{"id":16944,"date":"2024-04-30T00:00:00","date_gmt":"2024-04-29T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/teatremusical.cat\/?p=16944"},"modified":"2026-07-22T10:36:31","modified_gmt":"2026-07-22T08:36:31","slug":"dagoll-dagom-50-anys-de-compromis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2024\/04\/30\/dagoll-dagom-50-anys-de-compromis\/","title":{"rendered":"Dagoll Dagom: 50 anys de comprom\u00eds."},"content":{"rendered":"

Antoni Font-Mir: Doctorand en estudis teatrals per la UAB, M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB i llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona i director de endesarrollo.dev\/teatremusical\/.<\/p>\n\n\n\n

Avui, trenta d\u2019abril de 2024, fa cinquanta anys que Dagoll Dagom s\u2019estrenava als escenaris.<\/p>\n\n\n\n

Situem-nos a la Catalunya de 1970. Frederic Roda<\/strong> volia fer teatre universitari contemporani i en catal\u00e0. Amb aquesta idea, el vint-i-tres de desembre d\u2019aquell mateix any va crear el Nou grup de teatre universitari <\/strong>(NGTU), un grup d\u2019actors no professionals units per la ideologia d\u2019esquerres. El grup es va dissoldre el 1973 i molts dels seus membres van seguir el cam\u00ed de l\u2019anomenat teatre independent.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta dissoluci\u00f3 va portar un dels actors del grup, el desaparegut director teatral Joan Oll\u00e9<\/strong>, a fundar-ne un de nou: Dagoll Dagom<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El nom de Dagoll Dagom<\/strong> va n\u00e9ixer al bar Guit\u00f3, <\/strong>a la Gran Via cantonada amb el carrer Villarroel de Barcelona. El nom era el seu crit de guerra infantil, les paraules que emprava per a tot el que li servia per dibuixar i escriure.<\/p>\n\n\n\n

\u00abYo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos\u00bb<\/strong>, \u00e9s una frase de La hija del aire<\/em><\/strong> de Calder\u00f3n de la Barca; \u00e9s tamb\u00e9 el t\u00edtol d\u2019un llibre de poesies de Rafael Alberti<\/strong> escrit el 1929; i el primer espectacle de Dagoll Dagom. <\/strong>Un espectacle po\u00e8tic estrenat el trenta d\u2019abril del 1974a la Sala Miriam de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"
Cartell de l’espectacle, 1974.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de l’espectacle, 1975.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de l’espectacle, 1977.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Un any despr\u00e9s, el vint-i-cinc de maig del 1975, el grup va estrenar Nocturn per a acordi\u00f3<\/em>,<\/strong> amb textos de Joan Salvat Papasseit<\/strong>, i tamb\u00e9 un espectacle po\u00e8tic amb can\u00e7ons de Ramon Muntaner, Quico Romeu, Lisard Paz, Llu\u00eds Llach i Rafael Subirachs.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Joan Oll\u00e9 <\/strong>a Nocturn per a acordi\u00f3<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El 1977 Dagoll Dagom estrenava No hablar\u00e9 en clase<\/em><\/strong>, de Joan Oll\u00e9<\/strong> i Josep Parramon<\/strong>. All\u00e0 van comen\u00e7ar a passar fets que canviarien per sempre el rumb del grup. Aquella obra s\u2019havia de representar un \u00fanic cap de setmana a l\u2019Alian\u00e7a del Poble Nou de Barcelona, per\u00f2 despr\u00e9s de la publicitat que li va suposar la publicaci\u00f3 als diaris de l\u2019esquela amb el t\u00edtol de l\u2019obra \u2014i havent superat la censura, finalment, al tercer intent\u2014 en van demanar prop de 265 representacions per tot l\u2019estat espanyol.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Pepe Rubianes<\/strong> i Joan Llu\u00eds Bozzo<\/strong> a una escena de No hablar\u00e9 en clase<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Potser sense saber-ho, la companyia agafava el rumb professional i molts dels int\u00e8rprets que l\u2019havien estrenada, no podien mantenir aquell comprom\u00eds amb l\u2019espectacle i van haver de buscar nova gent. Una d\u2019aquestes incorporacions va ser Anna Rosa Cisquella<\/strong>. Un mes despr\u00e9s, el quatre de juliol de 1977, va entrar Miquel Periel<\/strong> i l\u2019u de gener de 1978 va entrar Joan Llu\u00eds Bozzo<\/strong>, que substitu\u00efa Josep Parramon, el qual anava a fer el servei militar \u2014Bozzo ja l\u2019havia fet a Ceuta.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed es va formar el nucli amb Cisquella, Periel i Bozzo,<\/strong> que ja havien tingut uns antecedents teatrals comuns: Bozzo havia dirigit unes Troianes <\/em>en qu\u00e8 hi havia actuat Cisquella. Un cop acabada una de les funcions li van presentar Miquel Periel, que treballaria amb ell un temps despr\u00e9s fent de pirata i Don Carles en una adaptaci\u00f3 de teatre de text de Mar i cel <\/em><\/strong>en qu\u00e8 l\u2019escenografia seria de Montse Amen\u00f3s i d\u2019Isidre Prun\u00e9s, \u2014i en les quals Cisquella seria la t\u00e8cnic de llums\u2014. Aix\u00ed doncs, l\u2019equip i l\u2019obra que posarien un pilar mestre a la hist\u00f2ria del teatre musical catal\u00e0 ja estaven junts.<\/p>\n\n\n\n

El darrer dia de No hablar\u00e9 en clase<\/em><\/strong> a Mallorca, Joan Oll\u00e9 va dir que deixava la companyia perqu\u00e8 ell volia dirigir. Va donar una caixeta verda a en Miquel Periel amb 11.240 pessetes i li va dir: \u00abaix\u00f2 \u00e9s Dagoll Dagom.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

En aquells moments feia molts anys que es feia teatre antifranquista i el nou nucli de la companyia volia fer alguna cosa diferent. Mentre eren a Val\u00e8ncia de temporada, es trobaven als matins al bar Roma, a la pla\u00e7a de la Verge o a la de la Mare de D\u00e9u i feien pluja d\u2019idees. All\u00e0 va apar\u00e8ixer el pensament de fer Aloma<\/em>,<\/strong>de Merc\u00e8 Rodoreda, o Les hist\u00f2ries naturals<\/em>,<\/strong>de Joan Perucho, o All\u00f2 que tal vegada s\u2019esdevingu\u00e9<\/em>,<\/strong> de Joan Oliver, i, finalment, la idea de fer un muntatge a partir de contes de Pere Calders<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell d’Antaviana<\/strong><\/em>, 1978<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
L’Arlequ\u00ed d‘Antaviana.<\/em><\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

L\u2019obra es va dir Antaviana<\/strong> i va ser estrenada a la Sala Villarroel de Barcelona el vint-i-set de setembre de 1978. Va ser el primer gran \u00e8xit del teatre catal\u00e0 que ja no tenia una lectura eminentment pol\u00edtica. Eren contes de Pere Calders<\/strong> amb m\u00fasica de Jaume Sisa,<\/strong> que tenien en com\u00fa la visi\u00f3 m\u00e0gica i po\u00e8tica de la quotidianitat. Quan Dagoll Dagom va explicar a Pere Calders que volia ajuntar els seus relats amb la m\u00fasica de Jaume Sisa, Calders els va sorprendre dient que en tenia tots els discos. Sisa, en aquells moments, ja havia enamorat el pa\u00eds amb els \u00e0lbums Qualsevol nit pot sortir el sol <\/em><\/strong>(1975), Galeta gal\u00e0ctica <\/em><\/strong>(1976) i La Catedral<\/em><\/strong> (1977).<\/p>\n\n\n\n

Antaviana <\/em>no nom\u00e9s tenia la po\u00e8tica de Calders i Sisa, tamb\u00e9 tenia fantasia i la m\u00e0gia de Montse Amen\u00f3s<\/strong> i Isidre Prun\u00e9s<\/strong>, que en aquells temps van cosir la m\u00edtica cortina amb cos i \u00e0nima, per crear un espai m\u00e0gic que marcaria per sempre la traject\u00f2ria de la companyia, acompanyats pels germans Castells Planas<\/strong> de Cardedeu.<\/p>\n\n\n\n

Com va dir Xavier F\u00e0bregas, la nit de l\u2019estrena d\u2019Antaviana <\/em><\/strong>va ser \u00abla nit que a Catalunya el teatre catal\u00e0 va fer un gir copernic\u00e0\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Cap al final de la gira d\u2019Antaviana<\/em><\/strong>, tant al Teatre Romea de Barcelona com a Madrid, Dagoll Dagom va provar un nou experiment que consistia a tenir Jaume Sisa i els m\u00fasics en directe. Aix\u00f2 i la can\u00e7\u00f3 que l\u2019Anna Rosa Cisquella sempre cantava a l\u2019escena del sopar de Nadal convertien Antaviana<\/em> en el primer espectacle musical de la companyia. Potser avui, quaranta-sis anys despr\u00e9s, algun director amb prejudicis amb el teatre musical diria que era una obra de teatre amb can\u00e7ons.<\/p>\n\n\n\n

El 1981 el matrimoni format per en Jaume Sisa i Dagoll Dagom creixia a Nit de Sant Joan, <\/em><\/strong>estrenada al Teatre Romea de Barcelona el quatre de mar\u00e7 de 1981. Els actors s\u2019integraven i participaven en les can\u00e7ons i, com a novetat, els micr\u00f2fons no duien fil. Eren dos micros de m\u00e0 sense fil. Ho remarco perqu\u00e8 a Jesucristo <\/em><\/strong>Superstar<\/em>, de1975,<\/em><\/strong> protagonitzat per Camilo Sesto, anaven amb micros de m\u00e0 SM 58 amb cable.<\/p>\n\n\n\n

Eduardo Haro Tecglen va escriure a El Pa\u00eds<\/em>: \u00abel talento de la int\u00e9rprete c\u00f3mica Anna Rosa Cisquella, no puede ser menos que admirarse de sus bellas piernas.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Anna Rosa Cisquella<\/strong> i la companyia a Nit de Sant Joan.<\/em><\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Cal recordar que Nit de Sant Joan<\/em><\/strong> va ser l\u2019espectacle que va inaugurar el Centre Dram\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya, <\/strong>amb seu al Teatre Romea de Barcelona. S\u00ed,  un musical va aconseguir aquesta fita hist\u00f2rica; el mateix musical que cont\u00e9 la lletra escrita per en Joan Llu\u00eds Bozzo<\/strong>: La nit de Sant Joan \u00e9s nit d\u2019alegria. \/ Estrellat de flors, l\u2019estiu ens arriba<\/em>, que forma part dels can\u00e7oners populars; el mateix que cont\u00e9 La clau del foc<\/em> <\/strong>i del qual aquests dies que comen\u00e7a el llarg compte enrere per acomiadar Dagoll Dagom, em ressonen amb for\u00e7a els versos:<\/p>\n\n\n\n

\n
\n

Per\u00f2 si et creguessis que el m\u00f3n \u00e9s rod\u00f3,
Que l\u2019aigua mulla i el sol fa escalfor,
Aquests moments no haurien existit.
Si \u00e9s cert o no, mai no ho sabria dir.
Quan els desitjos es tornen reals,
I l\u2019incre\u00efble \u00e9s all\u00f2 tan normal.
Ad\u00e9u et dic, ad\u00e9u-siau.<\/p>\n\n\n\n

Jaume Sisa.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Cartell de Nit de Sant Joan<\/em><\/strong>, 1981.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Per\u00f2 per a aquest moment encara falta. Ara som al vint-i-vuit de juliol de 1983 al Teatre Municipal de Girona per estrenar Glups!!<\/em><\/strong>; ara ja amb micr\u00f2fons lavalier (de solapa) per a tots els actors, que van haver d\u2019estar pagats al lliurar-los \u2014perqu\u00e8, qui es podia refiar que aquella gent del teatre pagaria els milions de pessetes que costaven a l\u2019\u00e8poca?<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Merc\u00e8 Aranega<\/strong>, Teresa Vallicrosa<\/strong> i Fina Rius<\/strong> a Glups!!<\/em><\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Glups!!<\/em><\/strong>, <\/em><\/strong>una s\u00e0tira del m\u00f3n actual, per\u00f2 escrita el 1983, amb escenes basades en les vinyetes de G\u00e9rard Lauzier<\/strong>. Mireu si \u00e9s actual que les representacions al Teatre Principal de Val\u00e8ncia es van suspendre perqu\u00e8 la direcci\u00f3 d\u2019aquest teatre, que depenia de la Diputaci\u00f3 Valenciana, es negava a autoritzar que l\u2019obra es represent\u00e9s en catal\u00e0. Finalment, l\u2019obra es va representar amb molt \u00e8xit i en catal\u00e0, per\u00f2 al Teatre Micalet de la capital Valenciana, que tenia una gesti\u00f3 privada. Q\u00fcesti\u00f3 de principis.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell de Glups!!<\/em><\/strong>, 1983.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell d’Antaviana<\/em><\/strong>, 1985.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

En aquells temps la companyia es va dividir i tenia dos espectacles en cartell Glups!!<\/em><\/strong>,que feia gira per Catalunya, Espanya, Sud-am\u00e8rica, i Antaviana<\/em><\/strong>, que girava per Catalunya i Espanya. Tots dos espectacles van coincidir al Paral\u00b7lel, un al Teatre Vict\u00f2ria i l\u2019altre al Teatre Condal.<\/p>\n\n\n\n

Amb Glups!!<\/em> va comen\u00e7ar la relaci\u00f3 amb en Joan Vives<\/strong>, que va introduir-los de ple al m\u00f3n del teatre musical i no \u00e9s gens estrany que el seg\u00fcent muntatge fos una opereta: El Mikado<\/em><\/strong>. Un dels grans canvis visibles de El Mikado<\/em><\/strong>, estrenat el vint de maig a l\u2019Auditori de Palma, va ser que a sobre l\u2019escenari no hi havia Joan Llu\u00eds Bozzo, que agafava m\u00e9s activament el rol de la direcci\u00f3 esc\u00e8nica, ni Anna Rosa Cisquella, que es posava plenament en la producci\u00f3 executiva. A cada muntatge la companyia creixia per fer un espectacle cada cop m\u00e9s ambici\u00f3s. La feina del mestre Joan Vives, els vint-i-quatre m\u00fasics que van tenir al Teatre Grec, l\u2019art visual de Montse Amen\u00f3s i d\u2019Isidre Prun\u00e9s i tot l\u2019equip de direcci\u00f3 van fer que aquella opereta escrita cent un anys abans fos una festa. Wickedly Funny<\/em>, deia la premsa de Glasgow, a Esc\u00f2cia, on el van presentar sota el t\u00edtol The Catalan Mikado<\/em><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell d’El Mikado<\/em><\/strong>, 1986.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Els actors d’El Mikado<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Aquell mateix any la companyia va comen\u00e7ar la gesti\u00f3 del Teatre Vict\u00f2ria amb El Tricicle i Anexa i van formar Tres X Tr3s.<\/p>\n\n\n\n

A la segona part de l\u2019obra Ferran Frauca<\/strong>, Isabel Soriano<\/strong>, Jordi Fusalba<\/strong> i Teresa de la Torre<\/strong> cantaven un madrigal, aix\u00ed que van pensar que per qu\u00e8 no en cantaven madrigals de mem\u00f2ria i tradu\u00efts al catal\u00e0. Ho van fer, ho van presentar i va agradar. Bozzo ho va dirigir i va n\u00e9ixer Quartetto da cinque<\/em><\/strong>, estrenat al Teatre Principal de Sant Sebasti\u00e0 el vint-i-dos de novembre de 1987.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cartell de Quartetto da cinque<\/em><\/strong>, 1987.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En un dels viatges que l\u2019equip de Dagoll Dagom feia a Londres, els va agradar Els Miserables<\/em><\/strong> i van demanar una cita a un jove Cameron Mackintosh<\/strong>, que els va rebre r\u00e0pidament, els va dir que podien fer l\u2019obra, per\u00f2 que era una \u00abfranqu\u00edcia\u00bb. Dagoll Dagom va perdre-hi l\u2019inter\u00e8s i va enforcar-se cap als autors d\u2019aqu\u00ed. Evidentment, de seguida van trobar-se amb \u00c0ngel Guimer\u00e0<\/strong> i van escollir Mar i cel<\/em><\/strong>. Inicialment no hi havia vaixell, era nom\u00e9s una plataforma m\u00f2bil amb un tim\u00f3 i una vela. Per\u00f2 Amen\u00f3s i Prun\u00e9s feia poc que havien treballat amb Jos\u00e9 Lu\u00eds Tamayo i els va posar al cap, arran d\u2019un espectacle molt complicat, que poques coses eren impossibles. Va apar\u00e8ixer la paraula vaixell i van dir \u00abi si fos possible?\u00bb Volien que es mogu\u00e9s perqu\u00e8 si l\u2019havien de tenir parat, no calia cap vaixell. I qui podria fer la fusteria? La maquin\u00e0ria d\u2019un teatre s\u2019assembla molt a la d\u2019un vaixell i Jes\u00fas Pino en va fer la fusteria \u2014en aquell moment era maquinista del Teatre Maria Guerrero, per\u00f2 abans havia constru\u00eft vaixells\u2014. No cal ser gaire ent\u00e8s per adonar-se que fer-ho possible tenia un alt cost econ\u00f2mic. Nom\u00e9s fer el vaixell costava vint-i-cinc milions de les antigues pessetes. Jordi Pujol <\/strong>va enamorar-se d\u2019aquest projecte i va sufragar la meitat de les despeses des del Departament de Presid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cartell de Mar i cel<\/em><\/strong>, 1988.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per altra banda, Isabel Soriano <\/strong>tenia uns amics compositors que alguns dies es reunien i interpretaven els seus temes. Dagoll Dagom buscava compositors perqu\u00e8 volia fer un musical de creaci\u00f3 i aix\u00ed ho va dir als seus amics, i es van presentar. Un d\u2019ells era l\u2019Albert Guinovart<\/strong>, que va escriure dues can\u00e7ons: Aigua per pietat<\/em><\/strong> i la Can\u00e7\u00f3 d\u2019Osman<\/em><\/strong> (que no \u00e9s la que es canta avui al musical). Era el comen\u00e7ament d\u2019una prol\u00edfica carrera musical.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00c0ngels Gonyalons<\/strong> i Carlos Gramaje<\/strong> a Mar i cel<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019espectacle es va promocionar molt, va ser el primer a tenir banderoles als fanals, venda d\u2019entrades per Caixa Catalunya<\/strong> i el suport de TV3<\/strong>, i des de l\u2019assaig general ja es va veure que aquell espectacle estava tocat amb la vareta dels d\u00e9us.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cartell de Flor de nit<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019\u00e8xit de Mar i cel<\/em> va permetre fer un espectacle de luxe: Flor de nit<\/em><\/strong>, estrenat el 7 d\u2019abril de 1992 al Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona. Era un homenatge al Paral\u00b7lel del 1929 amb una forta c\u00e0rrega pol\u00edtica i ideol\u00f2gica que explica la hist\u00f2ria de la Barcelona d\u2019aquell moment i, de retruc, la de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019espectacle comptava amb una del\u00edcia de llibret de Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong>, gran coneixedor d\u2019aquella Barcelona. Cada r\u00e8plica \u00e9s estimulant, com tamb\u00e9 ho s\u00f3n les lletres del mateix Montalb\u00e1n i Bozzo, la m\u00fasica del mestre Guinovart, que fa una exhibici\u00f3 de talent i d\u2019estils, o la precisi\u00f3 de la direcci\u00f3, la meticulositat del vestuari, la qu\u00edmica del trio protagonista i l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia del repartiment. Flor de nit,<\/em> com el Paral\u00b7lel, tenia de tot \u2014podeu veure un extens documental<\/a> al canal de YouTube de endesarrollo.dev\/teatremusical\/.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carlos Gramaje<\/strong> i Carme Cuesta <\/strong>a Flor de Nit<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"
Cartell d’Historietes<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Es volia repetir l\u2019\u00e8xit de p\u00fablic de Mar i cel<\/em> i, tot i tenir una bona acollida, Flor de nit<\/em> no va ser aquell \u00e8xit de p\u00fablic i els n\u00fameros no van casar. Amb els anys \u00e9s evident que va ser un \u00e8xit; \u00e9s el musical que hem batejat com \u00abel musical de culte catal\u00e0\u00bb, per\u00f2 les arques de la companyia es van haver d\u2019omplir amb un espectacle fet de retalls: Historietes<\/em><\/strong>, estrenat el 5 de maig de 1993 al Teatre Fortuny de Reus. L\u2019espectacle servia per celebrar els 20 anys<\/strong> de Dagoll Dagom i aparentment era un trencaclosques d\u2019escenes des de No hablar\u00e9 en clase <\/em><\/strong>fins a Flor de nit<\/em><\/strong>. Dic aparentment perqu\u00e8 aquell espectacle va connectar d\u2019una manera brutal amb el p\u00fablic catal\u00e0 i espanyol. Van fer bolos<\/em> a tot arreu. D\u2019alguna manera, el p\u00fablic donava les gr\u00e0cies per aquests vint primers anys d\u2019historietes.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Carlos Gramaje<\/em><\/strong>, Carme Cuesta<\/em><\/strong> i la companyia a Historietes<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell d’Historietes<\/strong><\/em> i Oh! Europa!<\/em><\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Tota la companyia d‘Historietes i Oh! Europa!<\/em><\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquell mateix any la companyia faria hist\u00f2ria a TV3 amb els 13 cap\u00edtols d\u2019Oh! Europa!<\/em><\/strong> Una idea que originalment havia de ser un Cap d\u2019Any a TV3, per\u00f2 es va convertir en la seva primera s\u00e8rie de televisi\u00f3: un grup de gent diversa als quals els havia tocat un viatge per les capitals europees. El 5 d\u2019agost de 1994 la s\u00e8rie i l\u2019espectacle que tenien en cartell van fusionar-se en Viatge per Historietes i Oh! Europa!<\/em><\/strong>, unint la can\u00e7\u00f3 que havia escrit en Jaume Sisa<\/strong> per a la s\u00e8rie, que els arranjaments d\u2019en Joan Vives<\/strong> la transformaven en una can\u00e7\u00f3 diferent a cada cap\u00edtol, amb els temes de l\u2019espectacle Historietes<\/em><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Part de la companyia de T’odio amor meu<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La nova fusi\u00f3 va ser el binomi format per Dorothy Parker<\/strong> i Cole Porter<\/strong>, un matrimoni agredol\u00e7 que convivia en un espai esc\u00e8nic modular inspirat en una idea de Bozzo, que s\u2019imaginava l\u2019obra en un tocador. El Carei, els miralls, la fusta, la cortina de pedres negres i platejades que deixaven entreveure els m\u00fasics, els actors que llu\u00efen un disseny de vestuari elegant i acurat. Tot aix\u00f2 passava a T\u2019odio amor meu<\/em><\/strong>, estrenat el deu de gener de 1995 al Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona. Aquest va ser el darrer treball com\u00fa del matrimoni art\u00edstic entre Isidre Prun\u00e9s i Montse Amen\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell de T’odio amor meu<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Programa de m\u00e0 de Can\u00e7ons.<\/strong><\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de Pigmali\u00f3<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El 1996, despr\u00e9s de rebre la Creu de Sant Jordi<\/strong>, la companyia s\u2019embrancava en la segona s\u00e8rie televisiva, un altre viatge en autocar, per\u00f2 aquest cop autogestionat, amb tots els problemes que aix\u00f2 generaria. Eren els quinze cap\u00edtols d\u2019Oh! Espanya!<\/em><\/strong> Al mateix temps arribava \u2014sense autocar\u2014 als indrets m\u00e9s petits un espectacle recital a piano i amb tres de les veus emblem\u00e0tiques de la companyia: Carme Cuesta, Carlos Gramaje i Isabel Soriano. L\u2019espectacle es deia Can\u00e7ons<\/em><\/strong> i era un rectal sense trampa ni cart\u00f3. Amb aquests espectacles m\u00e9s redu\u00efts, la companyia havia arribat a tot Catalunya, per\u00f2 el 1997 tornava amb for\u00e7a a la capital catalana. El nou de maig d\u2019aquell any va estrenar Pigmali\u00f3<\/em><\/strong>, de George Bernard Shaw, un dels textos importants del teatre contemporani, amb alguna can\u00e7\u00f3 d\u2019en Joan Albert Amarg\u00f3s<\/strong>. Aquesta obra va implicar el comen\u00e7ament de la gesti\u00f3 del Teatre Poliorama.<\/p>\n\n\n\n

El mateix any, per\u00f2, al Teatre Vict\u00f2ria del Paral\u00b7lel desembarcava Els pirates<\/em><\/strong>, estrenada el dinou de novembre de 1997. El retrobament amb Gilbert & Sullivan va portar la companyia a guanyar el premi Max de la SGAE al millor musical del 1998<\/strong>. Aquests pirates no s\u2019assemblaven als de Mar i cel<\/em>, tot i que apareixien, sonorament, a la can\u00e7\u00f3 del Mariscal:<\/p>\n\n\n\n

\n
\n

La hist\u00f2ria m\u00e9s hist\u00e8rica i l\u2019Espanya celtib\u00e8rica,<\/p>\n\n\n\n

i cada riu d\u2019Europa amb tribus d\u2019\u00c0frica i d\u2019Am\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

Astr\u00f2leg, meteor\u00f2leg, interpreto a diari el cel…<\/p>\n\n\n\n

(pensant en veu alta)<\/p>\n\n\n\n

diari el cel, diari el cel… no, no, no patiu, no patiu, ja ho tinc!<\/p>\n\n\n\n

I afino les can\u00e7ons d\u2019aquells pesats de Mar i cel!<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Cartell d’Els Pirates<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Era un espectacle rod\u00f3. Dagoll Dagom incorporava la il\u00b7luminaci\u00f3 d\u2019aparells robotitzats, <\/strong>que afegien espectacularitat a l\u2019escena, per\u00f2 les hores de treball amb aquests tipus d\u2019aparells el 1997 eren moltes i lentes; tant, que als primers passis en p\u00fablic nom\u00e9s hi havia la il\u00b7luminaci\u00f3 del primer acte. El segon es feia amb llum de treball. Els pirates<\/em><\/strong> sempre estar\u00e0 marcat per la mort de Carles Sabater<\/strong> el tretze de febrer del 1999, i la de Jordi Fusalba<\/strong> a l\u2019octubre.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Rosa Galindo i Carles Sabater a Els Pirates.<\/strong><\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Jordi Fusalba, Miquel Fern\u00e0ndez i la resta de pirates a Els Pirates<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El 1999 arribava la tercera s\u00e8rie televisiva. 26 cap\u00edtols de La mem\u00f2ria dels Cargols<\/em><\/strong> on veiem l\u2019evoluci\u00f3 una fam\u00edlia amb al llarg de la hist\u00f2ria de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Canvi\u00e0vem de segle amb Cacao<\/em>, <\/strong>estrenat el vint-i-tres de mar\u00e7 del 2000 al Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona. La segona vegada que s\u2019inspiraven en els c\u00f2mics de G\u00e9rard Lauzier<\/strong>, aquest cop concretament en La carrera de la rata<\/em>. Tornaven a Dagoll Dagom Ferran Ra\u00f1\u00e9,<\/strong> com a protagonista, i Pepe Rubianes, <\/strong>com a assistent de direcci\u00f3. Un espectacle biling\u00fce  amb actors de diferents \u00e8tnies.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Marieta S\u00e1nchez, Allen Euclides, Rosa G\u00e1miz, Lul\u00fa Palomares i Ferran Ra\u00f1\u00e9 a Cacao<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de Cacao<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El 2001 estrenaven els vint-i-sis cap\u00edtols de la quarta s\u00e8rie televisiva: Psico express,<\/em><\/strong> que tractava problemes emocionals amb solucions poc habituals en alguns casos. Per continuar amb les produccions peculiars, el vint-i-u de setembre del 2002 s\u2019estrenava al Teatre Poliorama la uni\u00f3 de teatre musical i misteri Poe<\/em><\/strong>,en qu\u00e8 la m\u00fasica de l\u2019\u00d2scar Roig <\/strong>potenciava la l\u00edrica dels versos escrits per Joan Llu\u00eds Bozzo, que necessitaven un embolcall especial. Per a aquest espectacle, la companyia va traslladar-se al Teatre Poliorama, tot i fer pocs mesos, concretament el vint-i-tres de gener d\u2019aquell mateix any, que Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa havien comprat el Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Miquel Fern\u00e1ndez i Rosa Galindo a Poe.<\/strong><\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de Poe<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Un any despr\u00e9s, el 25 de juliol de 2003 s\u2019estrenava La Perritxola<\/em><\/strong>,de Jacques Offenbach<\/strong>, Henri Meilhac<\/strong> i Ludovic Hal\u00e9vy<\/strong>, en el qual la novetat per a la companyia es basava en el fet que els mateixos actors eren els m\u00fasics de l\u2019espectacle. Es va situar l\u2019obra en un pa\u00eds imaginari anomenat PePer\u00fa i els seus habitants s\u2019anomenaven PePeruans. L\u2019escenografia de Montse Amen\u00f3s i el vestuari d\u2019Antonio Belart <\/strong>mostraven una Espanya folkl\u00f2rica que va encendre la ira d\u2019Alberto Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/strong>, portaveu del PP a l\u2019Ajuntament de Barcelona, aix\u00f2 s\u00ed, sense ni tan sols haver vist l\u2019espectacle. Espanya relliscava.  Una prova va ser que en una nit es va haver de canviar tot el terra de l\u2019escenografia, que era un mapa d\u2019Espanya inclinat, perqu\u00e8 els actors no s\u2019hi aguantaven. Ni tan sols a la taca negra del Prestige<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell de La Perritxola<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de Mar i cel<\/em><\/strong> 2004.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell d’El Mikado<\/em><\/strong> 2005<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El 2004, Dagoll Dagom celebrava els seus 30 anys<\/strong> i la sorpresa va ser que tornava a posar a sobre els escenaris espectacles ic\u00f2nics: Mar i cel<\/em><\/strong>, reestrenat el vint-i-u d\u2019octubre del 2004 al Teatre Nacional de Catalunya, que novament viatjaria al Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona i que obtindria el 2006 el premi Max de les Arts esc\u00e8niques;<\/strong> i El Mikado<\/em><\/strong>, reestrenat el dinou de novembre del 2005 al Teatro Serantes de Santurce, amb gira per Catalunya i Espanya. La companyia es preparava per a un muntatge nou de l\u2019autor de refer\u00e8ncia del teatre musical: Stephen Sondheim amb Boscos endins<\/em><\/strong> estrenat el 22 de novembre del 2007 al Teatre Municipal de Girona.<\/p>\n\n\n\n

Boscos endins<\/em><\/strong> va rebre 50.000 espectadors entre l\u2019estrena a Girona i la temporada a Barcelona. Encara l\u2019hauria vista un nombre m\u00e9s elevat d\u2019espectadors, per\u00f2 la seva gira amb estrena a Valls i que havia de visitar Tarragona, Manresa o Balaguer, entre d’altres, es va suspendre per manca de pressupost. La companyia estava pendent  d\u2019acollir-se a un projecte de suport a grans espectacles<\/strong> de la Generalitat, que sembla que no va arribar.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell Boscos endins.<\/strong><\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
La companyia de Boscos endins.<\/strong><\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell Nit de Sant Joan<\/em><\/strong> 2010.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Qui va fer gira i temporada va ser Nit de Sant Joan<\/em><\/strong>, reestrenada el catorze de setembre del 2010, a l\u2019Art\u00e8ria Paral\u00b7lel de Barcelona i  s\u2019acostava al p\u00fablic que el 1981 no havia pogut gaudir-la al teatre. Un homenatge a aquella producci\u00f3 original, per\u00f2 aquest cop dirigida per Carles Alberola<\/strong>, amb arranjament de Xavi Lloses <\/strong>i la direcci\u00f3 musical del mateix Lloses i de Xavier Torras<\/strong>. Tamb\u00e9 Aloma<\/em><\/strong> amb m\u00fasica d\u2019Alfonso Vilallonga<\/strong>,estrenada el vint-i-tres d\u2019octubre del 2008 al TNC. Una idea, que com he dit, havia sortit ja l\u2019any 1978 i que va haver de sentir repetides vegades all\u00f2 de: \u00abun musical de Rodoreda?\u00bb Es veu que, per a alguns, en el teatre musical, al 2008, encara hi havia registres que no es podien tocar.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell Aloma<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Mariona Castillo<\/em><\/strong> i Roger Berruezo<\/em><\/strong> a Cop de rock<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de Cop de rock<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El 2011 tornaria a ser un any intens: el divuit de gener s\u2019estrenava La Sagrada fam\u00edlia<\/em><\/strong>, l\u2019\u00faltima s\u00e8rie televisiva de Dagoll Dagom, que eren quinze cap\u00edtols c\u00f2mics sobre les relacions familiars; i l\u2019onze de setembre, al Teatre Vict\u00f2ria, s\u2019hi estrenava Cop de rock, <\/em><\/strong>una idea amb elsGermans Ten<\/strong>. Un espectacle que sorgia de teixir un musical amb can\u00e7ons de molts grups del Rock catal\u00e0. El disc de l\u2019espectacle es convertiria en disc d\u2019or assolint els 20.000 discos<\/strong> venuts.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell de La fam\u00edlia irreal<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de Super 3, el musical<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El 2012, la productora Minoria Absoluta<\/strong> proposava a Dagoll Dagom fer un musical a partir dels personatges de la casa reial espanyola del programa televisiu Pol\u00f2nia. El divuit d\u2019octubre del 2012 s\u2019estrenava a L\u2019Atl\u00e0ntida de Vic La fam\u00edlia irreal<\/em><\/strong>, una mescla d\u2019humor i fragments de temes molt coneguts que servien per explicar les perip\u00e8cies que envoltaven aquesta fam\u00edlia, fins i tot quan anaven de… \u00abcampamentos\u00bb. Uns mesos despr\u00e9s seria Dagoll Dagom qui proposaria a una altra fam\u00edlia fer un nou musical en col\u00b7laboraci\u00f3, la fam\u00edlia del Super3. El vint-i-dos de desembre del 2013 naixia al Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona el primer espectacle familiar de Dagoll Dagom amb la direcci\u00f3 musical de Marc Parrot: Super 3, el musical<\/em><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Final de l’acte I de Mar i cel <\/strong><\/em>2014.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’any 2014, es va fer la celebraci\u00f3 dels 40 anys<\/strong> de la companyia. El 25 de setembre tornaven a inflar-se les veles del vaixell, que en aquesta ocasi\u00f3 estava capitanejat per Roger Berruezo<\/strong>, el qual havia interpretat el personatge de Roc a Cop de Rock<\/em>, i la protagonista femenina era l\u2019Ana San Mart\u00edn<\/strong>, nascuda a Santiago de Compostel\u00b7la i que es va aprendre el text de la Blanca en catal\u00e0. La nau era la mateixa, per\u00f2 en aquell Mar i cel<\/em><\/strong> el fons eren projeccions. En aquella ocasi\u00f3 es va fer una funci\u00f3 especial per celebrar les 1.111 funcions que l\u2019obra portava acumulades en les tres produccions.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Roger Berruezo<\/strong> i Ana San Mart\u00edn<\/strong> a Mar i cel <\/strong><\/em>2014.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de El curi\u00f3s incident del gos a mitjanit<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell d’Scaramouche<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El 2016 la companyia va produir la reposici\u00f3 d\u2019El curi\u00f3s incident del gos a mitjanit<\/em><\/strong>, estrenat el vint-i-sis d\u2019octubre al Teatre Poliorama de Barcelona, el mateix any del seu darrer gran musical de creaci\u00f3 al Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona: Scaramouche<\/em><\/strong><\/a>. Espases a ritme de la m\u00fasica de l\u2019Albert Guinovart<\/strong>. Aquesta seria la tercera i \u00faltima partitura amb la companyia i tamb\u00e9 l’\u00faltim disseny de vestuari de Montse Amen\u00f3s<\/strong>, que va  ser un dels elements m\u00e9s destacats durant la promoci\u00f3 de l\u2019espectacle.<\/p>\n\n\n\n

El final de la companyia s\u2019acostava, ara s\u00ed. Miquel Periel<\/strong> ja estava jubilat, tot i que sempre donava suport a la companyia. El vint-i-dos de setembre del 2018 s\u2019estrenava al Teatre Poliorama de Barcelona la que seria l’\u00faltima direcci\u00f3 de Joan Llu\u00eds Bozzo<\/strong> a Dagoll Dagom abans de jubilar-se. Una adaptaci\u00f3 de P\u00e8ricles, Pr\u00edncep de Tir<\/em><\/strong>,de William Shakespeare<\/strong>,inspirat en la m\u00fasica i les lletres de Llu\u00eds Llach<\/strong>. Maremar<\/a><\/em> <\/strong>va fer una bona gira per Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell de Maremar.<\/strong><\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de La tendresa<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Cartell de T’estimo si he begut<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El dinou de gener de 2019 va haver-hi una coproducci\u00f3 amb la companyia T de Teatre<\/strong> i van portar a l\u2019escenari del Poliorama La tendresa<\/em><\/strong>, <\/em>amb la traducci\u00f3 de Joan Llu\u00eds Bozzo, i un any despr\u00e9s van seguir coproduint amb T de Teatre i s\u2019hi va sumar La Brutal amb T\u2019estimo si he begut<\/a><\/em><\/strong>, d\u2019Empar Moliner, dirigit per David Selvas i amb la m\u00fasica original de Andreu Gall\u00e9n<\/strong> \u2014que ja s\u2019havia encarregat de la direcci\u00f3 musical i els arranjaments de Maremar<\/em>, i havia estat assistent de direcci\u00f3 musical i teclats a Scaramouche<\/em> i pianista a Mar i cel<\/em> (2014)\u2014.<\/p>\n\n\n\n

Un fet destacable \u00e9s que el vint-i-vuit de juny del 2019, Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa s\u2019acomiadaven del Teatre Vict\u00f2ria. El van vendre a l\u2019Antonio D\u00edaz, el Mago Pop<\/strong> i com per art de m\u00e0gia, va arribar la Covid-19. L\u2019Anna Rosa Cisquella, <\/strong>l\u2019\u00fanica de l\u2019equip de direcci\u00f3 que no estava jubilada, sempre remarca les enormes campanyes escolars que ha fet la companyia, arran d\u2019haver-se-li acudit de fer un espectacle familiar amb la m\u00fasica de la D\u00e0maris Gelabert<\/strong> i la dramat\u00fargia de Marc Artigau<\/strong>, Anna Rosa Cisquella i David Pint\u00f3<\/strong>. Bye Bye monstre<\/a><\/em><\/strong> s\u2019estrenava el sis de novembre al Teatre Poliorama de Barcelona amb l\u2019Anna Rosa Cisquella com a directora.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell de Bye Bye monstre<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Ella mateixa seria l\u2019encarregada de liderar el que va ser anunciat com a darrer espectacle de creaci\u00f3 de Dagoll Dagom: L\u2019alegria que passa<\/em>,<\/a><\/strong> estrenada el quatre de mar\u00e7 del 2023 al Teatre Poliorama de Barcelona. Aquesta havia estat una de les obres musicals m\u00e9s exitoses del teatre l\u00edric catal\u00e0 (aix\u00ed s\u2019anomenava el teatre musical d\u2019inicis del segle xx a Catalunya) un moviment liderat, entre d\u2019altres, per Enric Morera<\/strong> l\u2019autor que va musicar el text de Santiago Rusi\u00f1ol<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cartell de L’alegria que passa<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La coreografia en\u00e8rgica d\u2019Ariadna Peya, <\/strong>que ja havia treballat amb Dagoll Dagom a Maremar<\/em>, ser\u00e0 recordada com l\u2019element vertebrador de l\u2019espectacle amb direcci\u00f3 d\u2019en Marc Rosich<\/strong> i m\u00fasica d\u2019Andreu Gall\u00e9n<\/strong>. Tot i ser una obra molt coral, hi havia dues dames de l\u2019escena que els seguidors de la companyia podrien recon\u00e8ixer: Mariona Castillo<\/strong>, a qui hav\u00edem vist a Cop de rock<\/em>, i \u00c0ngels Gonyalons<\/strong>,un pal de paller del teatre musical catal\u00e0 i, evidentment, la primera Blanca de Mar i cel<\/em>. L\u2019espectacle va fer una segona temporada al Teatre Poliorma de Barcelona despr\u00e9s d\u2019una gira per Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
\u00c0ngels Gonyalons <\/strong>i la companyia de L’alegria que passa<\/em><\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Mariona Castillo <\/strong>i Pau Oliver<\/strong> a L’alegria que passa.<\/strong><\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Ens queda La gran nit de Dagoll Dagom<\/em><\/strong> que s\u2019estrenar\u00e0 l\u2019onze de juliol de 2024 al Teatre Grec de Barcelona i que dirigir\u00e0 Daniel Angl\u00e8s,<\/strong> i la reestrena de Mar i cel<\/a><\/em><\/strong> al setembre al Teatre Vict\u00f2ria, en aquesta ocasi\u00f3 dirigida per Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Cartell de La gran nit de Dagoll Dagom<\/strong><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Repartiment de Mar i cel <\/strong><\/em>2024.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Avui que \u00e9s l\u2019aniversari de Dagoll Dagom he volgut repassar la seva vida esc\u00e8nica, que forma part de la vida esc\u00e8nica del teatre catal\u00e0 i de la vida de milions de persones que durant molts anys els hem tingut de referents.<\/p>\n\n\n\n

En un moment en qu\u00e8 a Catalunya a les companyies teatrals els costa de cr\u00e9ixer i molts espectacles musicals, sobretot de gran format, sorgeixen per guanyar diners amb un t\u00edtol conegut \u2014cosa licita\u2014, i diuen que no \u00e9s possible fer-los en catal\u00e0 \u2014cosa falsa\u2014,  recordarem la traject\u00f2ria art\u00edstica de Dagoll Dagom per haver arriscat, per haver-ho fet en catal\u00e0 i per haver convertit el teatre en una eina de cultura popular amb un p\u00fablic molt divers i per haver fet cr\u00e9ixer el p\u00fablic del teatre musical catal\u00e0 i del teatre catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Si el Paral\u00b7lel tenia de tot, Dagoll Dagom tamb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antoni Font-Mir: Doctorand en estudis teatrals per la UAB, M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB i llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona i director de endesarrollo.dev\/teatremusical\/. Avui, trenta d\u2019abril de 2024, fa cinquanta anys que Dagoll Dagom s\u2019estrenava als escenaris. Situem-nos a la Catalunya de 1970. Frederic Roda volia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2549,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-16944","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16944","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16944"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16944\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73591,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16944\/revisions\/73591"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2549"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16944"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16944"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16944"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}