Floria i Mario, s\u00f3n dos d\u2019enamorats que defensen el seu amor en llibertat, per\u00f2 la gelosia d\u2019ella trobar\u00e0 un tr\u00e0gic final pel trio protagonista com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019asfixia de la religi\u00f3 i l\u2019aparell pol\u00edtic. La por a D\u00e9u com a eina de dominaci\u00f3 pol\u00edtica i de manipulaci\u00f3 social en un drama on la m\u00fasica subratlla la psicologia dels personatges.<\/p>\n
Estrenada a Roma l\u2019any 1900 (i el 1902 al Liceu), Tosca<\/i>\u00a0retrata com pesen les sospites d\u2019una\u00a0prima donna<\/i>\u00a0sobre el dest\u00ed del seu amant. Una hero\u00efna immortal que \u00e9s\u00a0femme fatale<\/i>\u00a0de\u00a0fin de de si\u00e8cle<\/i>, per\u00f2 tamb\u00e9 estereotip de la dona moderna compromesa, s\u2019enfronta a Scarpia, que, com a cap de policia, \u00e9s punitiu i s\u00e0dic, per\u00f2 amb una debilitat obsessiva: la diva. Els acords demon\u00edacs que obren l\u2019\u00f2pera seran el\u00a0leitmotiv<\/i>\u00a0dels intercanvis violents del segon acte.<\/p>\n
En aquesta nova producci\u00f3 estrenada a La Monnaie i coprodu\u00efda pel Gran Teatre del Liceu, entre d\u2019altres, el director espanyol Rafael R. Villalobos posa en relleu la pressi\u00f3 pol\u00edtica, moral i social sobre el p\u00fablic combinant-t\u2019ho amb l\u2019univers opressiu que va viure Pier Paolo Pasolini (assassinat perqu\u00e8 se\u2019l considerava enemic del govern) i els turments personals de Caravaggio revisitats per Santiago Yd\u00e1\u00f1ez.<\/p>\n
Aquesta pressi\u00f3, que el Vatic\u00e0 exerceix\u00a0urbi et orbi<\/i>, fa que els personatges de\u00a0Tosca<\/i>\u00a0siguin aut\u00e8ntiques marionetes. Com podran mantenir les seves creences intactes quan tot el que tenen al seu voltant est\u00e0 contaminat de corrupci\u00f3 i despotisme? Com reaccionar\u00e0 Floria Tosca quan la l\u00ednia entre poder pervertit i dogma religi\u00f3s es torni massa porosa? El seu salt al buit no nom\u00e9s ser\u00e0 f\u00edsic, sin\u00f3 una sortida necess\u00e0ria per mantenir-se aut\u00e8ntica i lliure. Horror i devastaci\u00f3 confrontats amb la bellesa.<\/p>\n
En un moment de dubte i fragilitat, Scarpia crida: \u201cTosca, mi fai dimenticare Iddio!\u201d. Qui no ha oblidat en algun moment qui \u00e9s?<\/p>","protected":false},"featured_media":15440,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-59830","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/59830","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15440"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59830"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}