Mam\u00e1 quiero ser famoso parteix d\u2019un plantejament for\u00e7a senzill: fer desfilar per sobre l\u2019escenari part d\u2019all\u00f2 que, segons el nostre parer, forma part d\u2019aquest fenomen social tan en voga: voler ser fam\u00f3s costi el que costi. Exercir la vanitat d\u2019una manera desmesurada i treure el cap per televisi\u00f3, sigui com sigui, i costi el que costi.<\/p>\n
No es tracta d\u2019una par\u00f2dia de televisi\u00f3 (un tema que d\u00f3na per molt m\u00e9s) ni tampoc d\u2019una par\u00f2dia dels personatges que hi surten (la qual cosa fora absurda, ja que aix\u00f2 ja ho fa la televisi\u00f3 mateixa), sin\u00f3 m\u00e9s aviat d\u2019una par\u00f2dia de nosaltres mateixos, \u00e9s a dir, dels que la mirem.<\/p>\n
La televisi\u00f3 ja no ens fa por. Primer vam lluitar per tenir-la, despr\u00e9s ens va segrestar al sal\u00f3, ens va menjar el coco i, m\u00e9s tard, vam somiar amb sortir-hi per acabar volent ser els protagonistes.<\/p>\n
A Mam\u00e1 quiero ser famoso la televisi\u00f3 ens serveix \u00fanicament com a decorat, com a vehicle transmissor d\u2019aquella malaltia que es va encomanar com un virus a partir del moment que un pseudofam\u00f3s va dir aquella frase male\u00efda: \u201cSi no surts a la televisi\u00f3 \u00e9s que no existeixes\u201d.<\/p>\n
Del respecte i del pudor desmesurat per sortir a la caixa tonta hem passat al tot val i al jajaja, jijiju. Fa pocs anys era impensable veure i sentir aix\u00f2 que avui veiem i sentim. Aix\u00f2 \u00e9s bo o \u00e9s dolent? No ho sabem\u2026 Nom\u00e9s sabem que tots ens queixem, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que, mentre ens queixem, continuem prement el bot\u00f3 del comandament a dist\u00e0ncia com si el port\u00e9ssim enganxat als dits. I perqu\u00e8? Volem veure coses properes? O es tracta m\u00e9s aviat d\u2019un problema d\u2019evasi\u00f3? Volem veure una realitat \u201cmanipulada\u201d? Estem ja farts d\u2019aquell \u201camor i luxe\u201d inassolible que ens van voler vendre? O, m\u00e9s aviat, necessitem veure molta \u201cporqueria\u201d per sentir-nos una mica millor i pensar que nosaltres estem molt per sobre de tot aix\u00f2? No ho sabem. Es nom\u00e9s culpa de la televisi\u00f3 i d\u2019aquells que fan televisi\u00f3 o tamb\u00e9 nosaltres en som culpables? Tampoc no ho sabem. Com diu un \u201ccub\u00e0 fam\u00f3s\u201d que no \u00e9s cap parent nostre: \u201cEstem confosos\u201d. I, donat que la confusi\u00f3 no \u00e9s bona consellera, ens ensumem que la cosa no va b\u00e9. Haurem de reflexionar-hi a nivell individual. Haurem de tornar a practicar all\u00f2 que a vegades sembla que hem deixat de fer: pensar. I aix\u00f2 precisament \u00e9s la \u00fanica cosa que pret\u00e9n aquest espectacle: fer-nos reflexionar a partir de la rialla, si b\u00e9 la realitat sempre supera la ficci\u00f3.<\/p>\n
Mam\u00e1 quiero ser famoso \u00e9s un espectacle ple de rialles, de m\u00fasica, de ploma i de color. \u00c9s, en realitat, una revista. Una revista musical a l\u2019antiga que, amb l\u2019excusa d\u2019un format de gala televisiva, fa desfilar per la seva passarel\u00b7la \u201cel bo i millor\u201d, l\u2019estat del \u201cfamoseig\u201d d\u2019aquest pa\u00eds, la d\u00e8ria de certes persones per ser famoses menyspreant totalment l\u2019esfor\u00e7 personal o art\u00edstic.<\/p>\n
Mummy, I wanna be famous \u00e9s un programa de televisi\u00f3 que la cadena brit\u00e0nica CBN TV, a la recerca de nous famosos, retransmet en directe des de fa trenta anys per a tota Europa. I, seguint la \u201ctend\u00e8ncia actual\u201d, es retransmet des d\u2019un teatre convertit en plat\u00f3 de televisi\u00f3.<\/p>\n
El programa, despr\u00e9s d\u2019haver recorregut amb molt d\u2019\u00e8xit la majoria de ciutats europees, arriba ara a Espanya, un jaciment for\u00e7a ric de personatges amb vocaci\u00f3 de famosos. El p\u00fablic paga per ser fam\u00f3s i, alhora, actua com a p\u00fablic televisiu.<\/p>","protected":false},"featured_media":13604,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-58823","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/58823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13604"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}