{"id":14442,"date":"2022-12-04T20:52:31","date_gmt":"2022-12-04T19:52:31","guid":{"rendered":"http:\/\/teatremusical.cat\/?p=14442"},"modified":"2026-07-22T10:29:14","modified_gmt":"2026-07-22T08:29:14","slug":"la-nuria-i-el-teatre-musical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2022\/12\/04\/la-nuria-i-el-teatre-musical\/","title":{"rendered":"La N\u00faria i el teatre musical"},"content":{"rendered":"

Per a la N\u00faria, el teatre musical era una de les expressions art\u00edstiques m\u00e9s completes. Tamb\u00e9, salvant les dist\u00e0ncies, ho era l’\u00f2pera. Ella, que comen\u00e7\u00e0 la carrera professional a dues de les grans institucions teatrals del seu temps: l’Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona, i el Teatre Experimental Catal\u00e0, aviat es dirig\u00ed al m\u00f3n de la can\u00e7\u00f3 gr\u00e0cies a la recomanaci\u00f3 de l’Antoni Ros Marb\u00e0, per\u00f2 mai va deixar d’abocar tota la seva expertesa en actuaci\u00f3 al m\u00f3n de la m\u00fasica. Amb l’expressi\u00f3 de la veu, amb el gest, amb la postura, amb la coreografia, i amb una acurada posada en escena teatralitzada, molt visual, que la convert\u00ed en una de les primeres cantants catalanes que empra el Videoclip com a eina comunicativa. Nogensmenys ella mateixa s’invent\u00e0 aquest concepte de cantatriu, que \u00e9s una cantant amb dots esc\u00e8niques desenvolupades. Un tot.<\/span><\/p>\n

No \u00e9s gens estrany, doncs, que alg\u00fa com ella que se sent segur\u00edssima sobre els escenaris, i que aboca a la veu i a l’entonaci\u00f3 tot el sentiment i l’afectaci\u00f3 necess\u00e0ria, tingui en el teatre musical, especialment en la com\u00e8dia musical, un dels seus cavalls de batalla que la situen al capdavant d’aquest g\u00e8nere al pa\u00eds, especialment durant els anys setanta i vuitanta. I en aquest \u00e0mbit, la prefer\u00e8ncia per la com\u00e8dia musical i els cuplets que, finalment, no deixen de ser un dels g\u00e8neres que requereixen m\u00e9s dots teatrals. Per la picaresca, pels registres i jocs vocals.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Llavors, la N\u00faria ja ha conegut Nova York almenys en dues ocasions, i Londres en unes quantes m\u00e9s. Broadway i West End estan en el seu punt de mira. Ha conegut Duke Ellington i Ella Fitzgerald, ha cantat al Waldorf Astoria de Nova York, i ja s’ha convertit en la veu del jazz a Catalunya. La Feliu decidir\u00e0, doncs, des del primer moment interpretar en catal\u00e0 algunes can\u00e7ons de cinema. El primer disc dedicat al cinema ja inclou peces dels films \u00abUna Historia De Amor\u00bb, \u00abThe Sandpiper\u00bb, \u00abCopacabana Palace\u00bb, un film on la m\u00fasica de Jobim ja hi tenia molt protagonistme, i \u00abLos insaciables\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n

No ho deixaria mai, tot i que la combinaci\u00f3 heterog\u00e8nia de la Feliu fa que un any rere un altre es publiquin treballs que van des d’Espriu a can\u00e7ons de la resist\u00e8ncia francesa, del cinema al jazz, i del cuplet a Apel\u00b7les Mestres, al costat de can\u00e7ons creades especialment per a ella. Entre aquesta producci\u00f3 vast\u00edssima, hi destaquen, de tant en tant, aquesta gran prefer\u00e8ncia de la N\u00faria pel teatre musical, al qual accedeix tant des de la vessant holliwoodiana com des de la tradici\u00f3 de la com\u00e8dia musical catalana. \u00c9s aquest coneixement extens del g\u00e8nere que t\u00e9 la N\u00faria, que li permet crear peces d’exquisida dicci\u00f3 i bellesa, com \u00e9s tot el disc. Te per tots, amb un conegut Medley sobre Broadway, i que inclouen meravelles com Quan tu somrius, Te per dos, Els lil\u00e0s floreixen… fins a la culminaci\u00f3 que representa Cinema ranci, cinema d’avui, on els musicals tamb\u00e9 hi tenen un pes i prefer\u00e8ncia important. \u00c9s en aquest treball on la N\u00faria treu el suc a grans peces com Lili Marlene, Emmanuelle, El Golpe, M\u00e9s enll\u00e0 d’on hi ha l’iris, No s\u00e9 com estimar-lo… que constitueixen alguns dels grans hits de la N\u00faria.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

No deixaria mai d’introduir algunes can\u00e7ons de musicals als treballs posteriors. Sense comptar Els \u00d3scars de la Feliu, que \u00e9s una compilaci\u00f3 de les seves grans peces de teatre musical i cinema, cal destacar les noves interpretacions de la Lili Marlene, Moon River, o El Continental que inclou al disc Per raons sentimentals. I m\u00e9s enll\u00e0 dels discs, l’inter\u00e8s de la N\u00faria per interpretar aquestes peces del teatre musical sobre l’escenari tenen un dels moments culminants en els espectacles de \u00abFollies\u00bb, que sota direcci\u00f3 de l’Enric Maj\u00f3, la N\u00faria programa a la C\u00fapula Venus del Teatre Principal, a inicis dels anys 80. Sense oblidar com aquestes peces constitueixen tamb\u00e9 alguns dels moments televisius m\u00e9s destacats de la cantactriu santsenca, en els seus especials de TVE, en especial Al Caliu de la Feliu. De l’Alfie de Burt Bacharach fins a l’adaptaci\u00f3 Mai no goses de Barbra Streisand, les interpretacions de la N\u00faria de les peces del teatre musical, ja sigui en versi\u00f3 esc\u00e8nica o f\u00edlmica, s\u00f3n sens dubte el referent immediat i principal d’aquest g\u00e8nere al nostre pa\u00eds i la situen com a pionera, trencadora, sofisticada i iniciadora d’una escola necess\u00e0ria a Catalunya, de la que beuen des de Dagoll Dagom a Manu Guix.\u00a0<\/span><\/p>\n

Albert Torras.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a la N\u00faria, el teatre musical era una de les expressions art\u00edstiques m\u00e9s completes. Tamb\u00e9, salvant les dist\u00e0ncies, ho era l’\u00f2pera. Ella, que comen\u00e7\u00e0 la carrera professional a dues de les grans institucions teatrals del seu temps: l’Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona, i el Teatre Experimental Catal\u00e0, aviat es dirig\u00ed al m\u00f3n de la can\u00e7\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":72483,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-14442","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14442","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14442"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14442\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73292,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14442\/revisions\/73292"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/72483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14442"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14442"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14442"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}