u00edtic. Cali, per\u00f2, saber que ens movem dins uns condicionaments est\u00e8tics i t\u00e8cnics determinats, i que la recerca d\u2019unes solucions est\u00e8tiques molt simples i el servei al text eren uns punts de partida indefugible.\u00a0 Les contradiccions entre uns comportaments professionals i uns comportaments no professionals, entre una explotaci\u00f3 comercial i el desig d\u2019abastar p\u00fablics nous, entre unes t\u00e8cniques naturalistes i unes concepcions esc\u00e8niques que volen ser m\u00e9s avan\u00e7ades, s\u00f3n contradiccions que no poden ser superades de cop i volta ni amb aquest sol espectacle. D\u2019aix\u00f2 en som plenament conscients. Per\u00f2 aqu\u00ed rau l\u2019atractiu que, tot i els riscs esmentats, tenia per a vosaltres el muntatge d\u2019aquesta obra i t\u00e9 tota la programaci\u00f3 de Pau Garsaball.<\/p>\n<p><strong>FELIU FORMOSA<\/strong><\/p>\n<p><em>El retaule del flautista<\/em>, de Jordi Teixidor, va rebre el premi Josep Maria de Sagarra el 1968 i va ser publicada per primera vegada el 1970, any en qu\u00e8 fou estrenada al Teatre l\u2019Alian\u00e7a del Poblenou. Despr\u00e9s es va presentar al Teatre Capsa de Barcelona, on se\u2019n van fer m\u00e9s de mil representacions. Ha estat portada a escena en m\u00faltiples ocasions, per tota la geografia catalana, en teatres comercials o interpretada per grups d\u2019aficionats.<br \/>\n\u00c9s una s\u00e0tira sobre la corrupci\u00f3 pol\u00edtica i les contradiccions humanes, amanida amb can\u00e7ons i regada amb bons rajolins d\u2019ironia, llesta per ser servida en qualsevol \u00e8poca de l\u2019any, i tan v\u00e0lida ara com quan es va estrenar.<strong><br \/>\n<\/strong><\/p>","protected":false},"featured_media":12548,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-58239","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/58239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12548"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}