Un espectacle teatral \u00e9s, per definici\u00f3, el resultat d\u2019un proc\u00e9s de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva, per\u00f2 en el cas de FASHION FEELING MUSIC ho ha estat especialmente. Quan en Llu\u00eds Pasqual i en Guillem-Jordi Graells em van demanar quins projectes tenia a la cartera, a banda dels molts \u201cshakespeares\u201d, \u201ctx\u00e8khovs\u201d o \u201cbrechts\u201d que hi ha a la cartera de tot director d\u2019escena que es preui, els vaig esmentar, com de passada, les ganes que tenis de fer un espectacle amb actors\/actrius que tamb\u00e9 fossin instrumentistes, que hauria de tenir una forta c\u00e0rrega emotiva, que seria rabiosament contemporani, i que es crear\u00eda a partir de la improvisaci\u00f3. I, ves per on, malgrat la poca concreci\u00f3 del projecte, o potser precisament per aix\u00f2, va ser el que m\u00e9s els va seduir.<\/p>\n
En Graells em va posar en contacte amb en Llu\u00eds Hansen i vam disposar-nos a crear primer una complicitat, i despr\u00e9s un material dramat\u00fargic (situacions, personatges, circumst\u00e0ncies\u2026), que serviria de base per la primera fase dels assaigs, basada en la improvisaci\u00f3 amb els int\u00e8rprets. En Carles Pu\u00e9rtolas i en Pep Duran, vells companys d\u2019altres \u201cempreses\u201d, s\u2019ocuparien de la composici\u00f3 musical i de la part pl\u00e0stica, respectivament. Els actors\/m\u00fasics idonis no eren una entel\u00e8quia, \u201cexistien\u201d.\u00a0 S\u00f3n la Judit Farr\u00e9s, l\u2019Elena Fortuny, el Julio Manrique, la Marta Marco, el Raimon Molins,\u00a0 el Xavi Sabata, l\u2019Albert Triola. Sense ells, sense el seu imaginari, la seva sensibilitat i la seva generositat, nom\u00e9s equiparable al seu talent, aquest espectacle no hauria estat possible. I no es tracta de cap t\u00f2pic. A tots ells, moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n
FASHION. El m\u00f3n de la moda ens oferia d\u2019entrada un recurs formal perfecte per les nostres intencions. Un m\u00f3n fet, a parts iguals, de glamour<\/em> i banalitat, que varia cada temporada, que caduca r\u00e0pidament, per\u00f2 que, de tant en tant torna en forma de revival<\/em> m\u00e9s o menys innovador. D\u2019altra banda la passarel\u00b7la ens funcionava com a gran met\u00e0fora social, alhora que ens donava una clau important\u00edssima: els personatges s\u2019havien de mostrar de la manera imp\u00fadica com ho fan els o les models, a difer\u00e8ncia que aqu\u00ed, a m\u00e9s a m\u00e9s, ens havien de mostrar aix\u00f2 que hom ha convingut en anomenar \u201c\u00e0nima\u201d.<\/p>\n FEELING. Una de les coses que ten\u00edem clares d\u2019entrada era que l\u2019espectacle giraria a l\u2019entorn del m\u00f3n dels sentiments. De seguida ens vam adonar que hi havia moltes m\u00e9s paraules per anomenar sentiments negatius (tristesa, dolor, ira, odi, r\u00e0bia, gelosia, enveja, menyspreu\u2026) que no pas positius (amor, amistat, tendresa, solidaritat\u2026i algun mat\u00eds al voltant d\u2019aquests, per\u00f2 poca cosa m\u00e9s).<\/p>\n Els cient\u00edfics diuen que les emocions s\u00f3n reaccions involunt\u00e0ries que s\u2019esdevenen al nostre cervell i que indueixen canvis fisiol\u00f2gics \u00fatils a l\u2019organisme. Aix\u00ed la por, per exemple, dispara la tensi\u00f3 arterial; se\u2019ns accelera el pols davant un perill imminent\u2026 Reaccions que, d\u2019altra banda, s\u00f3n comunes a molts animals.<\/p>\n Per\u00f2, i els sentiments? Sembla que es manifesten quan aquestes emocions s\u00f3n percebudes per un cervell conscient, per un \u00e9sser hum\u00e0. I, per qu\u00e8 tenim sentiments? Ralph Adolfs, especialista en neurologia de les emocions, respon: Ning\u00fa no ho sap. Per\u00f2 sospito que tenir consci\u00e8ncia de les emocions ens permet controlar-les I no haver d\u2019obeir-les cegament, cosa que ens ajuda a sobreviure. <\/em>No es pot dur una vida \u201cnormal\u201d sent sempre feli\u00e7. El cervell hum\u00e0 est\u00e0 dissenyat per ser infeli\u00e7 i \u00e9s precisament aquest estat d\u2019infelicitat el que ens ajuda a sobreviure.<\/p>\n Sobreviure. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. En un m\u00f3n que tendeix a la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, que \u201cmundialitza\u201d la mis\u00e8ria, sobreviure es fa cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil. Sobretot per a una gran majoria que, encara que a vegades la volem oblidar, t\u00e9 cara i ulls, nom i cognoms.<\/p>\n Ja ho veieu, volia fer un espectacle que parl\u00e9s del m\u00f3n dels sentiments i hem acabat fent una mena de retrat social que es decanta a mirar amb una especial predilecci\u00f3, o si voleu tendresa, uns personatges que han baixat, han caigut o hna estat v\u00edctimes del tren de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, social i cultural. Som incorregibles! Aix\u00f2 s\u00ed, hem intentat fer-lo amb els nostres millors \u201csentiments\u201d.<\/p>\n MUSIC. (Last but not least). Per explicar la m\u00fasica no calen paraules. Aix\u00ed doncs, callo. O, millor encara, dono la paraula a un gran savi, Nietzche, que deia: Sense m\u00fasica la vida seria un error.<\/em><\/p>\n Dramat\u00fargia: Llu\u00eds Hansen i Josep Maria Mestres<\/p>","protected":false},"featured_media":12596,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-58263","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/58263","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12596"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58263"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}