![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/ARNAU-REVISTA-PREMIS-1-400x352-1.png\")
<\/p>\nDurant els darrers 20 anys el pa\u00eds ha estat testimoni de l’aparici\u00f3 d’un gran nombre de centres de formaci\u00f3 d’int\u00e8rprets de teatre musical d’alt nivell. Pr\u00e0cticament la totalitat d’aquests a Barcelona, malauradament, tot i que aix\u00f2 seria tema per un altre debat. Sense cap mania podem considerar que vivim una edat d’or pel que fa a la bona formaci\u00f3 t\u00e8cnica dels int\u00e8rprets del g\u00e8nere. La immensa majoria d’ells han pogut instruir-se en algun d’aquests nous centres adquirint les eines necess\u00e0ries per excel\u00b7lir en l’art interpretatiu del teatre musical. Una disciplina, aquesta, de les m\u00e9s completes i exigents que pot portar a terme un actor o actriu, ho sabem prou b\u00e9. Ara b\u00e9, uns grans int\u00e8rprets han de tenir al seu abast un repertori que els faci brillar a ells i que pugui brillar, tamb\u00e9, gr\u00e0cies a la seva interpretaci\u00f3. On s’apr\u00e8n a escriure teatre musical?<\/p>\n
No \u00e9s un tema menor, de fet \u00e9s el tema fonamental que ho vertebra tot, que dona sentit als int\u00e8rprets i que t\u00e9 el potencial per continuar interpel\u00b7lant la societat aportant-hi mirades, experi\u00e8ncies i emocions que col\u00b7lectivament considerem de gran valor. Hem normalitzat la importaci\u00f3 continuada de repertori d’altres tradicions i tot i l’esfor\u00e7 admirable de petites companyies, i alguna de m\u00e9s gran, no hem sabut gestar una tradici\u00f3 ferma de teatre musical catal\u00e0. I quan parlo de teatre musical catal\u00e0 em refereixo, per descomptat, al teatre musical en catal\u00e0.<\/p>\n
Fer teatre musical, crear-lo, \u00e9s posar m\u00fasica a obres teatrals?<\/p>\n
Podem partir de la base que tot text \u00e9s musicable i que, de la mateixa manera, a tota melodia possible podem adaptar-hi, amb m\u00e9s o menys encert literari, un text creat per l’ocasi\u00f3 que s’adeq\u00fci al ritme sil\u00b7l\u00e0bic que proposa el tra\u00e7 mel\u00f2dic. Aix\u00f2 \u00e9s talment com ho exposo, encara que als profans en la mat\u00e8ria pugui sorprendre’ls. Podr\u00edem agafar un diccionari, un discurs pol\u00edtic, un tuit, un diari o aquest mateix article i musicar-lo de dalt a baix essent respectuosos amb l’accentuaci\u00f3 interna de les paraules i fins i tot, depenent del talent del compositor que ho port\u00e9s a terme, hi albirar\u00edem algun fragment mel\u00f2dic prou reeixit. De la mateixa manera, tamb\u00e9 \u00e9s possible d’inserir un nou text a una melodia, vocal o no, creada amb anterioritat. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 no est\u00e0 tan allunyada d’una pr\u00e0ctica prou recurrent al teatre musical aut\u00f2cton. A Catalunya hem tingut grans adaptadors que han sabut traslladar repertori gestat en altres lleng\u00fces cap a la llengua catalana. Si b\u00e9 \u00e9s cert que aquesta m\u00fasica, la m\u00fasica original d’aquestes obres, \u00e9s m\u00fasica concebuda per ser cantada i ja t\u00e9 un text que en determina l’estructura i la sem\u00e0ntica, tamb\u00e9 \u00e9s veritat que l’ofici d’adaptador, en bona mesura, acaba consistint en buscar un equilibri i un encaix entre m\u00fasica i paraules. \u00c9s possible de fer, certament, i els adaptadors han fet proeses, per\u00f2 ja us sonar\u00e0 all\u00f2 de \u00abtraduttore, traditore\u00bb, hi ha el que hi ha.<\/p>\n
<\/p>\n
Si tot text \u00e9s musicable i es pot inserir text en tota melodia, i permeteu-me que faci la vista grossa i em salti tots els matisos possibles, per quin motiu no hem acabat de reeixir en aquesta empresa? Si tenim grans dramaturgs, que els tenim, i tenim grans compositors, que hi s\u00f3n, i la creaci\u00f3 de gran repertori de teatre musical se’ns ha resistit, \u00e9s que ens falta alguna cosa important i, de fet, fonamental. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que escriure obres de teatre musical \u00e9s molt m\u00e9s que musicar un text teatral, \u00e9s molt m\u00e9s que inserir can\u00e7ons entre text declamat, \u00e9s una possibilitat creativa que va molt m\u00e9s enll\u00e0 del teatre i de la m\u00fasica com a expressions aut\u00f2nomes. Cal prendre consci\u00e8ncia d’aquesta singularitat i cultivar per sobre de tot, com deia el gran mestre del g\u00e8nere, la consci\u00e8ncia i la comprensi\u00f3 de la dramat\u00fargia musical.<\/p>\n
Al pa\u00eds hi tenim genis que han excel\u00b7lit en aquest comprom\u00eds, el d’entrella\u00e7ar el drama i la m\u00fasica, per\u00f2 han estat poca cosa m\u00e9s que albiraments puntuals. Cal generar tradici\u00f3, h\u00e0bit, const\u00e0ncia i un repertori que pugui arrelar a la societat com ho han fet aquells de qui ara importem les obres. Aix\u00f2, com va passar 20 anys enrere amb les t\u00e8cniques interpretatives, implica forjar una din\u00e0mica pedag\u00f2gica que ho possibiliti i ho incentivi.<\/p>\n
Als centres d’ensenyament dram\u00e0tic hi ha assignatures que abordin la dramat\u00fargia musical? Hi ha espais d’aprenentatge que aportin als llibretistes del futur el coneixement sobre el funcionament de l’engranatge musical? Als plans d’estudi teatrals ofereixen la possibilitat de rebre algun mestratge sobre la singularitat liter\u00e0ria del text destinat a ser cantat? \u00a0Al mateix temps, aquells qui es formen en l’art de la composici\u00f3, als conservatoris o escoles de m\u00fasica, reben lli\u00e7ons sobre el funcionament del cant en les seves diverses t\u00e8cniques? Se’ls instrueix sobre la transfiguraci\u00f3 del text teatral al text musical? Adquireixen nocions sobre m\u00e8trica, rima, estructura, fraseig o qualsevol altre par\u00e0metre literari que ha de dialogar, en aquest disciplina que ens incumbeix, amb la m\u00fasica?<\/p>\n
Al marge d’il\u00b7lustres excepcions, la resposta a totes aquestes preguntes \u00e9s l’evid\u00e8ncia palm\u00e0ria d’una manca sorprenent de di\u00e0leg entre aquests dos \u00e0mbits de coneixement que la institucionalitzaci\u00f3 de l’ensenyament ha separat encara m\u00e9s. Les causes d’aquesta dist\u00e0ncia requeririen una an\u00e0lisi a part, per\u00f2 crec que \u00e9s just que aquells qui ens movem permanentment entre ambdues disciplines exposem la necessitat imperiosa de tornar a aproximar l’excel\u00b7l\u00e8ncia d’aquests dos terrenys creatius cap a un de sol que els elevi.<\/p>\n
Ara que ja tenim les eines per interpretar el teatre musical brodant l’excel\u00b7l\u00e8ncia, continuarem explicant les hist\u00f2ries dels altres, per molt bones i atractives que siguin, o comen\u00e7arem a compartir tamb\u00e9 les nostres inquietuds creatives i humanes amb la mateixa exig\u00e8ncia que ha assolit el terreny interpretatiu?<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/ARNAU-REVISTA-PREMIS-2-400x327-1.png\")
<\/p>\n
Arnau Tordera I<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Durant els darrers 20 anys el pa\u00eds ha estat testimoni de l’aparici\u00f3 d’un gran nombre de centres de formaci\u00f3 d’int\u00e8rprets de teatre musical d’alt nivell. Pr\u00e0cticament la totalitat d’aquests a Barcelona, malauradament, tot i que aix\u00f2 seria tema per un altre debat. Sense cap mania podem considerar que vivim una edat d’or pel que fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":72479,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-14430","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14430","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14430"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14430\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73473,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14430\/revisions\/73473"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/72479"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14430"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14430"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14430"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}