{"id":14448,"date":"2022-12-04T20:56:32","date_gmt":"2022-12-04T19:56:32","guid":{"rendered":"http:\/\/teatremusical.cat\/?p=14448"},"modified":"2026-07-22T10:35:36","modified_gmt":"2026-07-22T08:35:36","slug":"catalunya-terra-de-teatre-musical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2022\/12\/04\/catalunya-terra-de-teatre-musical\/","title":{"rendered":"Catalunya, terra de teatre musical"},"content":{"rendered":"

Avui celebrem els primers premis de teatre musical de la hist\u00f2ria de Catalunya. \u201cTeatre musical a Catalunya? Per\u00f2 si \u00e9s una invenci\u00f3 de quatre dies<\/span>\u201d. <\/span><\/i>Aquesta \u00e9s una idea que s\u2019ha repetit moltes vegades per\u00f2 en investigar curosament la hist\u00f2ria del teatre musical catal\u00e0 aquest prejudici s\u2019engruna.\u00a0<\/span><\/p>\n

Caldria definir la mat\u00e8ria en q\u00fcesti\u00f3: Qu\u00e8 \u00e9s teatre musical? Les definicions que ens ofereixen els diversos diccionaris ja van quedar obsoletes a finals del segle XX. Despr\u00e9s d\u2019analitzar-les detalladament he pogut crear la descripci\u00f3 que us proposo a continuaci\u00f3; una definici\u00f3\u00a0 oberta, acollidora i sense discriminacions: <\/span>Representaci\u00f3 esc\u00e8nica de qualsevol g\u00e8nere, cantada en directe pels int\u00e8rprets acompanyats d\u2019una formaci\u00f3 musical, o no, la qual no \u00e9s espec\u00edfica, per\u00f2 s\u00ed adequada al format i a l\u2019estil de la m\u00fasica creada, o no, per a l\u2019espectacle. Habitualment s\u2019hi uneixen diferents disciplines esc\u00e8niques, t\u00e8cniques, pl\u00e0stiques i musicals formant aix\u00ed un espectacle total<\/span><\/i>. Dins aquesta definici\u00f3 hi caben les anacr\u00f2niques separacions classistes o comercials del que en termes gen\u00e8rics \u00e9s el mateix: explicar una hist\u00f2ria amb m\u00fasica, cant i teatre (\u00f2pera, drama per m\u00fasica, drama musical, farsa musical, com\u00e8dia musical, sarsuela, \u00f2pera rock, sarsuela rock, teatre l\u00edric, obra de teatre amb can\u00e7ons, singspiel, teatre musical, opereta, rondalla l\u00edrica, sainet l\u00edric, revista, cabaret, entre altres). El quid de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s trobar un \u00fanic terme que en lloc de dividir uneixi el mateix concepte, un de sol.<\/span><\/p>\n

Fa 314 anys el teatre cantat ja s\u2019escenificava als escenaris catalans i dic \u201cescenaris\u201d, per marcar un punt de partida, ja que anteriorment a fora dels espais teatrals els<\/span> joglars ja<\/span> escenificaven hist\u00f2ries cantades.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00c9s conegut que a la Llotja del Mar de Barcelona a principis d\u2019agost del 1708 hi va haver una representaci\u00f3 de cambra de l\u2019\u00f2pera <\/span>Il pi\u00f9 bel nome, <\/span><\/i>aquest fet va obrir el cam\u00ed perqu\u00e8 s\u2019iniciessin les temporades estables d\u2019\u00f2pera a Barcelona l\u2019any 1750. Un segle despr\u00e9s es va programar a Barcelona la primera temporada de sarsuela.<\/span><\/p>\n

\u00c9s de just\u00edcia mencionar el paper important i destacat que va tenir el teatre m\u00e9s antic de la ciutat: el Teatre de la Santa Creu, altrament dit Teatre de Barcelona o Casa de com\u00e8dies; \u00e9s a dir, el Teatre Principal de Barcelona, inaugurat el 1603 tot i que tenim const\u00e0ncia de la seva\u00a0 programaci\u00f3 des del 1597; actualment est\u00e0 tancat. All\u00e0 se n\u2019hi va fer molt de teatre amb m\u00fasica.<\/span><\/p>\n

No podem oblidar la figura de Josep Anselm Clav\u00e9: poeta, compositor, director musical i pol\u00edtic.\u00a0 Clav\u00e9 va ser un dels compositors que va escriure de forma biling\u00fce. La seva obra <\/span>L’Aplec del Remei<\/span><\/i> o <\/span>La M\u00fatua de Socors<\/span><\/i> (1858)<\/span> \u00e9s a hores d\u2019ara la primera partitura completa que es conserva d\u2019una obra de teatre musical en catal\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n

A finals del segle XIX trobem el Teatre L\u00edric d\u2019Enric Morera, una iniciativa que volia crear un patrimoni l\u00edric catal\u00e0 que fes front al patrimoni dels g\u00e8neres castellans. Aquesta tasca es va desenvolupar d\u2019una forma discontinua al Teatre T\u00edvoli, al Teatre Principal i dins i fora dels Espectacles-Audicions Graner. El primer muntatge de Morera va ser l’any 1894 amb l\u2019obra <\/span>Jes\u00fas de Natzaret<\/span><\/i>, amb lletra d’\u00c0ngel Guimer\u00e0 \u2013 Ja veieu que la relaci\u00f3 de l\u2019immortal poeta \u00c0ngel Guimer\u00e0 amb el teatre musical tampoc t\u00e9 quatre dies \u2013.\u00a0<\/span><\/p>\n

Morera va col\u00b7laborar amb les primeres figures del moment com per exemple Santiago Rusi\u00f1ol a <\/span>L\u2019alegria que passa <\/span><\/i>(1899) per la companyia de Teatre \u00cdntim d’Adri\u00e0 Gual. Aquesta obra ser\u00e0 versionada per Dagoll Dagom aquesta nova temporada 2022-23.\u00a0<\/span><\/p>\n

El 12 d\u2019octubre del 1901 va n\u00e9ixer l\u2019Associaci\u00f3 Wagneriana de Barcelona, una de les primeres del m\u00f3n. Entre altres va realitzar l\u2019edici\u00f3 al catal\u00e0 de tractats te\u00f2rics i dels llibrets de les \u00f2peres de Wagner.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El<\/span> 1910, 1914 i 1922 van ser les darreres temporades l\u00edriques al Teatre Espanyol, al Granvia, al Nou i al T\u00edvoli. Aquestes tres temporades van ser tirades endavant a t\u00edtol personal, sense l\u2019ajuda de cap instituci\u00f3. Durant aquest per\u00edode les novetats es trobaven al Paral\u00b7lel on la sardana convivia amb els nous ritmes: tango, pasdoble, cuplet i jazzband. Amb l\u2019evoluci\u00f3 de la nova classe socials treballadora van n\u00e9ixer nous p\u00fablics i nou repertori. El cuplet i la sarsuela van esdevenir un \u00e8xit, tant que encara avui la mem\u00f2ria popular conserva algunes d\u2019aquelles lletres i melodies que nom\u00e9s s\u2019apagarien, igual que les marquesines dels teatres, pels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola.<\/span><\/p>\n

Serien t<\/span>emps de repressi\u00f3 per a la cultura catalana, d\u2019aquells anys podem trobar la reposici\u00f3 al Liceu d\u2019 <\/span>El giravolt de maig <\/span><\/i>de Toldr\u00e0 i Carner<\/span> (1938) i la veu de Salvador Escamilla que als anys 60<\/span> enregistrava en catal\u00e0 i per primera vegada alguns dels temes m\u00e9s representatius del musical americ\u00e0: <\/span>West Side Story<\/span><\/i>, <\/span>My Fair Lady, Oklahoma!, Porgy & Bess, Doctor Dolittle o Mary Poppins<\/span><\/i>. El 1965 a La Cova del Drac va haver-hi una resist\u00e8ncia cultural amb els integrants de La Nova Can\u00e7\u00f3, el jazz i els espectacles teatrals de petit format signats per Maria Aur\u00e8lia Capmany i Josep Anton Codina.<\/span><\/p>\n

Cal destacar la N\u00faria Feliu que amb la seva frase \u201cen catal\u00e0 es pot cantar tot\u201d va ser la primera en enregistrar temes de musicals amb m\u00fasica i lletra d\u2019 Stephen Sondheim com <\/span>Follies<\/span><\/i> i <\/span>Company<\/span><\/i>; tamb\u00e9 va recuperar els cuplets catalans i va participar i enregistrar el disc d\u2019un dels \u00e8xits importants del teatre musical catal\u00e0 <\/span>El retaule del flautista<\/span><\/i> de Jordi Teixidor i Carles Berga.\u00a0 Qui tamb\u00e9 va retrobar els cuplets catalans va ser la Mary Santpere que va fer un homenatge al seu pare, Josep Santpere, el rei del Paral\u00b7lel.<\/span><\/p>\n

A la d\u00e8cada dels 70 ens arriba la primera \u201c\u00f2pera rock\u201d catalana<\/span> Granja animal <\/span><\/i>(1976) de la m\u00e0 de Joan Vives i Llu\u00eds M. Ros; la primera versi\u00f3 en catal\u00e0 de <\/span>The Rocky Horror Show<\/span><\/i> (1977) dirigida per Ventura Pons i adaptada al catal\u00e0 per Narc\u00eds Comadira; la primera \u201csarsuela rock\u201d <\/span>Don Jaume <\/span><\/i>el Conquist<\/span><\/i>ador <\/span><\/i>(1978) de la m\u00e0 de La Trinca. Fins i tot al Teatre Lliure s\u2019hi podien veure musicals: <\/span>La bella Helena, Fulgor i mort de Joaqu\u00edn Murieta, Company<\/span><\/i>;<\/span> alguns d\u2019ells amb orquestra pr\u00f2pia.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Dagoll Dagom companyia creada el 1974 va <\/span>renovar el seu estil i va fer cam\u00ed c<\/span>ap al teatre musical adaptant i fent espectacles musicals propis en catal\u00e0 i traduint-los al castell\u00e0 per a l\u2019estat espanyol. A Dagoll han treballat amb molts m\u00fasics diferents, i han arrasat amb<\/span> Mar i cel<\/span><\/i> i <\/span>Flor de nit<\/span><\/i>, musicats per Albert Guinovart. Han provat molts registres dins el teatre musical, des del de la revista gal\u00e0ctica de <\/span>Nit de Sant Joan<\/span><\/i>, a la inspiraci\u00f3 dels c\u00f2mics de Lauzier a <\/span>Glups!!<\/span><\/i> i <\/span>Cacao<\/span><\/i>, revisitant les operetes com <\/span>El Mikado<\/span><\/i>, <\/span>Els Pirates<\/span><\/i> i La <\/span>Perritxola<\/span><\/i> o agafant can\u00e7ons catalanes i fent espectacles com <\/span>Cop de Rock<\/span><\/i> o <\/span>Maremar<\/span><\/i>; entre moltes altres fites aconseguides en gaireb\u00e9 50 anys de companyia.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Menci\u00f3 destacada a l\u2019equip\u00a0 format per \u00c0ngels Gonyalons, Ricard Reguant i Coco Comin creant molts espectacles musicals de Broadway o del West End als 90 com <\/span>Snoopy<\/span><\/i>,<\/span> Estan tocant la nostra can\u00e7\u00f3<\/span><\/i>, <\/span>Memory<\/span><\/i>, <\/span>Germans de Sang<\/span><\/i> o <\/span>Tots dos, <\/span><\/i>produ\u00efts per Focus. I evidentment tamb\u00e9 per Mario Gas el director dels Sondheim\u2019s a Catalunya, <\/span>Golfos de Roma<\/span><\/i>, <\/span>Sweeney Todd: el barber diab\u00f2lic del carrer Fleet<\/span><\/i>, <\/span>A Little Night Music<\/span><\/i>, <\/span>Follies<\/span><\/i> i molts t\u00edtols d\u2019altres autors. Nom\u00e9s ell t\u00e9 l\u2019honor d\u2019haver gestat aquell <\/span>Sweeney<\/span><\/i> que va commoure al gran Stephen Sondheim.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Que hagin aconseguit grans fites t<\/span>enim les moltes companyies i sales de petit format. La Cova del Drac, La C\u00fapula Venus, a la Sala Versus, i despr\u00e9s al Teatre Gaud\u00ed\u00a0 o al Mald\u00e0, entre altres, han vist n\u00e9ixer companyies com El musical m\u00e9s petit, Egos Teatre, La Barni, Els Pirates, i tantes companyies fugaces que han portat grans t\u00edtols a petites sales, sempre en catal\u00e0, per contrarestar la recent tend\u00e8ncia castellana del gran format que pren la ciutat Barcelona com<\/span> un banc de proves per tenir<\/span> l\u2019espectacle rod\u00f3 per estrenar a la Gran Via de Madrid.\u00a0<\/span><\/p>\n

Un dels darrers episodis m\u00e9s sonats del teatre musical catal\u00e0 el va protagonitzar la cr\u00edtica, en els premis que anualment s\u2019atorguen. Va fer un \u201creconeixement ex aequo\u201d a un musical i a una actriu \u201cper no nominar a segons qu\u00e8\u201d. Potser ens caldria una cr\u00edtica especialitzada en teatre musical i que a m\u00e9s de trobar els \u201cqu\u00e8\u201d de l\u2019escena, tamb\u00e9 pogu\u00e9s trobar els \u201cqu\u00e8\u201d de les lletres, de l\u2019escriptura musical, dels arranjaments i de totes les disciplines que s\u2019uneixen en un espectacle musical.<\/span><\/p>\n

Avui 21 de novembre de 2022 despr\u00e9s de tota aquesta hist\u00f2ria crec que tocava que el teatre musical catal\u00e0 tingu\u00e9s uns premis per visibilitzar la feina de molts professionals que nit rere nit fan l\u2019espectacle multidisciplinari que sempre ha caracteritzat el teatre musical. Llarga vida al teatre i al teatre musical catal\u00e0.<\/span><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui celebrem els primers premis de teatre musical de la hist\u00f2ria de Catalunya. \u201cTeatre musical a Catalunya? Per\u00f2 si \u00e9s una invenci\u00f3 de quatre dies\u201d. Aquesta \u00e9s una idea que s\u2019ha repetit moltes vegades per\u00f2 en investigar curosament la hist\u00f2ria del teatre musical catal\u00e0 aquest prejudici s\u2019engruna.\u00a0 Caldria definir la mat\u00e8ria en q\u00fcesti\u00f3: Qu\u00e8 \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":38655,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-14448","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14448"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14448\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73479,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14448\/revisions\/73479"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38655"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}