{"id":12789,"date":"2021-12-28T10:31:20","date_gmt":"2021-12-28T09:31:20","guid":{"rendered":"http:\/\/teatremusical.cat\/?p=12789"},"modified":"2026-07-21T15:08:23","modified_gmt":"2026-07-21T13:08:23","slug":"%e2%96%bael-trencanous-al-gran-teatre-del-liceu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2021\/12\/28\/%e2%96%bael-trencanous-al-gran-teatre-del-liceu\/","title":{"rendered":"\u00a0\u25baEl Trencanous\u00a0al Gran Teatre del Liceu."},"content":{"rendered":"<p>\u25baUns dels t\u00edtols cl\u00e0ssics de Nadal,\u00a0<strong><em>El Trencanous<\/em>\u00a0<\/strong>de\u00a0<strong>Piotr \u00cdllitx Txaikovski<\/strong>, s\u2019apodera del\u00a0<strong>Gran Teatre del Liceu<\/strong>\u00a0amb el\u00a0<strong>Ballet del Th\u00e9\u00e2tre du Capitole de Toulouse\u00a0<\/strong>del\u00a0<strong>28 de desembre\u00a0<\/strong>al<strong>\u00a04 de gener<\/strong>, en un total de 6 funcions. Veritable s\u00edmbol musical i una de les partitures m\u00e9s populars del compositor, molts dels seus n\u00fameros s\u00f3n himnes per a la posteritat: el\u00a0<em>Vals de les flors<\/em>, el\u00a0<em>Ball dels mirlitons<\/em>, la marxa, el\u00a0<em>Trepak<\/em>, la\u00a0<em>Fada de sucre<\/em>, entre d\u2019altres. Dirigits pel mestre\u00a0<strong>Marius Stieghorst<\/strong>, el\u00a0<strong>Cor\u00a0<\/strong>i<strong>\u00a0l\u2019Orquestra del Gran Teatre del Liceu\u00a0<\/strong>seran els encarregats de donar vida a una partitura plena d\u2019energia i formidable frescor mel\u00f2dica.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"EL TRENCANOUS - Gran Teatre del Liceu - Barcelona 2021\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/S0E8xnhzbvk?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>\u25baEstrenat el 18 de desembre del 1892 al Mariinski Theatre de Sant Petersburg,\u00a0<strong><em>El trencanous<\/em><\/strong>\u00a0\u00e9s el tercer gran ballet que va sorgir de la fruct\u00edfera relaci\u00f3 entre\u00a0<strong>Piotr Ilitx Txaikovski<\/strong>\u00a0i\u00a0<strong>M\u00e0rius Petip\u00e0<\/strong>, juntament amb el seu etern col\u00b7laborador\u00a0<strong>Lev Iv\u00e0nov<\/strong>. Els dos anteriors havien signat pr\u00e8viament\u00a0<em>El llac dels cignes<\/em>\u00a0i\u00a0<em>La bella dorment<\/em>. Inspirat en un conte d\u2019<strong>Ernst Theodor Amadeus Hoffmann\u00a0<\/strong>(1816),\u00a0<strong>Petip\u00e0<\/strong>, autor del llibret, va basar-se en la traducci\u00f3 lliure que havia escrit Alexandre Dumas per crear una faula amb un gran espectacle festiu, ple de prodigis, fantasia i amor. Des d\u2019aleshores\u00a0<em>El trencanous<\/em>\u00a0ha viscut nombroses versions. Algunes de les m\u00e9s conegudes s\u00f3n les de\u00a0<strong>John Cranko<\/strong>\u00a0(1967), molt popular tamb\u00e9 avui en dia, i la de\u00a0<strong>Rudolf Nur\u00e9iev<\/strong>, estrenada a Estocolm el 1968, on Drosselmeyer esdev\u00e9 protagonista en el doble paper de padr\u00ed i pr\u00edncep, i \u00e9s aquesta la versi\u00f3 que s\u2019ha popularitzat posteriorment.<\/p>\n<p>\u25baAra al Liceu arriba la proposta de\u00a0<strong>Kader Belarbi<\/strong>, considerat un dels m\u00e0xims representants del que s\u2019ha anomenat \u201cgeneraci\u00f3 Nur\u00e9iev\u201d. Ballar\u00ed estrella del ballet de l\u2019\u00f2pera de Par\u00eds fins al 2008, instituci\u00f3 on tamb\u00e9 es va formar,\u00a0<strong>Belarbi<\/strong>\u00a0\u00e9s hereu, i n\u2019ha fet bandera, de la manera d\u2019entendre la dansa de\u00a0<strong>Rudolf Nur\u00e9iev<\/strong>, tant t\u00e8cnicament com tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic. El Nadal de 2017, el core\u00f2graf va crear una nova producci\u00f3 d\u2019aquest ballet com una declaraci\u00f3 d\u2019intencions contundent del poder, la bellesa i la rellev\u00e0ncia del ballet cl\u00e0ssic. Prenent el conte original de Hoffmann, m\u00e9s fosc i psicol\u00f2gic, Belarbi converteix Drosselmeyer en un doble personatge, com ho va fer Nur\u00e9iev. Per\u00f2 si en aquell cas el protagonista era un padr\u00ed i pr\u00edncep, a la de Belarbi esdev\u00e9 el director d\u2019un internat, un mag que fa i desf\u00e0 mons reals i imaginaris. Tot i que la hist\u00f2ria es transforma una mica, l\u2019esperit d\u2019<em>El trencanous<\/em>\u00a0resta intacte.<\/p>\n<p>\u25baEl primer acte t\u00e9 lloc en un m\u00f3n tancat, el d\u2019un internat que ens fa pensar en les pel\u00b7l\u00edcules dels anys quaranta i cinquanta, un espai fosc en tons grisos, un m\u00f3n en blanc i negre ple de prohibicions, que nega la individualitat, la diversi\u00f3 i l\u2019espontane\u00eftat. En aquest\u00a0<em>Trencanous<\/em>, la nit abans de Nadal alguns nens abandonen l\u2019internat amb els seus pares, mentre que els orfes es consolen amb els regals que els ofereix Drosselmeyer. Entre les joguines distribu\u00efdes, Marie, rep un trencanous amb forma de soldadet de plom. Com a la versi\u00f3 original, les joguines cobraran vida i viuran les seves vides. Els mateixos nens es convertiran en joguines animades. Els regals de Nadal s\u00f3n l\u2019ocasi\u00f3 perqu\u00e8 els infants obrin les portes dels somnis i abandonin la tristesa de la quotidianitat submergint-se en un m\u00f3n on\u00edric on les joguines reviuen i els ajuden a enfrontar-se a les pors nocturnes i les prohibicions, a experimentar noves emocions i a compartir proves de valor en un m\u00f3n meravell\u00f3s.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u25baEn aquest viatge al m\u00f3n on\u00edric, Belarbi s\u2019end\u00fa tres companys d\u2019aventura:\u00a0<strong>Antoine Fontaine<\/strong>\u00a0per als decorats,\u00a0<strong>Philippe Guillotel<\/strong>\u00a0per al vestuari i\u00a0<strong>Herv\u00e9 Gary<\/strong>\u00a0per al disseny d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3. Tots tres han creat un m\u00f3n fant\u00e0stic, d\u2019est\u00e8tica molt francesa, entre el cabaret i el circ, que ja formen part del seu llenguatge. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019inspiren en l\u2019imaginari de la seva pr\u00f2pia infantesa: la Marie \u00e9s una nena amb cabells color pastanaga i l\u2019aspecte i car\u00e0cter de Pippi Langstrump que crea el Club dels Cinc, que recorda les novel\u00b7les d\u2019aventures juvenils d\u2019Enid Blyton, i els ratolins originals s\u00f3n aqu\u00ed aranyes en una transformaci\u00f3 inspirada en l\u2019aranya Aragog de\u00a0<em>Harry Potter<\/em>.<\/p>\n<p>\u25baTot succeeix en un univers acolorit, un bosc encantat amb plantes fant\u00e0stiques que, de fet, s\u00f3n caixes que s\u2019obren com en un conte desplegable per a cada ball: la dansa espanyola, l\u2019\u00e0rab, la xinesa, la russa\u2026 Despr\u00e9s de viure mil i una aventures, la Marie i els seus cinc amics arribaran al Regne de les Neus, habitat pel Pare Noel i la Reina dels Flocs, que tindr\u00e0 la bondat de restituir al trencanous el bra\u00e7 que la malvada reina de les aranyes li havia arrencat en el primer acte.<\/p>\n<p>\u25baEn realitat, o en el m\u00f3n dels somnis, tots aquests viatges fant\u00e0stics del segon acte s\u00f3n una recerca per trobar el bra\u00e7 que li falta. I \u00e9s tamb\u00e9 durant aquestes peregrinacions que la Marie madura i esdev\u00e9 una dona que s\u2019enamora. Tot aquest m\u00f3n simb\u00f2lic arriba al seu punt culminant amb la metamorfosi del trencanous i la Marie en pr\u00edncep i princesa, moment en qu\u00e8 Belarbi torna a l\u2019academicisme m\u00e9s pur en el gran pas a dos final que recull la tradici\u00f3 m\u00e9s pura del ballet cl\u00e0ssic.<\/p>\n<p>\u25baEl tema immortal de l\u2019amor, la lluita de forces entre el mal i la bellesa, els decorats m\u00e0gics, els sumptuosos vestits i una indiscutible varietat de danses fan d\u2019aquest ballet un espectacle ineludible i una invitaci\u00f3 a evadir-se del m\u00f3n real i deixar-se enlluernar pels somnis.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u25ba<strong>Kader Belarbi<\/strong><\/p>\n<p>\u25ba<em>\u00a0<\/em>Despr\u00e9s de formar-se a l\u2019\u00c9cole de danse de l\u2019Op\u00e9ra de Paris, l\u2019any 1980 ingress\u00e0 al ballet principal. L\u2019any 1989 va aconseguir l\u2019atenci\u00f3 del sector en esdevenir el ballar\u00ed principal en el ballet\u00a0<em>La bella dorment,\u00a0<\/em>amb coreografia de Rudolf Nur\u00e9iev. Dinou anys despr\u00e9s, s\u2019acomiad\u00e0 del Ballet de l\u2019\u00f2pera de Par\u00eds amb\u00a0<em>Signes<\/em>\u00a0de Carolyn Carlson. Obert a tots els estils, ha interpretat ballets del repertori de l\u2019\u00f2pera de Par\u00eds, aix\u00ed com dansa contempor\u00e0nia. Des de l\u2019any 2012 \u00e9s el director de dansa del Th\u00e9\u00e2tre du Capitole. Com a core\u00f2graf ha signat m\u00e9s de quaranta ballets.<\/p>\n<p>\u25ba<em>\u00a0<\/em><strong>Ballet del Th\u00e9\u00e2tre du Capitole<\/strong><\/p>\n<p>\u25ba<em>\u00a0<\/em>L\u2019actual projecte art\u00edstic del ballet, dirigit per Kader Belarbi, \u00e9s dotar al ballet d&#8217;un ampli repertori cl\u00e0ssic i obrir la companyia mitjan\u00e7ant la diversificaci\u00f3 dels seus repertoris, per\u00f2 tamb\u00e9 promoure l&#8217;expansi\u00f3 del seu p\u00fablic, la seva inclusi\u00f3 a la regi\u00f3 i la seva influ\u00e8ncia internacional. Tradici\u00f3 i modernitat resumeixen la vocaci\u00f3 del Ballet du Capitole. Amb 35 ballarins de 12 nacionalitats diferents, ofereix, temporada rere temporada, el reflex d&#8217;un ballet viu, en sintonia amb els temps, obert a tothom. Recentment, el Th\u00e9\u00e2tre du Capitole, ha rebut un segell nacional del Ministeri de Cultura del Govern franc\u00e8s, motiu pel qual ha estat designat \u2018Op\u00e9ra Nacional\u2019.<\/p>\n<p>\u25ba<strong>\u00a0Marius Stighorst<\/strong><\/p>\n<p>\u25baActualment, \u00e9s el director de l\u2019Orchestre Symphonique d\u2019Orl\u00e9ans, c\u00e0rrec que ocupa des de l\u2019any 2014. A m\u00e9s, l\u2019any 2019 va ser nomenat professor a la Staatliche Hochschule f\u00fcr Musik de Friburg (Alemanya). Entre els anys 2009 i 2019 va ser director assistent de l\u2019Op\u00e9ra National de Paris, entre d\u2019altres. Estudi\u00e0 piano i composici\u00f3 a Karlsruhe, posteriorment va obtenir les beques de la fundaci\u00f3 Studienstiftung des Deutschen Volkes i de l\u2019Associaci\u00f3 Wagner de Bayreuth. Entre els anys 2001 i 2004 va ser el segon Kapellmeister de Graz.<\/p>\n<p>\u25ba<em>\u00a0<\/em><strong>Canvis en l\u2019aforament<\/strong><\/p>\n<p>\u25baA partir d\u2019<em>El Trencanous<\/em>, el\u00a0<strong>Gran Teatre del Liceu redueix el seu aforament a un 70%,\u00a0<\/strong>aplicant les noves mesures sanit\u00e0ries anunciades recentment pel Govern de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n<p>\u25baPer tal de complir amb el l\u00edmit establert, s\u2019ha tancat la venda de les funcions d\u2019<em>El Trencanous\u00a0<\/em>(excepte els dies 30 de desembre i 3 gener)<em>\u00a0<\/em>i del recital de Javier Camarena perqu\u00e8 ja compten amb una ocupaci\u00f3 completa. En el cas d\u2019aquelles funcions que sobrepassen el 70%, el Liceu cancel\u00b7la les reserves pendents de confirmaci\u00f3 per tal de prioritzar el p\u00fablic que ha comprat entrada. En aquests dies concrets que l\u2019ocupaci\u00f3 actual supera el nou l\u00edmit perm\u00e8s, tamb\u00e9 es realitzaran ajustaments per tal de mantenir l\u2019aforament al 70%, oferint a aquells espectadors situats al quart i cinqu\u00e8 pis un canvi de dia amb localitats de major visibilitat.<\/p>\n<p>\u25baTots aquells espectadors que no puguin assistir a alguna funci\u00f3 per motius relacionats amb la pand\u00e8mia, el Liceu posa a disposici\u00f3 un xec regal que es podr\u00e0 bescanviar per qualsevol espectacle programat pel Gran Teatre del Liceu amb localitats disponibles.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u25baUns dels t\u00edtols cl\u00e0ssics de Nadal,\u00a0El Trencanous\u00a0de\u00a0Piotr \u00cdllitx Txaikovski, s\u2019apodera del\u00a0Gran Teatre del Liceu\u00a0amb el\u00a0Ballet del Th\u00e9\u00e2tre du Capitole de Toulouse\u00a0del\u00a028 de desembre\u00a0al\u00a04 de gener, en un total de 6 funcions. Veritable s\u00edmbol musical i una de les partitures m\u00e9s populars del compositor, molts dels seus n\u00fameros s\u00f3n himnes per a la posteritat: el\u00a0Vals de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":72313,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12789","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12789","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12789"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12789\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":72953,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12789\/revisions\/72953"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/72313"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12789"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12789"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}