\u00d2pera en un acte estrenada a Ven\u00e8cia l’any 1812. El llibretista, Luigi Prividali, va adaptar una com\u00e8dia d’Eug\u00e8ne Scribe i Gioachino Rossini, que tenia llavors vint anys, sembla que va compondre la m\u00fasica en nom\u00e9s onze dies. Era la quarta de les cinc farses que l’empresari Antonio Cera li va encarregar pel teatre San Mois\u00e8.<\/p>\n
La tempesta obliga don Parmenione i el seu criat Martino a cercar l’aixopluc d’un alberg. Mentre sopen arriba el comte Alberto i don Parmenione el convida a xerrar i beure. El comte explica que va cam\u00ed de N\u00e0pols, deler\u00f3s de con\u00e8ixer la seva futura esposa, i que marxar\u00e0 prest, nom\u00e9s amaini la pluja. A l’hora de pagar, Martino se n’adona que don Alberto s’ha deixat la seva maleta i ha agafat per error la del seu amo. Obren la maleta i troben el retrat d’una noia preciosa. Llavors don Parmenione s’enamora d’ella i decideix prendre la identitat del comte i emportar-se la n\u00favia<\/p>\n
\u201cL\u2019occasione fa il ladro<\/em>\u00a0es construeix sobre el cl\u00e0ssic argument de l\u2019intercanvi de maletes, un argument que ha funcionat en cinema, teatre o literatura, tant per la com\u00e8dia com pel thriller. El meu objectiu ha estat buscar un context on aquest argument sigui versemblant per a l\u2019espectador actual i on aflori\u00a0 la com\u00e8dia. La hist\u00f2ria comen\u00e7a enmig d\u2019una tempesta rossiniana amb tres personatges arrecerats en un hostal de cam\u00ed cap a N\u00e0pols. Jo em vaig quedar amb l\u2019ess\u00e8ncia de la idea: la tempesta i l\u2019aixopluc provisional i ho he traslladat al mig d\u2019una carretera que va a Naples (Florida), on la m\u00e0fia italiana tenia bastant activitat als anys seixanta. En aquest context \u2014m\u00e0fia italiana-anys seixanta-Florida\u2014, els matrimonis concertats, l\u2019intercanvi de maletes i altres equ\u00edvocs de l\u2019obra resulten cre\u00efbles i, a m\u00e9s, \u00e9s un entorn que juga a favor de la comicitat del llibret i de l\u2019esperit festiu de l\u2019\u00f2pera\u201d.<\/p>\n Anna Ponces, directora d\u2019escena<\/p>","protected":false},"featured_media":15052,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-59627","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/59627","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59627"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}