{"id":12475,"date":"2021-11-04T12:00:26","date_gmt":"2021-11-04T11:00:26","guid":{"rendered":"http:\/\/teatremusical.cat\/?p=12475"},"modified":"2026-07-22T10:34:48","modified_gmt":"2026-07-22T08:34:48","slug":"%e2%96%bael-ballet-preljocaj-torna-per-segon-cop-al-gran-teatre-del-liceu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2021\/11\/04\/%e2%96%bael-ballet-preljocaj-torna-per-segon-cop-al-gran-teatre-del-liceu\/","title":{"rendered":"\u25baEl Ballet Preljocaj torna per segon cop al Gran Teatre del Liceu."},"content":{"rendered":"

\u25baEl viatge d\u2019hivern, una coproducci\u00f3 del Festival Montpellier Danse\u00a0 i Les Th\u00e9\u00e2tres – Grand Th\u00e9\u00e2tre de Provence, es podr\u00e0 veure del 5 al 10 de novembre al Gran Teatre del Liceu en cinc funcions<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>\u25baAngelin Preljocaj<\/strong>, director art\u00edstic del Ballet Preljocaj, atorga una import\u00e0ncia cabdal a la m\u00fasica en les seves creacions. Davant la proposta de La Scala de Mil\u00e0 de fer una nova obra per a la seva companyia de dansa, va triar el\u00a0Winterreise\u00a0<\/em>de\u00a0Franz Schubert<\/strong>, vint-i-quatre can\u00e7ons basades en els poemes de\u00a0Wilhem M\u00fcller<\/strong>. Es tracta de la darrera partitura del compositor alemany, que va morir poc despr\u00e9s, el 1828, amb tan sols 31 anys. Preljocaj ja va explorar el tema de la mort a\u00a0Still life<\/em>\u00a0(2017), una pe\u00e7a sobre el pas del temps i la vacu\u00eftat de les passions inspirada en la pintura barroca del segle XVII. En el cas del gran cicle de Schubert, el gest i el vocabulari de Preljocaj amplifiquen l\u2019emoci\u00f3 per oferir una versi\u00f3 impactant a nivell est\u00e8tic. L\u2019obra es va estrenar a La Scala el 24 de gener del 2019, mentre que l\u2019estrena amb el Ballet Preljocaj va ser l\u20191 de juliol del mateix any en el marc de festival Montpellier Danse 2019.<\/p>\n

\"\"
\n(Jean-Claude Carbonne)<\/i><\/p>\n

\u25baEl viatge d\u2019hivern<\/em><\/strong>\u00a0de Preljocaj proposa un viatge simb\u00f2lic pels sentiments de desamor que va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una simple il\u00b7lustraci\u00f3 dels poemes rom\u00e0ntics de M\u00fcller. El core\u00f2graf franc\u00e8s projecta una mirada m\u00e9s ample que relativitza el dolor per l\u2019amor no correspost i mostra la mort,\u00a0 desenlla\u00e7 fatal que plana en tota la composici\u00f3, com una transformaci\u00f3 m\u00e9s en el marc d\u2019un tot natural transcendent. Dotze int\u00e8rprets donen vida a aquest recorregut que es desplega en una mena de jard\u00ed d\u2019hivern tot alternant diverses composicions, solos, duos, trios i ensembles. Com en altres dels seus treballs, Preljocaj neutralitza el dramatisme i ofereix com a contrapunt tocs d\u2019humor i sensualitat que converteixen la seva proposta en radicalment contempor\u00e0nia.<\/p>\n

\u25baL\u2019escenografia i la il\u00b7luminaci\u00f3 \u2014Constance Guisset i \u00c9ric Soyer\u2014 juguen un paper fonamental a l\u2019hora de crear una atmosfera fosca a l\u2019inici, per\u00f2 acolorida en un segon moment. El vestuari l\u2019ha dissenyat el mateix Preljocaj, que juga amb faldilles per als homes, per multiplicar les vibracions dels girs, mentre que els mallots de les ballarines deixen cames i bra\u00e7os al descobert per anar a l\u2019ess\u00e8ncia del moviment.<\/p>\n

\"\"
\n(Jean-Claude Carbonne)<\/i><\/p>\n

\u25baEl Ballet Preljocaj va visitar el Gran Teatre del Liceu la temporada 2016\/17. Aleshores va portar dues peces emblem\u00e0tiques del seu repertori:\u00a0La Stravaganza<\/em>\u00a0(1997) i\u00a0Spectral Evidence<\/em>\u00a0(2013).<\/p>\n

\u25baEl Ballet Preljocaj<\/strong>
\n\u00a0<\/strong>\u25baLa companyia francesa t\u00e9 la seva seu al Pavillon Noir (Bandera Negra) d\u2019Ais de Proven\u00e7a, el primer centre constru\u00eft a Fran\u00e7a per a la creaci\u00f3, la difusi\u00f3, la formaci\u00f3 i la sensibilitzaci\u00f3 de la dansa. Es va inaugurar el 19 d\u2019octubre del 2006. Compta amb quatre estudis i un teatre de 386 places. La companyia compta amb vint-i-quatre ballarins i ballarines permanents procedents d\u2019arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

\u25baAngelin Preljocaj<\/strong>, nascut a Fran\u00e7a el 1957 de pares albanesos, va fundar la seva pr\u00f2pia companyia el 1984, per\u00f2 no es va traslladar a la Proven\u00e7a fins al 1996. Format com a ballar\u00ed de dansa cl\u00e0ssica, de seguida va virar cap al contemporani amb Karin Waehner, a la Schola Cantorum de Par\u00eds. Va seguir els cursos de Merce Cunningham a Nova York i posteriorment de Viola Farber i Quentin Rouillier. El 1982, va entrar en la companyia de Dominique Bagouet, instal\u00b7lat a Montpeller. Com a core\u00f2graf, va comen\u00e7ar la seva prol\u00edfica traject\u00f2ria el 1984 amb\u00a0Aventures coloniales\u00a0<\/em>amb Michel\u00a0 Kelemenis i des d\u2019aleshores ha creat m\u00e9s de cinquanta obres coreogr\u00e0fiques. D\u2019una banda ha versionat una gran quantitat de ballets cl\u00e0ssics i moderns, entre els quals\u00a0Romeu i Julieta<\/em>,\u00a0L\u2019ocell de foc<\/em>,\u00a0L\u2019espectre de la rosa<\/em>,\u00a0La bella dorment<\/em>\u00a0o\u00a0Le sacr\u00e9e du Printemps<\/em>. De l\u2019altra, ha generat una extensa obra pr\u00f2pia amb peces sovint vinculades a escriptors, com ara\u00a0Le funambule<\/em>, amb un text de Jean Genet, o\u00a0Siddharta<\/em>, de Herman Hesse. L\u2019actualitat social ha estat una altra de les seves fonts d\u2019inspiraci\u00f3. Per exemple, una de les seves darreres obres \u00e9s\u00a0Soul Kitchen<\/em>\u00a0que va elaborar amb detinguts del centre penitenciari de Baumettes a Marsella. La seva darrera creaci\u00f3 \u00e9s una versi\u00f3 d\u2019El llac dels cignes, estrenada el 7 d\u2019octubre de 2020 a La Com\u00e9die de Clermont-Ferran.<\/p>\n

\"\"
\n(Jean-Claude Carbonne)<\/i><\/p>\n

\u25baSovint treballa amb diversos artistes d\u2019altres disciplines, com Enki Bilal, Goran Vejvoda, Air, Jean-Paul Gaultier, Laurent Mauvignier, Natacha Atlas o Azzedine Ala\u00efa. Les seves produccions formen part del repertori e motles companyies, com ara el New York City Ballet, l\u2019Staatsballett Berlin i Ballet de l\u2019Op\u00e9ra National de Par\u00eds, entre d\u2019altres. Tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat en diverses pel\u00b7l\u00edcules com a core\u00f2graf, com per exemple el llargmetratge\u00a0Polina, danser sa vie\u00a0<\/em>(2016)\u00a0<\/em>adaptaci\u00f3 del c\u00f2mic de Bastien Viv\u00e8s.<\/p>\n

\u25baHa rebut diversos premis i dinstincions, entre els quals destaquen els Benois de la Danse (1995) Bessie Award (1997) o Les Victoires de la Musique (1997). El 2019 el van nomenar a l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts en la nova secci\u00f3 coreogr\u00e0fica.<\/p>\n

\u25baAbonament Dansa<\/strong>
\n\u00a0<\/strong>\u25baL\u2019espectacle\u00a0Winterreise<\/em><\/strong>\u00a0del ballet\u00a0Preljocaj \u00e9s la primera de les funcions incloses al nou abonament de dansa que el Liceu ha posat en marxa aquesta temporada 21\/22.<\/p>\n

\u25baLes principals caracter\u00edstiques de l\u2019abonament\u00a0Liceu Dansa<\/strong><\/a>\u00a0s\u00f3n:<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Descompte d\u2019un 30% dels quatre espectacles de la Sala Gran del Teatre:\u00a0Winterreise,<\/em>\u00a0El Trencanous, Giselle i De Scheherazade a Yo, Carmen.<\/em>
\n–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Adquisici\u00f3 de la mateixa butaca durant tota la temporada.
\n–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Renovaci\u00f3 autom\u00e0tica any rere any.
\n–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Avantatges de ser abonat al Liceu.<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u25baEl viatge d\u2019hivern, una coproducci\u00f3 del Festival Montpellier Danse\u00a0 i Les Th\u00e9\u00e2tres – Grand Th\u00e9\u00e2tre de Provence, es podr\u00e0 veure del 5 al 10 de novembre al Gran Teatre del Liceu en cinc funcions \u00a0\u25baAngelin Preljocaj, director art\u00edstic del Ballet Preljocaj, atorga una import\u00e0ncia cabdal a la m\u00fasica en les seves creacions. Davant la proposta […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":38238,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12475","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12475","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12475"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12475\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73373,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12475\/revisions\/73373"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38238"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12475"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12475"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12475"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}