{"id":68762,"date":"2026-06-26T11:37:06","date_gmt":"2026-06-26T09:37:06","guid":{"rendered":"https:\/\/teatremusical.cat\/?post_type=espectacle&#038;p=68762"},"modified":"2026-07-11T10:43:53","modified_gmt":"2026-07-11T08:43:53","slug":"falstaff","status":"publish","type":"espectacle","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/espectacle\/falstaff\/","title":{"rendered":"Falstaff"},"content":{"rendered":"<p class=\"wp-block-paragraph\">Any 1893: Verdi, amb 80 anys, assisteix a l\u2019estrena de&nbsp;<em>Falstaff<\/em>&nbsp;a la Scala. Com a gran esdeveniment, entre el p\u00fablic hi ha la princesa Letizia Bonaparte i els compositors d\u2019\u00f2pera italians Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. El mateix compositor va sortir a saludar a l\u2019escenari ovacionat al final de cada acte.&nbsp;<br>&nbsp;<br>Verdi, amb una carrera extensa i excepcional, que ocupa gaireb\u00e9 dos ter\u00e7os del segle xix, es volia acomiadar amb una gran obra c\u00f2mica: perqu\u00e8 la seva \u00fanica incursi\u00f3,&nbsp;<em>Un giorno di regno<\/em>, (1840), va ser un gran frac\u00e0s, at\u00e8s que en el mateix per\u00edode van morir la seva dona i dos dels seus fills, unes circumst\u00e0ncies complexes per escriure una com\u00e8dia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Verdi era un devot de l\u2019obra teatral de William Shakespeare. Fruit d\u2019aquesta admiraci\u00f3, escriu dues grans obres mestres:<em>&nbsp;Macbeth<\/em>&nbsp;(1847) i<em>&nbsp;Otello<\/em>&nbsp;(1887), i tria el&nbsp;<em>Falstaff&nbsp;<\/em>com a text per la seva propera \u00f2pera.&nbsp;<br>&nbsp;<br>Nom\u00e9s un geni de l\u2019al\u00e7ada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la l\u00edrica exclamant amb sarcasme i sornegueria \u201cTutto nel mondo \u00e8 burla\u201d: la moralitat final d\u2019aquesta com\u00e8dia agredol\u00e7a en qu\u00e8 el compositor mostrava una vitalitat extraordin\u00e0ria i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical.&nbsp;<br>&nbsp;<br>El t\u00e0ndem Boito-Verdi recupera un anci\u00e0 hedonista i una mica covard, Sir John Falstaff, antic company d\u2019armes del futur Enric V d\u2019Anglaterra, ara abandonat a la beguda, a la gola, a la lasc\u00edvia i a la fanfarroneria; marcit, esc\u00e0s de diners, grotesc i presumptu\u00f3s, per\u00f2 amb un talent c\u00ednic i una intel\u00b7lig\u00e8ncia que li atorguen un atractiu irresistible. Una caricatura del propi Falstaff es comporta com un lladre disposat a enredar els febles i aprofitar-se dels pobres. S\u2019enamora d\u2019Alice Ford i Meg Page, dues joves casades que es diverteixen avivant el desig del vell cavaller per ridiculitzar les seves temptatives de seducci\u00f3.&nbsp;<br><br>La posada en escena de Laurent Pelly, situada al segle xx, acaba amb un mirall en el qual es reflecteix el mateix p\u00fablic com a destinatari final de la gran fuga i que ens proposa que riguem de nosaltres mateixos. Amb una agilitat teatral fora del com\u00fa i gestos dram\u00e0tics imprevisibles, exposa de manera intel\u00b7ligent escenaris divertits i, a la vegada, malenconiosos.&nbsp;<br>&nbsp;<br>Els celebrats bar\u00edtons Luca Salsi i Ambrogio Maestri interpretaran el paper de Falstaff, el cavaller caducifoli, turmentat alegrement per un trio de dones intel\u00b7ligents amb un repartiment brillant completat per Roberta Mantega (Alice), Daniela Barcellona (Mrs. Quickly), Serena S\u00e1enz (Nanetta), Santiago Ballerini (Fenton) i Mattia Olivieri (Ford). Una partitura inoblidable en mans de Josep Pons, que s\u2019acomiada del p\u00fablic del Liceu com a titular, despr\u00e9s de 12 anys meravellosos en la posici\u00f3.&nbsp;<br>&nbsp;<br><em>Falstaff<\/em>, la darrera riallada del vell Verdi. Un personatge maldestre, d\u2019una humanitat profunda que t\u00e9 la saviesa dels grans, que ja han ent\u00e8s que moltes coses que ens semblen importants, en el fons no ho s\u00f3n. Tots som Falstaff! \u201cNo volem que Falstaff mori. I per descomptat que no. Ell \u00e9s la vida mateixa\u201d. \u2013 Harold Bloom&nbsp;<\/p>","protected":false},"featured_media":69119,"template":"","meta":{"_acf_changed":true,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":""},"class_list":["post-68762","espectacle","type-espectacle","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle\/68762","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/espectacle"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/espectacle"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/69119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=68762"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}